Mes de paraules

Economia blava a la badia de Roses

L’Observatori del Clima
La Badia de Roses des del Pic de l'Àliga

L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor*

Aprofitant l’impasse de Setmana Santa, i fent un “reset” de la guerra, observo una sèrie de concatenació de notícies, fets i anuncis de projectes, fent també una posada al dia d’experiències relacionades amb el mar i la mar, on començo a pensar que estem davant, per fi, doncs ha costat, una eclosió d’iniciatives d’economia blava, que pot ser no seran totes sostenibles i solidàries i menys encara en línia amb el concepte d’Espais Blaus que vaig introduir a l’Empordà farà tres anys amb el meu llibre “Espais Blaus de la Mediterrània: com viure més i millor”, però poc a poc anem caminant cap aquesta direcció. Juntament amb aquestes iniciatives incloc els projectes que aposten per la trilogia mediterrània (oli, vi i blat) i algun altre que tot i allunyat d’aquesta cosmovisió, pot ajudar a donar empenta a la Badia.

Val a dir, que la projecció del llibre, tot i les 16 presentacions fetes per l’Alt Empordà (i les 12 prèvies de divulgació sobre mar i salut), i per ser una exclusiva europea, va quedar truncada, pels dos anys de pandèmia, tot i el suport assolit de diferents institucions, organismes i empreses.  

Tot i així va deixar el llegat suficient, com per que no pocs dels patrocinadors, actors socials, col·laboradors i assistents qualificats de diferents ajuntaments o be van prendre bona nota de més d’una “slide” o be van assumir més d’una de les moltes propostes que feia per estendre els Espais Blaus, com espais de salut ambiental i turisme sostenible, amb alta qualitat de vida i serveis, susceptibles de contribuir a una millor vida saludable de la població, amb el mar com a eix central.  

Definim primer, no obstant, el concepte economia blava. Es força obvi que te a veure amb tota aquella activitat econòmica relacionada amb el mar. Ara be, si li afegim solidària i sostenible, pugem el llistó, tan en relació a qui la porta a terme, com en com la porta a terme. Aclarim el concepte solidària, doncs darrerament en el nostre entorn, s’associa a assistencial, humanitari, d’ajuda o fins i tot de caritat. Res d’això, estem parlant d’economia social, cooperativa i comunitària, amb o sense ànim de lucre, però en tant activitat econòmica.

Dit això, aclarim també el concepte sostenible. Quedar clar, que es tracta d’activitats que no tinguin impacte ambiental i si el tenen sigui el mínim possible. O be quedi integrat en un marc d’economia circular. Per tant, queda clar doncs, que l’economia blava, tal i com ens agradaria copsar-la hauria de ser el màxim de participada (amb un ampli ventall de socis locals) i el màxim de respectuosa amb el medi ambient. Això ens acostaria també a estàndards o indicadors de Carta de la Biosfera, Cartes Blaves, Carta de Turisme Sostenible, Green-Cards, etc. Però com dic, això es el desig. Però la realitat es un altre, i a no menystenir, doncs millor que hi hagi emprenedoria sigui la que sigui, en la forma que sigui, a que no n’hi hagi. Certament es nota a faltar també la col·laboració públic-privada o per què no la social-pública i la social-privada, més enllà del suport puntual. Temps al temps.

Anem a veure uns quants exemples, una mostra, no estan totes les que són, però a tall d’exemple poden servir:     

1.-Una de les més emblemàtiques, la Cooperativa Mar de Dones, doncs reuneix tots els requisits d’economia blava i solidària, amb epicentre a Palamós, i amb creixent activitat a l’Empordà. Un exemple model, i per tant del que aprendre i a estendre, molt adient per desestacionalitzar el turisme blau i connectar amb el turisme social.

2.-La Red Shark Bike, del rosinc Josep Rubau, emprenedor 100%, a les antípodes de l’anterior, però aposta internacional, més coneguda al Japó o Austràlia, que a casa nostra o a la Badia, amb la seva Bici-Surf o bicicleta aquàtica. Per cert, ja es podria fomentar i recolzar molt més aquesta iniciativa i prohibir les motos aquàtiques.

3.-L’eclosió de l’esperit esportiu de la vela a Roses, i no sols pel campionat mundial Optimist, si no per la dinamització i animació socio-esportiva que fa temps s’està realitzant a les escoles blaves de l’Empordà, fent estades d’estiu de vela. Consti estic remarcant els aspectes pedagògics marins més enllà de l’atracció turística.  

4.-La Fira de vaixells d’ocasió d’Empuriabrava. Tot i que hi ha molt de mercantil en aquesta iniciativa, pot arrossegar altres tipus d’activitats marines per a totes les edats, amb activitats de dificultat mínima (no tot ha de ser “extrem” o d’alta gama). La recuperació dels ponts d’Empuriabrava i itineraris pels canals, es una bona notícia.

5.-La creixent presència dels clubs de Rem Xon’s de l’Escala i d’Empuriabrava, on la participació de dones amb empenta, no sols física, constància, amor pel rem i la mar, està contagiant a creixents sectors de població. També copso una alta sensibilitat per l’animació esportiva i valors comunitaris i cooperatius de, amb i per a dones.

6.-Els itineraris i activitats de “Sent la Badia” promoguts pels ajuntaments de Roses, Castelló, Sant Pere Pescador i L’Escala. Una sinèrgia que podria i hauria d’anar a més, amb més activitats de salut i benestar (wellness): mindfullness, spa, ioga, meditació, que ja estan de moda, però sense oblidar banys de sol, de sorra, de fang, de bosc, etc.

7.-Els mosaics de vinyes i pastures de l’Anna Espelt al Parc Natural del Cap de Creus, que “ara” es descobreix que són també molt útils per prevenir incendis, apart de per rellançar l’activitat humana agropecuària, a un indret fins ara limitat al naturalisme. I la recent aposta del PNCC per estendre molt més aquests mosaics pel Parc.

8.-El projecte agrícola amb la trilogia mediterrània com a eix (olivars, vinyes i blat), de Pere Gotanegra a Palau-saverdera, un municipi de molt antiga tradició de la trilogia, amb l’emblemàtic Mas Llimonench de 450 anys d’activitat ininterrompuda. Aquesta aposta, ens porta una vegada més al “de terra i de mar”. Mar i muntanya.

9.-El projectat Parc del Castell de la Trinitat de Roses, que apart de zona enjardinada recuperant la pedra seca, també tindrà espai per cultius de vinya, olivera i fruiters. Un  espai que arribarà arran de mar per poder gaudir de la panoràmica i del iode marí. Un bon exemple d’espai blau, apart de reeixir la memòria històrica amb els búnquers.

10.-La projectada zona de lleure amb piscines naturals a les antigues muscleres. Que hi hagin serveis de restauració, mirador, etc es un valor afegit, però el més important, el que més connecta com Espai Blau, són les piscines naturals! Una bona iniciativa sempre i quan es gestioni amb un perfil “slow” o “blau”, aforament selectiu, etc. etc.

11.- El projecte de recuperació d’espècies en extinció, en el marc d’un projecte de protecció de la biodiversitat marina, es també un estímul més per que el turisme de Roses, no sigui de masses, sol i platja, si no també actiu i temàtic, i que la relació amb la biodiversitat marina surti dels museus, aquaris i laboratoris.

12.-La promoció i manifestos creixents a la pesca artesanal i el peix blau. Esta be, però cal anar més enllà de mocions i declaracions, aprovades a diferents ajuntaments de la Badia i cap de Creus. Ja ha passat l’hora dels manifestos, cal un potent grup de pressió per rellançar ja la pesca, amb la implicació de totes les administracions.

13.-La gradual extensió de les Vies Verdes dins i entre Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador, així com el seu arranjament i millor senyalització. A destacar la creixent cura i comunicació entre el Fluvià i la Muga. A esmentar també l’arranjament i extensió del Camí de Ronda de l’Escala a Empúries. Be pel senderisme i el cicloturisme!

14.-L’inici de la 8ª edició del Festival Vívid, enguany amb moltes sinèrgies, per potenciar l’enoturisme amb pràctiques ambientals en línia amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) 2030. A destacar, en el marc de les 70 activitats previstes, la ruta per les vinyes dels cellers del PNCC (Espelt i Martín Faixó).

Nota de l’autor: Molts d’aquests projectes es poden veure amenaçats o greument delmats, en un futur immediat (1-2 anys), no llunyà (6-8-10 anys), si a la mateixa vegada que s’implementen aquestes iniciatives, igual que altres iniciatives de transició energètica local, comarcal i nacional, no es tiren endavant també dispositius i plans d’emergència climàtica, plans d’emergència i contingència, dics, espigons, etc. davant embats de tempestes, protecció del sorral de la Badia, murs de contenció dels ports, passeigs marítims, camins de ronda i carrils-bici, etc. més enllà del que “diuen” els protocols de protecció civil, orientats més al passat, que a un futur imminent. Es evident pel que a mi respecta, que no baixo la guàrdia amb l’emergència climàtica. Hi ha qui es pensa encara o fa veure que es un problema que tindran les generacions futures….Hi ha qui encara alarma, per que mirem cap a un altre costat amb els monstres del Quixot.

Quedi clar doncs, que serà responsabilitat de les autoritats pertinents, si la meitat d’aquests projectes queden truncats, els propers temps, en el marc de declaració de zones catastròfiques. I on el menor dels problemes seran aquests projectes.   

* Consultor i divulgador ambiental especialitzat en emergència climàtica.
Dinamitzador d’iniciatives d’economia blava, social, cooperativa i comunitària.
Autor del llibre “Espais Blaus de la Mediterrània: Com viure més i millor”.