Domingo Cusí es jubila deixant Roses orfe de l’únic forner artesà que hi queda a la Vila

Domingo Cusí es jubila

Domingo Cusí traient pa del forn

Als 68 anys, 3 anys després del que el pertocava, Domingo Cusí deixarà aquest proper diumenge, 31 de maig, de ser l’únic forner artesà que hi ha a Roses per gaudir d’una jubilació ben guanyada

L’any 1975, quan tenia 23 anys Domingo Cusí es va posar a treballar al forn de pa que tenia el seu pare, en Francesc Cusí el qual el va heretar d’en Domingo Cusí, el seu avi. És a dir, ell va ser la tercera, i ara ja, l’última generació d’una nissaga de forners artesans de Roses. Tres generacions de forners artesans a les quals Domingo Cusí posarà fi aquest proper diumenge, 31 de maig, data en la que ha decidit punt i final a la seva professió de forner, i agafar la jubilació tres anys del que li pertocava.

I Domingo Cusí tancarà aquesta nissaga de forners perquè els seus dos fills, la Magda i en Cesc, fruit del seu matrimoni amb l’ex-alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, han emprés la seva carrera professional lluny del forn.

“Ja fa tres anys que m’havia d’haver jubilat”, ha afirmat en Domingo, per explicar tot seguit que “ho volia fer el 30 de setembre de l’any passat, i després vaig decidir acabar l’any i plegar el 31 de desembre, però vaig estar en converses amb una persona que estava interessat en agafar el forn i no vaig plegar, però després, amb tot això de la Covid-19 es va tancar aquesta possibilitat, i ara posaré un cartell de: Es ven”.

Des de fa 45 anys, s’aixeca cada dia d’hivern a les 3:30 hores de la matinada, “però quan arriba l’estiu vinc a les 11 o les 12 de la nit i no tornava a casa fins les 2 del migdia següent”.

Actualment, el Forn Cusí elabora uns 500 pans al dia, una quantitat molt inferior a la normal en aquesta època de l’any a causa de la crisi sanitària del coronavirus. I molt més minsa si la  comparem amb l’estiu passat, quan es feien uns 2.000 pans diàriament. Tot i això, l’últim forner artesà de Roses afirma que “avui dia es menja molt menys pa que anys enrere, perquè abans en temps difícils hi havia gent que només menjava pa. I fa trenta anys triplicàvem la quantitat de pa que fem actualment”.

L’any 1985 es crema el forn

De tots els anys en el que ha estat fent pa pels vilatans de Roses, Domingo Cusí en recorda el 1985 “com el més dur perquè va ser l’any en que se’m va cremar el forn. Es va calar foc i els dos treballadors que hi havia en aquell moment en lloc d’agafar l’extintor van sortir al carrer a cridar que hi havia foc. Per sort, no es va cremar tot, sinó la part de dalt només”.

El secret d’un bo pa

Domingo Cusí es jubila
Pa artesà de Forn Cusí

Per a en Domingo, el secret per a fer un bo pa està en “primer, adquirir una bona farina, segon, no tenir presa, i tercer tenir un bon forn, i amb això s’han de complir 3 condicions: la temperatura adequada, la pasta ben feta, i el temps que li correspon”. I per obtenir una pasta ben feta, diu en Domingo, “es necessiten per 100 quilos de farina 60 litres d’aigua, 20 quilos de pasta mare, 2 quilos de sal i el llevat corresponent”.

El control de la temperatura és fonamental, assegura el forner, “perquè la pasta, quan s’està elaborant no pot passar de 22º, perquè quan supera aquesta temperatura el midó s’activa i comença a fermentar, i si fermenta mentre es fa el pa perd tot el gluten, que és el que li dona força i deixa de ser un pa de qualitat. Per això a l’estiu fem servir aigua i freda i gel per a que no sobrepassi aquesta temperatura”.

Actualment, el Forn Cusí elabora una desena de tipus de pa, entre d’ells els més coneguts com ara “el pa de pagès, el pa de sègol, el pa de Roses, el pa de Viena, la xapata… quan abans hi havíem arribat a fer fins a 20 tipus”, ha afirmat en Domingo.

Els bunyols, el producte estrella de Forn Cusí

A banda del pa, un dels productes més preuats pels vilatans de Roses són els bunyols. I el secret del seu èxit està en que “nosaltres no els hi posem aigua, el líquid nostre està composat de garnatxa, anís i ous, però després el deixem fermentar, no els tallem i fregim, perquè si ho talles, l’estires i fregeixes li treus tot el gas de la fermentació, i llavors queda sec”, ha desvetllat en Domingo.   

Domingo Cusí considera que el forner artesà, avui dia, “no està valorat, al menys a pobles com a Roses, ja que a les grans ciutats com Barcelona, per exemple, ja canvia, es valora més”.

Sigui com sigui, l’últim forner artesà de Roses, Domingo Cusí, deixarà la vida activa per gaudir d’una més que merescuda jubilació.
I a partir d’aquest diumenge, 31 de maig, ni al Forn Cusí ni a les fleques de la plaça Llevant i la Gran Via ja no s’olorarà el seu pa artesà, perquè com diu en Domingo, “amb l’olor del pa saps si és artesà, perquè desprèn un olor diferent, una olor que diríem, de camp”.