Les excavacions arqueològiques al Mas de Montjoi de Baix han permès localitzar dues esglésies i diverses tombes que confirmen l’existència del complex religiós dels segles VII i VIII
Roses ha confirmat finalment una de les hipòtesis històriques més rellevants del seu passat antic. Les intervencions arqueològiques realitzades durant els darrers anys al Mas de Montjoi de Baix han posat al descobert el jaciment del monestir visigòtic de Magrigul, un complex religiós del qual fins ara només es conservaven referències documentals i arxivístiques.
Les excavacions han permès localitzar dues esglésies i diverses tombes associades, confirmant així la presència d’un important nucli religiós d’època visigòtica situat entre els segles VII i VIII.
La presentació pública de la descoberta va tenir lloc aquest dissabte a l’església de Santa Maria de la Ciutadella, en un acte que va reunir els responsables de la recerca arqueològica, representants institucionals i el propietari del mas, Larry Williams Pi-Sunyer, això com l’equip arqueològic, format per Marcel Pujol, Xavi Aguero i Gemma Vieyra, que van exposar els resultats dels treballs desenvolupats al recinte del mas, on les restes trobades aporten nova informació sobre l’evolució històrica del lloc al llarg dels segles.
Marcel Pujol va explicar que “les excavacions al Mas de Montjoi han permès confirmar l’existència del desaparegut monestir visigòtic de Magrigul”, documentat en textos medievals però fins ara no localitzat arqueològicament. Així, mateix, va dir que “les troballes inclouen dues esglésies i diverses tombes datades entre els segles VII i IX, fet que confirma una ocupació d’època visigòtica i carolíngia”. Segons Pujol, el jaciment “demostra la importància històrica de la vall de Montjoi, un espai habitat des de fa gairebé 2.000 anys gràcies al seu microclima i a la presència constant d’aigua”.
Xavi Aguero va assenyalar que la descoberta del monestir visigòtic de Magrigul va començar gairebé per intuïció “durant unes excavacions iniciades el 2022 al Mas de Montjoi”. Després que els primers sondejos al mas no donessin resultats, els treballs a la zona de la font van permetre localitzar una primera església amb absis orientat a l’est. Posteriorment, unes obres previstes per instal·lar-hi les aigües residuals “van conduir, per pura sort, a la troballa del monestir”, destacant l’arqueòleg que “el jaciment és excepcional perquè permet relacionar la documentació històrica amb les evidències arqueològiques”, apuntant també a l’existència d’una possible vila romana sota el conjunt descobert.
L’acte va comptar també amb la participació de la directora del Parc Natural del Cap de Creus, Montserrat Pascual; la directora dels Serveis Territorials de Cultura, Maria Isabel Bernal; i l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, que va cloure la presentació.
Montse Pascual va destacar que “la descoberta del jaciment del monestir visigòtic de Magrigul reforça el valor cultural i patrimonial del Parc Natural del Cap de Creus, més enllà de la seva riquesa natural”. La directora del parc va subratllar que la vall de Montjoi és un “punt calent de biodiversitat” gràcies al seu microclima, la proximitat del mar i la presència constant d’aigua, factors que també haurien afavorit els primers assentaments humans. Pascual va expressar “la voluntat del parc de continuar col·laborant en la investigació i estudiar fórmules perquè, en el futur, el jaciment pugui ser visitable de manera compatible amb la conservació de l’entorn”.
Maria Isabel Bernal va afirmar que “des dels Serveis Territorials de Cultura hem donat tot el suport durant tot el procés d’excavació i investigació del jaciment del monestir visigòtic de Magrigul”. La directora va posar en valor “la implicació de la propietat privada per impulsar un projecte patrimonial fet pas a pas i com toca”, i va remarcar que “conèixer el passat ajuda a reforçar el vincle amb el territori i a valorar encara més la història de Roses”. Bernal va reafirmar també el compromís de Cultura de continuar acompanyant el projecte en les futures fases.
Per últim, l’alcalde de Roses, va explicar que ha seguit de prop les excavacions del jaciment de Magrigul “des dels primers descobriments” i va destacar “la capacitat del lloc per imaginar la vida de la comunitat que hi va habitar fa segles”. Josep Maria Martínez va evocar la vall de Montjoi “com un espai estretament vinculat a l’aigua, la natura i la vida quotidiana d’un antic poblat visigòtic”, i va relacionar la descoberta amb les llegendes sobre l’origen de Santa Maria de Roses. Martínez va remarcar també el valor emocional i històric d’un jaciment que permet reconnectar la Vila amb el seu passat més antic”.
La descoberta arqueològica
La primera de les esglésies descobertes presenta una nau rectangular amb absis semicircular afegit, un petit pòrtic lateral i una sagristia. Al seu voltant s’hi van localitzar enterraments infantils i adults. Les datacions realitzades indiquen que els enterraments infantils corresponen al segle IX, fet que situaria aquesta construcció en període preromànic carolingi i comtal. En canvi, un enterrament adult localitzat al sector nord es data de la primera meitat del segle VII, plenament en època visigòtica.
La segona església es conserva molt més malmesa, pràcticament arrasada fins a la fonamentació i amb evidències d’espoli. Tot i això, la planta conservada permet identificar clarament una nau rectangular amb absis en arc de ferradura o ultrapassat, una tipologia característica de l’arquitectura visigòtica. Segons els arqueòlegs, aquest edifici no es va reconstruir després de la conquesta carolíngia.
Els treballs arqueològics s’emmarquen en el projecte de rehabilitació del Mas de Montjoi de Baix, adquirit l’any 2020 per Larry Williams Pi-Sunyer, besnet d’August Pi i Sunyer. El mas, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, es trobava en estat ruïnós i va requerir estudis històrics i arqueològics previs abans de qualsevol actuació de restauració.
Les investigacions iniciades l’any 2021 han permès també reconstruir les diferents etapes històriques del lloc: des del mas agropecuari dels segles XVII al XX, passant pel castell medieval de Magrigul o Magirol entre els segles XII i XV, fins a arribar al període visigòtic documentat ara arqueològicament.
Els responsables de la intervenció han avançat que les excavacions continuaran en els propers mesos amb l’objectiu d’investigar la possible existència d’una tercera església vinculada al monestir, esmentada en la documentació històrica, així com aprofundir en els usos i funcions de cadascun dels edificis descoberts.
