La feina de regidor a l’oposició dins a l’Ajuntament et dona molt poques oportunitats de que les teves opinions siguin escoltades i decisives alhora d’efectuar alguna acció de govern. Dissortadament no és una pràctica habitual que hi hagi col·laboració entre qui governa i qui fa d’opositor. El que si ens queda, però, als que estem a la oposició és fer, tal com diu la mateixa paraula oposició, a les decisions del govern que no veiem be o simplement dir que no les veiem perquè no es fan.
Més de una vegada he dit que les crítiques que poden venir des de Gent el Poble sempre intentem que siguin constructives i que serveixin per demostrar altres punts de vista des de una altre perspectiva que no sigui la dels que manen. El que estic dient ho dic perquè veig que cada vegada que no estic d’acord amb com és tira endavant algun projecte o alguna acció de govern, de seguida tinc la corresponent resposta sense cap mena d’autocrítica. Entenc que desprès de tants anys en política haurien d’estar acostumats a les diferents opinions i treure’s del cap de que tot ho fan bé i que els altres no en tenen ni idea de res.
El fet que altres féssim les coses d’una altre manera no vol dir que en sapiguem ni més ni menys que els administradors actuals. Reconec, que la veterania és un grau, però també reconec que en aquest equip de govern n’hi ha molt pocs de veterans i, que juntament amb els que ja han fet de la política el seu ‘modus vivendi’, han d’estar preparats per les crítiques i per a les lloances.
No accepto que Carles Pàramo, sense cap mena d’autocrítica, digui que faig populisme i a més a més ens posi al Dr. Hassan i a mi al mateix sac (amb tots els respectes per el doctor), barrejant conceptes com l’escola de música o les obres de plaça Catalunya i el carrer Pi i Sunyer o la reurbanització de la Rambla Ginjolers.
El Dr. Hassan defensa unes idees i una manera de gestionar el consistori, i jo el que faig és constatar una evidència quan parlo, per exemple, de l’escola de música . Ho faig perquè l’equip de Convergència i Unió, el maig del 2012, assegurava davant el seu electorat que estaven tancant les gestions perquè l’escola de música fos una realitat ben aviat, repeteixo el maig del 2012. Fa exactament dos anys, ho deien ells, no jo.
La legislació actual si que prohibeix cap nou servei municipal fora de les competències assignades i ampliar la plantilla, però hi ha un matís que en Carles Pàramo no diu i és que aquest canvi va entrar en vigor a partir del gener d’aquest any, i jo parlo, i l’equip de govern també, de l’escola de música, des de fa més de dos anys.
Quan em demana que fem propostes alternatives, concretes i raonables, li vull recordar que Gent del Poble va posar sobre la taula la idea de que aprofitant el conveni de Castelló amb la nostre piscina municipal, és fes un conveni amb l’escola de música d’aquesta població perquè alumnes rosincs poguessin anar-hi mentre aquí esperàvem la nostre escola. Se’ns va dir que era molt bona idea però a la pràctica res de res. Crec que hi ha espais i personal suficient per obrir una escola de música sense contradir la legislació actual, només falta voluntat política i una mica d’imaginació.
Estaria bé que l’equip de govern actual, en un exercici d’autocrítica, reflexionés del perquè desprès de tants anys governant tan amb ERC com amb el PP, Roses no té ni Centre Cívic ni Escola de música. No val dir que ara la legislació no ho permet, perquè han tingut molt temps i molts anys per dotar a Roses d’aquestes infraestructures i no ho han fet.
En relació a si defineixo com a obres faraòniques la remodelació del carrer Pi i Sunyer i Plaça Catalunya o l’arranjament del Front de Mar entenc que és una manera de definir una gran obra o una gran actuació en aquests espais, en els quals en uns hi estic d’acord i en altres no, però no parlo en el sentit pejoratiu de la paraula. Una obra faraònica per Roses va ésser en el seu moment el cobriment de la rambla Ginjolers i entenc que va ésser un obra molt important i necessària per el poble, no té perquè ésser dolent definir-la com a faraònica.
Un altre tema és quan en Carles em parla de la inversió pública promoguda per l’administració, tots sabem que si les administracions aposten per la inversió pública això repercutirà positivament per pal·liar el mal moment que estem passant, però pregunto, és prioritari remodelar per exemple la plaça Catalunya ara, no és millor amb inversions públiques fer altres projectes?
Entenc que al menys, el que ha de fer, és deixar que els demes discrepem i opinem diferent sense que se’ns tracti de populistes.
Francesc Giner
Portaveu Gent del Poble de Roses – AM
