Últimament els Plens a l’Ajuntament de Roses, deixant de banda el del mes d’agost, son d’allò més insípids i avorrits. Per començar veiem que a cada Ple no hi ha més de sis o set punts per aprovar o notificar, dels quals un parell moltes vegades son mocions que presenten els diferents grups o bé donar contes d’alguna actuació de govern o cessió que s’hagi fet a l’Ajuntament.
Entenc que aquesta crisis que estem patint repercuteixi alhora de governar tant en aquest Ajuntament com a molts altres. Les possibilitats d’engegar projectes nous queden molt limitades i fa que l’acció de govern es resumeixi en acabar projectes ja començats i en gestionar el dia a dia el nostre municipi. Però en aquí si que vull fer un incís, en com s’està portant el fet de que s’acabin projectes començats i que aquests es puguin començar a utilitzar com més aviat millor.
Un d’ells és el de Cal Anita. L’edifici, pot agradar o no, però el que si que és indiscutible és que el tenim acabat i llest per utilitzar-lo, tal i com la seva propietària desitjaria. Tenir unes instal·lacions de lloguer (el CAR) on cada mes estem pagant uns tres mil euros a un privat, per encabir-hi les activitats que el jovent fa, mentre a la plaça Sant Pere hi ha un edifici que podria ser utilitzat, sense haver de pagar cada mes, ho trobo força greu tal i com està tot.
El mateix passa amb l’antic Ajuntament del carrer del davant. L’àrea d’Urbanisme està en un edifici privat pagant el seu corresponent lloguer, que més o menys també es de la mateixa quantitat d’euros que el del CAR. Crec que per els moments que vivim, estalviar, si es pot, és quasi obligatori, i tenir una despesa mensual d’uns sis mil euros en el lloguer de dos edificis privats, ho trobo senzillament un luxe que no ens podem permetre. Desprès de 17 mesos de govern crec que aquests projectes haurien d’estar pràcticament enllestits.
Un altre projecte que està a l’espera és el del tema del pàrquing soterrat. CiU, en el seu programa electoral ens parlava d’un referèndum municipal per saber l’opinió dels rosincs respecte a si volíem el pàrquing a plaça Catalunya o bé enllestir el front de mar i encabir-hi el pàrquing soterrat sota l’avinguda de Rhode, entre la rambla Ginjolers i el Mas de les Figueres. Val a dir que nosaltres, Gent del Poble-AM, no hi estàvem d’acord, dons entenem que això hauria de ser una decisió dels tècnics i polítics corresponents. Aquest és un projecte apassionant i de unes dimensions i importància cabdal per la futura imatge del nostre poble. Entenc que ja s’haurien de escoltar indicis del començament d’aquest referèndum (encara que no ens agradi) i que ja s’estigués treballant en aquest sentit. De moment res d’això passa.
Tenim la SUF, un projecte presentat per l’anterior equip de govern, al meu entendre massa ambiciós, que està aturat, amb els diners aparcats i amb data de començament d’obra amb venciment. Si no es comença d’aquí a uns mesos pot esser que no es comenci mai. No vull ser alarmista, però això també s’hauria de començar a moure’s abans no sigui massa tard.
El Montserrat Vayreda sembla ser que si que ha engegat motors i tot just ara han començat els passos previs a la construcció, licitacions, concurs d’arquitectes etc..uns passos que nosaltres només arribar a l’Ajuntament, ja vàrem demanar (per estalviar temps) que es fes l’any passat, així ara per ara, quan ja s’han rebut els primers ingressos per part de la Generalitat, si la licitació hagués estat feta, es podria començar a construir. No ens van fer cas i tot aquest temps a estat inútilment perdut. Però bé, el millor de tot, és que sembla que aquesta vegada si que tindrem escola nova.
Un altre projecte que s’ha de tirar endavant és el de la finalització de la Rambla Ginjolers. Es veritat que està en estudi, amb una comissió escolar i tot, però l’única realitat és que no es veu moviment per enlloc.
La finalització de tots aquets projectes, entenc que seria un incentiu molt positiu per el nostre poble tan emocional com pràcticament i el que m’estranya més de tot plegat, és que no es comenci ni s’acabi res. Estaria bé que l’equip de govern s’expliqués i ens digui que pensa fer amb tot plegat i exigir-li d’una vegada per totes que es posi les piles. Estem perdent temps i diners i això ara per ara, no toca, com diria el president Pujol.
Canviant de tema, no voldria acabar aquest article sense fer un petit comentari d’aquest 11 de setembre. El nostre país es revoluciona, la relació amb Espanya ens ha produït una sensació de fatiga i cansament que s’està veient reflexada aquets dies amb tota mena de manifestacions i comentaris. A Roses s’està constituint l’Assemblea Nacional Catalana i farà la seva presentació al Teatre Municipal a finals d’Octubre. Només una cosa, l’Assemblea Local farà tot un seguit de conferències relacionades amb el tema de la Independència de Catalunya on els ponents que vindran us asseguro seran molt interessants i entenedors. Si teniu dubtes, no deixeu d’assistir-hi.
Salut!!
