L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor i divulgador ambiental especialitzat en emergència climàtica
Poca broma en cas que la guerra no s’aturi aviat. I encara que s’acabés demà mateix, els efectes i la bola de neu en la que ja estem immersos ara i aquí (no cal anar lluny) son de tal magnitud, que crec no s’està copsant o analitzant prou be, el “tsunami” que s’acosta. Es més, segons alguns analistes, encara que la guerra acabés demà, les sancions econòmiques a Rússia poden ser de llarg recorregut (precedents n’hi ha: Cuba, Veneçuela, Iran, etc.). I tinc la sensació que hi ha molta gent que no es conscient d’això.
Està clar que els impactes d’aquestes sancions ja estan provocant efectes a l’economia europea, espanyola i catalana. I molta atenció, no tot son, ni seran, refugiats, refugiats i refugiats ucraïnesos. Aviat hi hauran empreses tancades amb aturats, aturats i aturats, amb la seva quota part a Roses. Estem davant una crisis “pandèmia 2.0” on els carrers tornaran a estar buits de turistes (i compta si buits de subministres per a les empreses i la població, si seguim jugant a ser els primers de la classe, mentre es deteriora la situació social).
A Espanya, uns admeten amb orgull -no amb preocupació- que això tindrà un alt cost que “haurem” d’assumir (Govern espanyol), altres fan ocurrències traspassant el problema als consumidors (Josep Borrell), i altres (Govern català), s’apunten a l’ona de l’humanitarisme emotiu, buscant forat amb un moviment solidari atiat per centenars d’iniciatives privades i particulars més enllà del Govern, ONG i agències humanitàries.
Sols els Sindicats han detectat el “tsunami” que s’acosta demanant un pacte de rendes, per blindar el poder adquisitiu dels salaris. Que s’hagi afegit a aquesta petició el mateix Banc d’Espanya, il·lustra molt la gravetat de la situació.
Pocs qüestionen públicament la política de sancions econòmiques liderada per la OTAN i EUA contra Rússia, amb la UE fent seguidisme (seria políticament incorrecte), però en privat cada vegada son més les veus crítiques. Com ja hem dit, pot ser enfonsin Rússia, però mentre, enfonsaran Europa (no els EUA, on es torna a repetir la història de la primera i segona guerra mundial, on aquest país que avui lidera la OTAN i condiciona la UE, queda molt lluny del conflicte i dels efectes de les sancions).
Per altra banda, no oblidem que de guerres al món en aquests moments n’hi ha moltes, exactament 59, algunes més sagnants que aquesta i silenciades per “Occident”, i refugiats n’hi ha desenes de milions, de molts països ignorats, en camps de refugiats insalubres o fins i tot sense camps. Atenció a aquesta barreja d’eurocentrisme, hipocresia i racisme, doncs pot provocar tard o d’hora fractura social i no sols amb població refugiada i/o immigrant d’altres països, també amb població local necessitada. I sense entrar en la creixent russofòbia.
Compta, com dèiem, si la guerra s’allarga, amb l’enfonsament del turisme (no ja rus o ucranià) per l’efecte dòmino, serà, ara sí, una estocada mortal.
En aquest sentit, la majoria d’ajuntaments amb destinacions turístiques de la costa catalana, Costa Brava encara més, i Roses emblemàticament, ja poden començar a preparar un pla B en els seus pressupostos i alegres partides previstes amb els fons Next Generation, doncs que ningú s’enganyi amb declaracions d’intencions; per l’efecte col·lateral de les sancions no hi hauran uns altres Fons per neutralitzar ara els impactes de la guerra. Sí hi hauran alguns gestos, alguna baixada d’impostos i alguns ajustos més, però no un pla de shock com van ser els Fons Next Generation. No ho dic jo solament, ho diu l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Collell: “L’Administració aquesta vegada no tindrà múscul per ajudar altre cop al sector turístic”. Que es prengui nota!. O les recents declaracions de la Ministra de Treball Yolanda Díaz: “La guerra va a tener un fuerte impacto en nuestra economía y empleo”.
Molts ajuntaments, governs i partits, que estaven/estan ja pensant i treballant cares a les eleccions municipals a un any vista, hauran de fer una frenada en sec i una seriosa reflexió si no volen els hi esclati a la cara les properes setmanes/mesos o abans de les eleccions una bomba anti-política o un terreny abonat per l’extrema dreta.
Més encara, tan si la guerra s’allarga, com si no, el més sensat es endegar ja o presentar mocions per crear gabinets de crisis (de guerra) al màxim d’ajuntaments per tal de formalitzar de forma extraordinària, modificació de pressupostos, prioritats, partides, etc. etc. I no per una millor acollida de refugiats, que també. S’han d’endegar ja una bateria de 10 o 12 línies d’actuació, que involucrin a la meitat de Regidories de l’ajuntament, i més si està en zona turística i/o de serveis, per tal de minorar el màxim els impactes socials i econòmics dels efectes de la guerra.
Que volem dir? Que els estralls socials i econòmics que s’acosten els properes dies/setmanes (no ja mesos) seran, son ja, en curs, de tal magnitud, a no ser que s’acabi miraculosament la guerra, que la crisi econòmica, superposada amb l’energètica, serà tan greu, que ja poden fer reserva per polítiques socials.
Si la UE ha decidit ficar-se en el jardí de les sancions econòmiques, també hauria d’haver calculat abans els seus efectes i preveure fons extraordinaris per protegir les pimes, autònoms, treballadors, famílies i col·lectius més vulnerables per la recessió que provocaran aquests efectes. Si el govern espanyol vol ser el primer de la classe, que prepari també ja un paquet urgent de mesures econòmiques directes, i no sols baixar impostos (sense barrejar-les o vincular-les al mercat energètic -atenció que la crisi energètica ja ve de fa més d’un any, no l’ha creat Putin-) i si la Generalitat es tan sensible a la vessant humanitària, que prepari també un fons urgent d’ajudes per fer front a l’imminent tancament d’empreses i augment de l’atur, amb mesures socials, econòmiques i fiscals.
¿I en relació als programes relacionats amb l’emergència climàtica?. Doncs prioritzar aquells que generin ocupació directa, immediata i de treball intensiu, no els que requereixin de llarg recorregut, digitals, etc.
Tot plegat en un context, on el malestar social es ja una olla a pressió, a punt d’esclatar i on ja ha començat la ruptura en la cadena de subministres. Toc d’atenció a tots aquells que encara viuen en una bombolla, només veuen el seu jardí o vulguin relativitzar aquesta situació, be xiulant, tocant el violí, fent màrqueting electoral o revolucions des del sofà de casa o la butaca del teatre. Una economia de guerra requereix que tothom toqui de peus a terra, aparqui els seus interessos (siguin electorals o corporatius) i es posi a disposició del be comú i de la prioritat nº1: que els impactes socials i econòmics de la guerra, afectin el menys possible a L’Empordà i rosincs i rosinques.
