Dos setges va patir la Ciutadella de Roses al segle XVII, un va durar mesos, l’altre, una setmana

Els setges de Roses

L'historiador Ramon Sarobe durant la xerrada que va oferir a Ca l'Anita de Roses sobre els setges de la Ciutadella

El setges de 1645 i de 1693 de la Ciutadella de Roses, apropats en els temps, allunyats en la seva resistència

Els setges de Roses
L’historiador Ramon Sarobe durant la xerrada que va oferir a Ca l’Anita de Roses sobre els setges de la Ciutadella

L’historiador Ramon Sarobe va visitar Roses per explicar els dos setges més importants que va patir la Ciutadella i que van ocórrer al segle XVII, concretament als anys 1645 i 1693. Sarobe va oferir la xerrada dins el cicle de conferències organitzat pel consistori rosinc, ‘Roses, un poble amb molta història’. I ho va fer a Ca l’Anita, i no pas al Teatre Municipal com és habitual, ja que a l’antic ‘Estanc de la Punta’, s’exposa actualment la mostra El setge de Roses d 1645, on es pot contemplar un plafó de ceràmica únic sobre aquest episodi bèl·lic.

L’historiador va explicar als assistents com es desenvolupava un setge, com s’arribava a envoltar una fortificació, quines eren les estratègies emprades per cada bàndol i quina mena d’armament s’utilitzava, entre d’altres aspectes.

“El setge de 1645, va explicar Ramon Sarobe, emmarcat durant la Guerra dels Segadors va succeir quan un exèrcit franco-català que assetja la guarnició castellana, la qual ofereix molta resistència, i que no va claudicar cedint la Ciutadella fins al cap de dos mesos amb molta sang i fetge pel mig”.

“I el setge de 1693, la Ciutadella, també defensada per l’exèrcit espanyol, va caure de seguida, tot i que va ser assetjada només pel exèrcit francès, ja que aquell any Roses estava pràcticament desmantellada”, va assenyalar l’historiador.

Diferencies entre els dos setges

Els diners, a part de la il·lusió que mou muntanyes, són els que mouen tot. Al segle XVII també. I els diners van ser la principal diferència entre els dos setges, el de 1645 i 1693, tot i que la defensa de la Ciutadella de Roses va ser portada a terme “per dos exèrcits similars, de l’antic règim, formats sobretot per soldats voluntaris que si no els paguen i donen de menjar, deserten”, va afirmar Ramon Sarobe, per especificar que en el primer setge estaven ben alimentats i ben armats, i en el segon “no tenien ni per pólvora, i quan tothom esperava una resistència de mesos, en una setmana va caure”.

La gent de Roses preferia marxar abans que es formalitzés el setge

Segons va explicar l’historiador, els setges comportaven la destrossa total tant de la Ciutadella com de la Vila, i tot que no hi ha dades fidedignes, “segurament la gent de Roses preferia marxar abans que es formalitzés el setge, perquè els que es quedaven ho passaven molt malament durant i després del setge, ja que després de l’ocupació els hi feien pagar als rosincs molt d’impostos, no els deixaven sortir pràcticament de les cases i, a més, estaven exposats als vituperis de l’exèrcit guanyador”.

Quatre setges importants va patir la Ciutadella de Roses

A banda dels dos setges del segle XVII a la que va ser sotmesa la Ciutadella de Roses, l’historiador Ramon Sarobe va afirmar que la fortificació va patir dos més d’importants, “un durant la Guerra de Successió i un altre en el marc de la Guerra del Francès”.

Roses, contínuament exposada a la guerra

Degut a la ubicació de Roses tan propera amb la frontera amb França, la Vila estava contínuament exposada a la guerra durant el segle XVII, però a la vegada “la fortificació de la Ciutadella de Roses era molt important, perquè parava a l’exèrcit francès durant uns mesos abans de prosseguir el seu camí devastador cap a Girona”.