Dilluns, a treballar per la República Catalana

Qüestionari de mitja legislatura a Joan Plana, portaveu d'ERC Roses

Joan Plana, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Roses

Joan Plana
Joan Plana, portaveu d’ERC de Roses

La negativa de la CUP a acceptar la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat deixa només dues opcions de cara als dies que vénen: O bé el mateix Artur Mas compleix la seva paraula que mai les seves condicions personals serien un obstacle pel procés i fa un pas enrere, permetent a Junts pel Sí a proposar un nou candidat; o bé anem a eleccions, que previsiblement serien el pròxim 6 de març.

La primera consideració que cal tenir en compte que és que abans no es convoquin oficialment les eleccions encara queden dies. Uns dies que tothom ha d’esmerçar en buscar l’acord fins al final. Per estar a l’altura del moment, tothom ha de fer els sacrificis que siguin necessaris. De la mateixa manera que ERC va acceptar sacrificar la candidatura a la presidència del seu líder, la seva llista i les seves sigles, tothom pot (si ho vol) fer gestos transcendents en moments transcendents com aquest.

Si això no es produís, però, res podrà impedir que tornem a ser cridats a les urnes. És un fet objectiu que la gran majoria de l’electorat independentista està fatigat i desanimat i que preferiria evitar aquestes eleccions. Però, essent això així, penso que es fa necessari fer un parell reflexions col·lectives.

La primera reflexió a fer és que durant molts i molts anys la feina dels independentistes, quan no era sobreviure a la clandestinitat, era sortir de la marginalitat, tenir un bocí d’espai polític, colar el tema amb calçador als debats, constar com una opció remota en l’imaginari del màxim de gent possible. Només els que ho hem viscut a la nostra pròpia pell sabem el grau d’implicació i de militància que requeria ser independentista en aquelles circumstàncies, i com n’arribava a ser de cansat. Però així vàrem aguantar durant dècades i dècades. Ara, som el corrent hegemònic al país, hem afegit a la causa algunes de les principals organitzacions polítiques catalanes, que s’han sumat a les que ja des de sempre hi hem estat. Ara, la feina és arrossegar un xic més de gent cap a la causa per poder passar del 48% a més de la meitat i, en tot cas, procurar que tothom es mobilitzi cada vegada que hi ha eleccions per tal que aquesta realitat quedi plasmada a les urnes. Si molts dels que ens han precedit, i molts de nosaltres mateixos, hem aguantat tant de temps remant a contracorrent i lluitant contra el món, de veritat que ara ens cansarem perquè l’últim tram abans de travessar la línia de meta se’ns fa massa llarg?
De veritat deixarem que el desànim per unes noves eleccions minvi la nostra implicació quan estem tant a prop de l’objectiu?
De veritat que tots els pals, tots els gripaus, totes les derrotes i tots els anys sobrevivint a la trinxera de la minoria no ens han fet prou durs, prou resistents i prou desitjosos d’aconseguir la victòria?
Jo estic segur que estem preparats per afrontar aquest i tots els obstacles que vinguin!

I això em porta a la segona reflexió. La fatiga l’hem de superar passi el que passi, perquè de feina en tindrem moltíssima en qualsevol cas. Si diumenge es convoquen eleccions, caldrà fer campanya, mobilitzar a la gent, convèncer als veïns i als familiars i aguantar tot el rebombori mediàtic, d’acord. Però, i si hi ha investidura? I si finalment JxS i la CUP pacten un candidat de consens i iniciem el procés constituent? No tindrem feina llavors? Si hi ha govern, caldrà desenvolupar una hisenda pròpia, caldrà gestionar el nou cos funcionarial català, l’administració pública, els ajuntaments republicans… Caldrà construir un Estat de bell nou, i, a més a més, caldrà fer-ho amb l’oposició fervent de l’Estat Espanyol. Tot això, és impossible fer-ho sense una implicació total d’una majoria consolidada de ciutadans.

Per tant, passi el que passi el diumenge, el dilluns hi ha molta feina a fer, moltíssima. I cal fer-la bé i entre tots. Ens hi juguem massa com per no fer-la. Caldrà fer-la a tots els racons i a totes les ciutats del país, i especialment a aquelles on hi ha més veïns que encara no estan convençuts. Especialment, cal fer feina a lloc com Roses, on les eleccions del 27S i del 20D van demostrar que els que compartim el projecte independentista encara no ens hem fet mereixedors de la confiança de molts dels nostres conciutadans.

Dilluns, la gent d’Esquerra Republicana estarem treballant per a la República Catalana. Treballem-hi tots!

Joan Plana
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Roses