Descoberta del carrer Major de la vila medieval de la Ciutadella de Roses

Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

Els treballs del primer Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de la Ciutadella de Roses van descobrir el que va ser el carrer Major del recinte fortificat / Foto arxiu

Aquesta descoberta del carrer Major de la Ciutadella ha tingut lloc durant I Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna Ciutadella de Roses, finalitzat el passat dijous

I Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de la Ciutadella de Roses
Aquesta és la superfície excavada durant el I Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de la Ciutadella de Roses, en el que s’ha trobat el carrer Major

Entre els dies 2 i 20 de juliol s’ha desenvolupat el I Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de la Ciutadella de Roses, organitzat des de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses.

Un curs que ha tingut com a finalitat formar estudiants universitaris d’Arqueologia en el món de l’arqueologia medieval, i en el qual han participat un total de 13 estudiants provinents d’Universitats d’arreu Catalunya, del sud de França i Itàlia, els quals han portat a terme treballs arqueològics dirigits per l’arqueòleg Lluís Palahí, amb la col·laboració del Dr. Jordi Vivo.

Uns treballs que, “des del punt de vista científic, han consistit en recuperar la trama urbana de la vila medieval, i per tant, ho hem fet a través de la reconstrucció dels carrers i, per sort, hem trobat el carrer Major, que era l’eix principal que unia el portal major, que donava a la platja, amb el nucli del monestir de Santa Maria, que era la part més antiga del que seria la Vila de Roses”, ha desvetllat Lluís Palahí.

En total s’ha excavat una superfície al voltant dels 250 m2, on a banda de descobrir aquest carrer i les traces d’algunes de les cases que el flanquejaven, s’ha pogut documentar que la part excavada estava s’havia modificat relativament “perquè quan la vila medieval es va abandonar es va construir al damunt la casa del Governador de la fortalesa de la Ciutadella, tot i que van respectar el carrer Major com a punt d’accés a la mateixa casa del Governador”, ha explicat el director d’aquests treballs arqueològics.

La conservació de les estructures presenten “un estat desigual, ja que com el terreny fa una mica de pendent, a la banda sud estan més malmeses, i la previsió és, a mesura que anem pujant, que les estructures estiguin en millor estat de conservació”, ha destacat Palahí.

Cal assenyalar que durant la celebració d’aquest I Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de la Ciutadella de Roses, els estudiants, a banda de participar en les tasques d’excavació de camp, documentació del registre arqueològic i dibuix de les estructures, han portat a terme també pràctiques de laboratori,  en aspectes com la classificació i documentació dels materials.

Aquest curs es va complementar amb una formació teòrica centrada en l’estudi de l’urbanisme en època medieval. Concretament, s’han combinat conferències impartides especialistes en aquest àmbit del coneixement  (Gerardo Boto,  Aymat Catafau, Albert Cubeles, Marcel Pujol,  Jordi Sagrera, i Mikel Soberon) amb visites a diferents poblacions i jaciments medievals (Girona, Besalú, Cervià de Ter, Sant Pere de Rodes i Peralada) sempre acompanyats d’experts que els han explicat la història i evolució dels diferents indrets.

Per l’any 2019 està prevista la realització d’un segon curs “amb la idea de difondre el patrimoni de Roses a través de les Universitats catalanes i espanyoles, però també franceses, italianes i d’altres països”, va explicar Palahí. Un segon curs pel qual s’està a punt de signar un conveni amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, “per disposar de dos estudiants amb l’objectiu que les estructures que anem recuperant, es vagin restaurant i consolidant per a que no es degradin”, ha avançat l’arqueòleg.