El concert de Setmana Santa de Roses obre el moment més litúrgic de l’any a la Vila

Concert de Setmana Santa

Els Amics de l'Òpera de Girona actuant a la parròquia de Santa Maria de Roses

La parròquia de Santa Maria de Roses va acollir el passat dissabte, 12 d’abril, el concert de Setmana Santa organitzat per l’Ajuntament de Roses.

Concert de Setmana Santa
Els Amics de l’Òpera de Girona actuant a la parròquia de Santa Maria de Roses

La Setmana Santa és el moment més important de l’any litúrgic cristià, on any rere any, entre el Diumenge de Rams i el Dissabte de Glòria, els carrers de moltes localitats catalanes s’omplen de processons que posen de manifest la vigència i la significació social d’una tradició molt arrelada a la cultura del país.
Roses, sobretot des de fa 5 anys enrere, s’ha sumat a aquestes celebracions amb  la recuperació de la processó del Silenci.

I dissabte al vespre, hores abans de la benedicció del ram, l’església de Santa Maria va ser l’escenari del concert de Setmana Santa, organitzat per l’Ajuntament de Roses, que va donar pas als dies més litúrgics que viu al llarg de l’any a la Vila rosinca.

Un concert que va anar a càrrec dels Amics de l’Òpera de Girona i en el qual els assistents van poder gaudir de la qualitat musical de l’Ensemble instrumental de l’entitat operística gironina i del cant de la soprano, Maria Casado, i la mezzosoprano Georgina Reyner, a l’hora d’interpretar l’Stabat Mater de Pergolesi.

Stabat Mater

L’Stabat Mater és un poema llatí en forma de seqüència que va compondre un frare franciscà al segle XIII. En poc temps, es va convertir en una de les pregàries més populars i va arribar a ser admesa en l’ofici de l’Església Catòlica com la seqüència pròpia de la Verge dels Dolors. Durant molts anys ha estat un motiu d’inspiració per a compositors. Palestrina, Scarlatti, Pergolesi, Haydn o Rossini són alguns dels que hi han posat música.

El de Pergolesi és un dels més cèlebres, per la seva originalitat i gran bellesa. Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736), el va compondre quan estava molt malalt i a punt de morir. Va ser escrit per a soprano, contralt i cor, amb acompanyament d’orquestra de cordes i clavecí.