El Castell de la Trinitat de Roses és presenta a la ciutadania en tota la seva dimensió històrica

Castell de la Trinitat de Roses

Diferents moment de la inauguració del projecte museogràfic del Castell de la Trinitat

Imatges en 3D, audiovisuals i la tècnica matte painting, que permet crear ambients o paisatges que en la vida real resultaria impossible, doten d’espectacularitat i d’un marcat caràcter didàctic al Castell de la Trinitat per explicar als visitants el què, el com i el perquè de la seva construcció, i de la vida que hi va haver al seu interior

Dissabte a la tarda es va inaugurar el Centre d’Interpretació del Castell de la Trinitat de Roses, un projecte de museografia didàctica que explica i interpreta el monument i la seva relació al llarg de la història amb el port, la vila i la Ciutadella de Roses.

El projecte, redactat per la Fundació Bosch Gimpera de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del catedràtic d’història Francesc Xavier Hernández, presenta la fortalesa i l’enginyeria militar del segle XVI, parant també una especial atenció al factor geoestratègic del port de Roses i al paper de la fortificació en les funcions defensives de frontera entre els segles XVI i XX. 

Per aconseguir-ho, el projecte museogràfic s’ha dividit en 5 àmbits, distribuïts al llarg dels diferents espais de l’edifici, amb propostes museogràfiques a l’aire lliure i als espais interiors, donant una especial rellevància a la museografia virtual. Iconografia 3D, propostes matte painting, gravacions singulars efectuades a partir de grups de recreació històrica i escenografies hiperrealistes amb efectes audiovisuals, se sumen a expositors amb peces originals i rèpliques, plafons, i altres suports tradicionals.

A l’acte d’inauguració hi van participar l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan; Marta Felip per delegació del president de la Generalitat; el regidor de Cultura de Roses, Èric Ibáñez; i el coordinador del projecte, Xavier Hernàndez. També hi van assistir el subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramón; la presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, Carme Renedo, entre d’altres autoritats locals i comarcals. 

Èric Ibáñez va obrir l’acte destacant “la importància d’aquesta inauguració, ja que des que es va inaugurar la reconstrucció d’aquest castell, l’any 2010, tot i que es podia reconèixer les estances de les fortalesa, la visita quedava buida de contingut, i gràcies aquest rigorès projecte museogràfic, ara, els vilatans i visitants podran conèixer el context del castell, com es va construir, en quin moment i perquè, la seva importància geo-estratègica i històrica, a més d’ajudar-nos a entendre com era la vida dins del Castell de la Trinitat”.  

Tot seguit, Xavier Hernández va destacar “la vessant didàctica del projecte desenvolupat, l’interessant ús de noves tecnologies que doten la proposta de singularitat i el respecte per la volumetria i característiques pròpies del monument a l’hora d’implementar aquesta museïtzació”. 

Per la seva banda, Marta Felip, va remarcar “l’encert que suposa la posada en valor d’un element patrimonial com és el Castell de la Trinitat, tant per la seva importància històrica i cultural, com per al posicionament turístic de Roses”.

Per últim, Montse Mindan va tancar els parlaments de l’acte d’inauguració de la museïtzació del Castell de la Trinitat “agraint el treball realitzat per l’equip director i diferents professionals i empreses que han participat en el projecte, el qual permet obrir a partir d’avui aquest centre d’interpretació a la ciutadania”, remacant a la vegada, “l’esforç econòmic realitzat per lAjuntament de Roses, el qual es veurà recompensat per tres motius, que esdevenen primordials, i que són donar a conèixer la nostra història, recuperar el nostre patrimoni d’allò que ens fa únics, i aportar un valor afegit a la nostra destinació turística”. 

Els 5 àmbits de la museització

El primer dels àmbits tracta sobre les fronteres marítimes i terrestres i la importància geogestratègica del port de Roses que, com a refugi segur, va ser des de temps antics punt de referència en la navegació a través de molt diverses civilitzacions i etapes històriques, fins ser fortificat amb dues grans construccions militars renaixentistes: el castell de la Trinitat i la Ciutadella de Roses. L’enclavament va ser objecte de pugnes, batalles i setges durant la Guerra de Separació, la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. I encara, en els anys que van seguir a la Guerra Civil espanyola. 

El segon àmbit es destina als temps d’artilleria i fortaleses, destacant la importància que adquiriren els enginyers amb el desenvolupament de la pirobalística (finals segle XV), que implicà una nova manera de fortificar i d’atacar les ciutats, i on s’explicarà el procés de construcció del fort de la Trinitat i els trets de l’arquitectura militar renaixentista. 

Una altra secció es destina al funcionament del castell, concebut com una màquina de guerra dissenyada per allotjar artilleria (tipus d’artilleria, emmagatzematge de pólvora, municions, armes portàtils com arcabussos, mosquets i fusells…). El quart àmbit parla dels soldats, batalles i setges, on es mostra l’organització de les tropes i els diferents tipus d’unitats, aspectes organitzatius, cerimònies i uniformes, així com els diferents episodis militars, setges, combats i batalles que van afectar el castell de la Trinitat des de la seva construcció i fins a la seva destrucció. Per últim, el cinquè apartat, centra la seva atenció en la vida quotidiana i dia a dia en una fortalesa: costums alimentaris de l’època, les condicions higièniques i sanitàries, els jocs, les distraccions, les supersticions, les creences, la convivència, etc. 

La realització d’aquest projecte ha comptat amb un pressupost de 592.000 €, finançat amb fons municipals.