Els afectats són 4 homes i 3 dones, una de les quals està embarassada
Tots ells tenen antecedent d’haver estat a l’Amèrica del Sud i Central a zones on la transmissió del virus és activa (veure figura 1) i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada.
El virus Zika (ZKV) provoca un quadre lleu amb febre moderada, exantema que s’estén des de la cara a la resta del cos, artritis o artràlgia passatgera (principalment articulacions petites de mans i peus), conjuntivitis i símptomes inespecífics com ara miàlgia, cansament i mal de cap. Es transmet principalment per la picada de mosquits del gènere Aedes.
Els casos acostumen a resoldre’s sense complicacions greus . Les infeccions asimptomàtiques són freqüents i s’estima que només 1 de cada 4 infectats desenvolupa clínica. Fins a 2007 només s’havien descrit casos esporàdics en alguns països d’Àfrica i Àsia. No obstant, en l’última dècada s’ha expandit a nous territoris donant lloc a brots epidèmics en diverses illes del Pacífic. Durant el 2015 s’ha detectat transmissió autòctona del virus en diversos països d’Amèrica Llatina que s’associa a un increment en el nombre d’alteracions neurològiques en nadons.
L’ASPCat informa del risc de contagi de la infecció per virus Zika a persones que viatgin a zones epidèmiques del virus. Zones de risc inclouen diversos països del Carib i de Sud Amèrica i Amèrica Central, així com algunes zones de Polinèsia i de l’Àfrica equatorial. És d’especial importància informar a les dones embarassades que tinguin previst viatjar a zones endèmiques del risc existent i és recomanable que, en la mesura que sigui possible, posposin el viatge fins al final de l’embaràs. Si han viatjat, haurien d’esmentar el seu viatge en les revisions prenatals per ser avaluades adequadament.
Les principals mesures de prevenció per a les picades de mosquits en general i del tipus Aedes en particular són: eliminar els llocs on aquests insectes es reprodueixen: dipòsits d’aigua (naturals i artificials), aplicar repel·lents en la pell i utilitzar peces de roba de colors clars, que cobreixin la major part de la superfície del cos.
L’ASPCAT manté els controls d’alerta i vigilància de la possible importació de més casos.
Malaltia pel virus de Zika
El virus de Zika és un virus emergent transmès per mosquits que es va identificar per vegada primera a Uganda, en 1947 en macacos de l’Índia a través d’una xarxa de monitoreu de la febre groga selvàtica. Posteriorment, en 1952, es va identificar en l’ésser humà a Uganda i la República Unida de Tanzània. S’han registrat brots de malaltia per aquest virus a Àfrica, les Amèriques, Àsia i el Pacífic.
Signes i símptomes
El període d’incubació (temps transcorregut entre l’exposició i l’aparició dels símptomes) de la malaltia pel virus de Zika no és clar, però probablement sigui de pocs dies. Els símptomes són similars als d’altres infeccions per arbovirus, entre elles el dengue, i consisteixen en febre, erupcions maculopapulares, conjuntivitis, miàlgies, artràlgies, malestar i cefalees; solen durar entre 2 i 7 dies.
Durant els grans brots que s’han produït en la Polinèsia francesa en 2013 i el Brasil en 2015, les autoritats sanitàries nacionals van notificar potencials complicacions neurològiques i autoimmunes de la malaltia pel virus de Zika. Recentment, en el Brasil, les autoritats sanitàries locals han observat un augment de les infeccions per aquest virus en la població general, així com un augment dels nounats amb microcefàlia en el nord-est del país.
Els organismes que estan investigant aquests brots estan trobant proves cada vegada més nombroses d’una relació entre el virus de Zika i la microcefàlia, encara que són necessàries més recerques per entendre aquesta relació. Així mateix, s’estan investigant altres causes possibles.
Transmissió
El virus de Zika es transmet a les persones a través de la picada de mosquits infectats del gènere *Aedes, i sobretot de Aedes aegypti a les regions tropicals. Aquest mosquit és el mateix que transmet el dengue, la febre chikungunya i la febre groga.
Els primers brots de malaltia pel virus de Zika es van descriure en el Pacífic en 2007 i 2013 (*Yap i Polinèsia francesa, respectivament), i en les Amèriques (Brasil i Colòmbia) i Àfrica (Cap Verd) en 2015. A això cal afegir que més de 13 països de les Amèriques han notificat infeccions esporàdiques pel virus de Zika, la qual cosa indica que aquest està tenint una ràpida expansió geogràfica.
Diagnòstic
El virus de Zika es diagnostica mitjançant *PCR (reacció en cadena de la polimerasa) en temps real i aïllament en mostres de sang. El diagnòstic serològic pot resultar difícil, i el virus pot presentar reaccions creuades amb altres *flavivirus, com els virus del *dengue, del Nil Occidental i de la febre groga.
Prevenció
Els mosquits i els seus llocs de cria suposen un important factor de risc d’infecció pel virus de Zika. La prevenció i el control depenen de la reducció del nombre de mosquits a través de la reducció de les seves fonts (eliminació i modificació dels llocs de cria) i de la disminució dels contactes entre els mosquits i les persones.
Per a això es poden utilitzar repel·lents d’insectes, robes (preferentment de colors clars) que cobreixin el cos tant com sigui possible, barreres físiques com mosquiteres o el tancament de portes i finestres, i mosquiteres de llit.
També és important buidar, netejar o cobrir els utensilis que puguin acumular aigua, com a galledes, tests o pneumàtics, eliminant així llocs de cria de mosquits.
Cal prestar especial atenció i ajuda a els qui no poden protegir-se adequadament per si sols, com els nens, els malalts o els ancians.
Durant els brots, les autoritats sanitàries poden recomanar la fumigació amb insecticides. Els insecticides recomanats pel Pla OMS d’Avaluació de Plaguicides també es poden utilitzar com larvicides per tractar recipients d’aigua relativament grans.
Els viatgers han d’adoptar les precaucions bàsiques descrites anteriorment per protegir-se de les picades de mosquits.
Tractament
La malaltia pel virus de Zika sol ser relativament lleu i no necessita tractament específic. Els pacients han d’estar en repòs, beure líquids suficients i prendre analgèsics comuns per al dolor. Si els símptomes empitjoren han de consultar al metge.
En l’actualitat no hi ha vacunes.
