Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

Dia Internacional contra la violència envers les dones

Moment de l'acte amb motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones

La Generalitat manifesta el seu rebuig a la violència masclista i referma el compromís per avançar en la seva eradicació

Dia Internacional contra la violència envers les dones
Moment de l’acte amb motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones

La plaça Sant Jaume de Barcelona ha acollit aquest migdia una concentració de persones que han mostrat el seu rebuig a la violència masclista en el marc de l’acte institucional que s’ha organitzat a Barcelona amb motiu de la commemoració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

Han presidit l’acte, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Sanz, que han acompanyat Vicki Bernadet, de la Fundació Vicki Bernadet, en la  lectura pública del Manifest Institucional unitari consensuat per la Generalitat de Catalunya, les diputacions i les entitats municipalistes.
També han participat en la concentració, el conseller de Salut, Boi Ruiz; el conseller d’Interior, Jordi Jané, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell, i diversos representants dels departaments del Govern, i d’altres institucions.
L’acte ha acabat amb un minut de silenci en record de les víctimes.
Al llarg del matí també s’han fet actes de rebuig a Tremp, Manresa, Girona Lleida, Falset, i a les 19 hores tindrà lloc un acte en aquest mateix sentit a Tortosa.
En el marc d’aquest Dia internacional, l’Institut Català de les Dones (ICD), juntament amb les diputacions i les entitats municipalistes, divulga la imatge commemorativa “Construïm una Catalunya lliure de violència masclista”, que representa allò que cal a la societat per avançar en l’eradicació d’ aquesta xacra: equitat de gènere, coeducació, dret al propi cos, feminismes, diversitat de models familiars, i tot allò que sustenta que aquesta violència encara existeixi a la nostra societat: rols patriarcals, sexisme, cosificació del cos de les dones i estereotips de gènere.
També avui l’ICD fa públics els microrelats guanyadors del concurs a la xarxa Facebook  “420 caràcters per unes relacions en igualtat”, Es tracta de la cinquena edició d’una actuació de sensibilització contra la violència masclista que promou imaginaris de relacions de parella basades en el respecte i la igualtat.
Primer premi: relat Catarsi, de Pilar Roura
 
Sabia que si el matava desapareixeria, per fi, tot el ressentiment. Tants anys de dependència i maltractaments li havien destruït l’autoestima. Ell, que només vivia per enamorar-se i que no tenia ni idea del que era viure en l’amor, mereixia morir. Havia fet cursos per assolir la fita i gràcies al que havia après ara se sentia lliure i única. Estava decidida. S’havia entrenat molt bé per l’execució. Es va preparar una infusió, va engegar l’ordinador i va començar a escriure la seva obra.  
AccèssitFormes geomètriques, de Marc Cornet
 
Un quadrat i un triangle caminen per la Rambla del Raval. Passegen per l’avinguda, rectangular. Estrenyen la seva unió. Angular. Es creuen amb una parella. I desperten del seu embadaliment. Són dues rodones. Iguals. Enamorades. Juntes conformen una anella. Sense arestes. El quadrat i el triangle es miren. I pensen. Nosaltres tenim puntes. Cantons. No som una cadena. Però l’un damunt de l’altre sumem una casa.
Quadrat, rodona, triangle. Tots iguals. Formes geomètriques. Imprescindibles
Segon accèssit: al relat presentat per Dolors Cantacorps
Es treu el davantal i per fi pot seure, mentre les perdius fan xup-xup. Treu el fetge per la boca, de donar tantes voltes. No pot més: fa una becaineta. Curta. Només per refer-se abans de donar-li el dinar a la mare, que avui tampoc no es pot aixecar del llit. Mengen perdius i aquella delícia els inunda la boca de felicitat; a la mare també, que somriu amb picardia. Ja no parla gaire, però ell encara l’entén.