Coses que passen (quan la crisi serveix per aprofitar-se dels més dèbils)

Francesc Giner

Francesc GinerFa uns dies, ens vam assabentar d’una tràgica notícia: la desaparició de desenes de persones i més de cinc-cents morts en l’ensorrament d’un edifici a Bangla Desh, i , pel que sembla, la situació encara pot empitjorar.Al cap de poc, ens van informar que a l’edifici s’hi treballava de manera semiesclava confeccionant roba per a una marca canadenca.

Una amiga que busca feina pel nostre poble m’ha explicat que no troba res decent, que l’únic que ha aconseguit  són propostes de treball amb unes condicions tan abusives que haurien de fer caure la cara de vergonya a qui les ofereix.
Donar  feina durant els mesos de juliol i agost en torns de dotze hores diàries sense cap dia de festa  i amb un sou de 700 euros, malgrat que no sigui considerat semiesclavatge, s’hi acosta molt. I el pitjor de tot plegat, m’explicava la meva amiga, és que últimament aquestes  condicions se les troba massa sovint.

Quan veig comportaments com els de certs empresaris, que s’aprofiten  de les necessitats dels més dèbils, només em ve al cap que l’ésser humà pot passar de ser l’espècie més increïble del planeta a ser la més agressiva. I és que aquesta pràctica, per desgràcia, està augmentant i s’està generalitzant en la nostra societat. Algú pot pensar que comparar el cas de la meva amiga amb el de l’Àsia és exagerat, però és que quan un té una feina que no dóna ni per cobrir les despeses més elementals i bàsiques, fa que et sentis utilitzat com un esclau  per l’empresari de torn, siguis d’on siguis. De retruc, és clar, això comporta una manca d’il·lusió cap a la feina, cap a tot el que t’envolta i, en definitiva, un cop molt dur a l’estat del benestar que tant va costar d’aconseguir als nostres avis. És per això que entenc que aquestes pràctiques  s’haurien de denunciar. És molt trist veure com ens carreguem en dos dies el que es va aconseguir amb tant anys d’esforç i treball.

Ja en clau de política local i parlant de feina, vaig demanar en el ple anterior si, ja que tenim tants diners de romanent de l’exercici del 2012, tenien previst un pla d’acció per combatre aquesta plaga que ens ha caigut a sobre com és l’atur.
La resposta del regidor de promoció econòmica va ser tan mancada d’il·lusió i de ganes com el pla d’acció que tenen previst. No demanem que vagin donant feina a la gent, en primer lloc, perquè no es permet, i en segon lloc, perquè no és la tasca de l’Ajuntament.
Ara bé,  sí que demanem que es facin  accions que incentivin, que promocionin i que preparin la gent que es vol incorporar al mercat laboral. Entenc que  hauria de ser una tasca pràcticament obligada a tots els ajuntaments del nostre país.

També es veritat, però, que no tot són males notícies.
Fa uns dies vaig estar parlant amb un dels promotors de la nova iniciativa que s’està engegant des de l’Estació Nàutica, la Confraria de Pescadors  i l’Ajuntament: que els nostres visitants puguin gaudir d’una diada de pesca tant amb les barques d’arrossegament  com amb els bots que van a la xarxa o al palangre.
La iniciativa és bona i és el camí que ha de seguir l’Administració i les seves variants per ajudar a tirar endavant un sector com el de la pesca, tan maltractat últimament. Idees i accions com aquesta sovint són obviades i, incomprensiblement, a aquests emprenedors els costa Déu i ajuda que se’ls faci cas.
Però mai és tard, quan arriba, i des d’aquestes ratlles vull animar l’Administració a continuar amb accions com aquesta, ja que és la manera que entre tots aconseguim  pal·liar aquets mals moments que vivim. Felicitats, doncs, tant als inventors del projecte com a les diverses administracions per escoltar-los i tirar-ho endavant.

Ja per acabar, vull parlar del que va passar a l’últim ple de l’Ajuntament i que manifesta una vegada més les posicions irreconciliables entre els dos grups majoritaris a Roses.
Val a dir que nosaltres, en el punt de la discòrdia, també vam votar en contra, igual que els companys de l’oposició, però per motius diferents. El fet que sempre s’esculli el mateix advocat per als assumptes penals —amb l’important cost que això suposa a les butxaques dels contribuents, ja que no és, ni de bon tros, el bufet més econòmic— i que el poble de Roses hagi de cobrir les despeses que comporta interposar una querella criminal per denúncia falsa perquè la denúncia està relacionada amb el prestigi i la situació pública de l’alcalde i d’altres funcionaris —no sabem quins— ens va fer inclinar pel vot en contra.
No podem donar suport a aquest punt.
L’altre partit de l’oposició, el PSC, no donava el vistiplau perquè ells també estan denunciats per membres de l’equip del govern actual, però, en canvi, la defensa se l’han de pagar de la seva butxaca.
Tot un enrenou que fa palès, una vegada més, la lamentable relació que tenen aquests dos partits: qualsevol petita fricció entre ells fa saltar la guspira que provoca el considerable incendi de la Sala de Plens.

I com que veig que aquesta situació va per llarg i que entre ells no troben la solució, em veig amb la necessitat de recomanar-los que el millor que poden fer pel poble de Roses, tant uns com altres, és deixar pas dintre dels seus partits a gent nova, neta i sense tanta rancúnia.

Salut!

Francesc Giner