Alba Castellví, sociòloga i mediadora de conflictes, va explicar a pares i mares de Roses les estratègies i tècniques per no haver de tenir que posar el crit al cel a l’hora d’educar als seus fills i filles
El passat divendres es va dur a terme, al vestíbul del Teatre Municipal de Roses, una xerrada sota el títol Educar sense Cridar i que va anar a càrrec de la sociòloga, educadora i mediadora de conflictes, Alba Castellví, la qual ha publicat un llibre amb el mateix enunciat.
Aquesta xerrada de divendres va ser de formació a les famílies i en la que Castellví va transmetre als pares i mares un conjunt d’estratègies i tècniques per no perdre la calma en aquelles situacions difícils per saber com s’ha de fer per no haver de dir, als nostres fills o filles, les coses moltes vegades, “que és allò que et cansa i que fa que al final s’acabin perdent els nervis i aixecar la veu”, va afirmar Castellví.
I respecte a les estratègies i tècniques, l’educadora i mediadora de conflictes va assegurar que “és molt important que els fills sàpiguen que hi ha unes conseqüències lògiques de les decisions que ells prenen, i per això els hem d’ensenyar per quan siguin grans a prendre bones decisions a la vida, i això s’ha d’ensenyar des de una certa llibertat, però també amb la lògica del què passa si opten per una decisió o una altra”, i en aquest sentit Alba Castellví va explicar als pares i mares assistents “com funciona la tècnica de les conseqüències lògiques per ensenyar-los a prendre decisions”.
I una de les receptes per a que els pares i mares no hagin de repetir les coses moltes vegades als seus fills “a vegades els hem de deixar triar i explicar-los què passarà depenen del que triïn, perquè depenen de la seva decisió, tindrà conseqüències diferents”, va remarca la sociològa.
Premiar pot servir només per canviar determinats hàbits
La sociòloga va afirmar que la tècnica de la pastanaga (premiar als fills) “pot servir per canviar determinats hàbits, no dic que no sigui mai adequat fer-ho així, però el que no me de fer mai fer-ho sistemàticament així, ja que hi ha coses que s’han de fer, perquè són la seva obligació, per exemple, i s’han de fer sense premis a canvi, i hem de trobar la manera que entenguin que la seva col·laboració és necessària i que és, èticament, exigible”, va assegurar.
A més de dur a terme xerrades i tallers per famílies, Alba Castellví també disposa de consulta per a pares i mares que tenen inquietuds educatives o algun problema que volen resoldre en aquest àmbit, i dels problemes que més sovint es troba l’educadora a la seva consulta “són els que tenen a veure amb els conflictes i col·laboració entre fills que són germans, el fet, precisament, d’haver de repetir les coses moltes vegades pels que els facin cas, la falta de col·laboració domèstica o l’addicció a les pantalles, és a dir, la dificultat que els fills prioritzin allò que és útil a la vida i que té a veure amb la relació amb els altres, amb l’aprenentatge, més que no pas a estar permanent connectats a internet, a les xarxes socials o als videojocs”.
En definitiva, Alba Castellví, explica tant en les seves xerrades com en el seu llibre que educar sense cridar, sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense posar el crit al cel, no tan sol és possible, sinó que quan s’aconsegueix la família viu més tranquil·la.
