El bigoti de les dones o dones amb bigoti

Fanny Poza, presidenta d’ERC Roses

Fanny Poza, presidenta d’ERC Roses

Fa un temps que m’ha donat per observar el cos de les dones, concretament l’espai que hi ha entre el nas i el llavi superior, popularment coneguda com a la zona del bigoti. Encara hi ha qui pensa que les dones no tenim bigoti, i com s’equivoquen! En tenim i és molt divers en forma, grandària i color. N’hi ha de llarg, ros i fi o negre, curt i gruixut o fosc, llarg i fort… Bé, realment hi ha tanta varietat com dones al món.

Certes dones s’estimen molt el seu bigoti i el llueixen amb orgull, sense complexos, sense manies, sense escoltar les paraules buides dels qui el critiquen, aquesta actitud és admirable. Dic admirable perquè mantenir-se ferma a l’hora de no deixar-se influenciar pels comentaris, en dones educades sota el patriarcat, no és bufar i fer ampolles….

Les meves amigues i ma mare, amb gran amor, intenten guiar-me en el món dels bigotis. Per exemple, la Tania que té coneixements d’estètica em diu: “treu-te els pèls amb pinces, que la cera fa sortir una taca horrible”, però la Bàrbara no opina el mateix, ella, que és una dona forta i enèrgica, em diu: “que t’has de treure! Si no es veu res! Això ni arriba a ser pèl”. En canvi, la Lola, que sempre li troba una versió còmica fins i tot a les situacions més quotidianes de la vida, em diu: “saps quan t’has de depilar?, doncs el dia que al fer un esternut notis com els pèls se sacsegen”. Després arriba ma mare, fa un crit d’espant i diu: “¡Pero hija! Tú te has visto el bigote que llevas!”.

Ho veieu? Tants caps tants barrets, tantes dones tants bigotis. I és que totes tenen la raó.

En un moment llunyà a la història de la humanitat, algú va decidir que les dones no podíem portar bigoti, no podíem lluir el nostre moustache, bibotea, baffe, Μουστάκι o com ús agradi més dir-li.

I és que el bigoti, dona certa elegància, certa distinció i autoritat que sense ell no transmetem. Cal marcar la diferència entre qui pot manar i qui no, entre qui pot arribar a un lloc de poder i qui no, entre qui té l’autoritat sobre el cos d’un altre i qui no…

Realment on és el problema? Al bigoti de les dones o les dones amb bigoti? Què fa més por, una dona amb pèls o una dona amb prou “bigotis” per a anar per la vida ignorant les lleis no escrites, les normes socials imposades per homes (a cap dona se li acudiria una tortura com aquesta) o reclamant la potestat del seu cos.

Dones valentes, segures de si mateixes, dones sàvies, dones lluitadores, dones creadores, dones i més dones lliures amb veu i vot. Això és el que volem, aquesta és la lluita per la igualtat. Volem ser dones reconegudes, amb potestat absoluta sobre el nostre cos, sobre la nostra vida. Volem trencar amb prejudicis estètics o morals i decidir sense que els altres ho facin en el nostre lloc. És qüestió de bigotis.

Com a dona he decidit no depilar-me més l’espai que hi ha entre el nas i el llavi superior, popularment coneguda com a la zona del bigoti. O poder sí que ho faré… Però, sigui com sigui, ho decidiré jo.

Fanny Poza
Presidenta d’ERC Roses