Coses que passen (quan titllen a Gent del Poble com un partit d’oposició)

Francesc Giner

Francesc GinerAquesta vegada començaré discrepant, i força, d’un article del mes passat de l’Enric Badosa publicat en aquesta revista, aquell en què tracta el partit de Gent del Poble com un partit d’oposició.
Si bé té raó en el fet que, parlant d’ERC, fa constar la nostra queixa per la poca participació d’aquest partit en el dia a dia i en la feina municipal durant aquests tres anys, i que només pensen en les properes eleccions per al seu partit (amb la qual cosa han llençant dos anys de legislatura amb representació a l’Ajuntament, a més del perjudici que això comporta per a tots els rosincs, ja que, entre altres coses, cobren uns diners dels nostres impostos), no veig per què ens ha de definir com a ‘grup d’oposició’.
Vull recordar que, en les passades eleccions, vam ser clau perquè hi hagués un canvi d’alcaldia, però la causa que no entréssim a governar va ser el fet que CiU va triar el PP com a socis, no que nosaltres no hi volguéssim entrar.
Fent memòria, puc dir que els nostres dos regidors més els nou de CiU feien possible un nou equip de govern, enfront dels deu de PSC-PP, però la nostra honestedat i fidelitat a uns ideals van fer i fan impossible un pacte amb els nacionalistes espanyols.
El que pot passar és que es torni a produir un escenari on els diferents partits que es presentin (excepte el PP), puguin sumar el suficient amb nosaltres per fer govern. Així que desmenteixo totalment les paraules de l’editor d’aquesta revista, perquè no confongui la gent i tiri per terra (segur que involuntàriament) la feina del nostre grup aquests quatre anys.
Nosaltres volem governar, nosaltres treballaríem per un centre cívici:

  • amb nosaltres Ca l’Anita no seria només una sala d’exposicions,
  • amb nosaltres no es dilapidarien milers d’euros en lloguers tenint espais municipals,
  • amb nosaltres l’escola de música estaria en marxa o acabada,
  • amb nosaltres no es farien enquestes manipulades,
  • amb nosaltres el Teatre estaria digitalitzat,
  • amb nosaltres la web de l’Ajuntament estaria actualitzada constantment,
  • amb nosaltres el pressupost de Benestar Social d’aquest any no seria inferior al de 2009,
  • amb nosaltres el pressupost de Turisme no seria només el 3% del pressupost total de l’Ajuntament,
  • amb nosaltres la zona blava estaria gestionada per un ens municipal, no per una empresa de fora, etc.

Nosaltres intentaríem canviar moltes coses i vull que la gent ho sàpiga. Governar es pot fer de moltes maneres i entenc que és el màxim a què pot aspirar un partit polític o una plataforma ciutadana; ningú no es presenta per estar a l’oposició.
Sí que és veritat, però, que al contrari que els altres partits convencionals (com han demostrat, per exemple, ERC amb el pacte a Castelló d’Empúries de l’anterior legislatura ERC-PP, o a Roses CiU amb el pacte CiU-PP, o el PSC en l’anterior legislatura amb un pacte diabòlic entre PSC-PP-IC-GIR), no tenim en el nostre programa fer pactes antinatura i, menys encara, pactes que no entengués el nostre electorat.
Creiem que en política no tot s’hi val i, si els polítics convencionals poden arribar a vendre’s l’ànima al mateix diable per governar, potser aquí sí que l’Enric Badosa tindria raó i nosaltres no entraríem a governar a qualsevol preu, tal com ja vam fer en l’anterior legislatura. Però, de voler governar, i tant que ho volem! Només faltaria!

Una de les preguntes que vaig fer en l’últim Ple anava relacionada amb la problemàtica que hi va haver amb els músics de carrer l’any passat i si aquest any es faria el mateix amb ells, és a dir, fer-los fora a tots.
La veritat és que la resposta que em va donar l’Angel Tarrero ja me l’esperava: la solució per a ell és prohibir i ja està, al contrari del que jo en penso.
Aquest col·lectiu està format per gent de carn i ossos, com tots nosaltres, amb les seves necessitats i els seus drets i deures, com tothom. Tinc molt clar que la feina d’un polític, a banda de prohibir, és també legislar i solucionar conflictes. L’any passat, en aquesta mateixa revista, vaig denunciar el desgavell que hi havia entre aquest col·lectiu i els intrusos o pidolaires que s’hi barrejaven, els quals creaven autèntic malestar entre els restauradors i els clients.
Tot plegat va acabar amb la intervenció de la policia local i la consegüent desaparició dels carrers de tots: músics forans, músics locals i músics pidolaires. En el seu moment, vaig pensar que aquesta no era la solució, ja que sóc del parer que copiar les coses ben fetes que es duen a terme en altres indrets a vegades et pot donar la solució allà on el responsable de torn només veu problemes.
Per exemple, imitar el que va fer l’Ajuntament de Barcelona amb les estàtues de les Rambles: abans que es convertís en un greu problema, el Consistori barceloní hi va intervenir. Prohibir no soluciona res, en canvi, legislar entenc que sí.
Si als músics de carrer se’ls donés l’oportunitat d’aconseguir un espai i l’equip de govern donés uns permisos limitats per tocar durant els mesos d’estiu, a canvi que aquests es donessin d’alta a la Seguretat Social, es podria controlar la quantitat i la qualitat dels músics.
Sé que això comporta més feina i més maldecaps a tots els qui els tocaria fer la feina, però és una bona manera de solucionar un conflicte amb un col·lectiu que, ben portat, es podria convertir en un atractiu més i, de retruc, donaríem feina a uns quants, que bona falta ens fa a tots plegats.

Salut!

Francesc Giner