Cinema a la Fresca

Durant la pandèmia de la Covid-19 es va accentuar la davallada de naixements a l’Alt Empordà

És una de les conclusions que l’Institut de Recerca Glòria Compte extreu de l’anàlisi dels parts registrats a l’Hospital de Figueres en el període 2020-2022, i així mateix les dades també evidencien que la reducció de naixements no ha estat igual segons la nacionalitat de les mares

Els anys 2021 i 2022, coincidint amb la fase més greu de la pandèmia de la Covid-19, es va produir un increment de la davallada de naixements a la comarca de l’Alt Empordà. L’any passat, el nombre de parts registrats a l’Hospital de Figueres va ser un 2 % inferior respecte al període anterior, però la baixada més pronunciada havia tingut lloc del 2021 respecte del 2020, on es va passar de 860 parts a 748. Es tracta d’un descens excepcional del 13 % interanual.

Aquesta és una de les conclusions a què arriba l’Institut de Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà (FSE) després d’analitzar les xifres de nadons nascuts entre els anys 2020 i 2022 a l’Hospital de Figueres, centre sanitari de referència de la comarca, i que ha publicat en forma d’infografia a INDIKA – Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà. Específicament, el 2022 hi haver 734 naixements (384 nens i 350 nenes) a l’hospital i la mitjana d’edat de les mares va ser de 30 anys, amb 16 anys la més jove i 48 la de més edat. La mitjana de pes dels nadons va ser de 3,32 kg.

A l’Alt Empordà, el nombre de naixements ha anat en descens des del 2008, en què la taxa de natalitat, segons dades de l’IDESCAT, es va situar en el seu punt màxim dels darrers 25 anys amb 12,78 nadons per cada 1.000 habitants. L’any 2021, el nombre d’infants nascuts se situava en 7,66 per cada 1.000 habitants, el que suposa una caiguda del 36,6 %.

La nacionalitat de la mare

Si es té en compte el factor de nacionalitat de les mares, aquest descens en els naixements no es va mostrar homogeni. La nacionalitat espanyola és la que va tenir un decrement més pronunciat durant els anys de pandèmia de la Covid-19, amb una reducció del 22 % en el període comprès entre el 2020 i el 2021, i del 2,7 %, en el del 2021 al 2022. La nacionalitat marroquina va tenir una reculada de l’11,8 % del 2020 al 2021, i un augment del 6,7 % del 2021 al 2022.

En conjunt, la resta de nacionalitats es van mantenir relativament estables durant el període pandèmic, a excepció de l’hondurenya, que va registrar un augment del 41 % del 2020 al 2021 (de 22 parts es va passar a 31) i un augment del 12,9 % del 2021 al 2022 (de 31 parts es va passar a 35).

L’any 2022 es va observar, per primera vegada, que el nombre de naixements de mares de nacionalitat espanyola significava menys del 50 % (44,96 %) del total de naixements registrats a l’Hospital de Figueres. D’un global de més de 30 nacionalitats, el Marroc, amb un 28,34 %, va ser el segon país d’origen més freqüent de les mares, seguit en molt menor percentatge d’Hondures (4,77 %), Romania (3,95 %), i Colòmbia i Senegal (ambdues 2,18 %). Pel que fa a la mitjana d’edat de les mares i al pes dels nadons, en les dades de l’any passat no es van detectar diferències significatives en funció de la nacionalitat.