El Consell Assessor per a la Transició Nacional lliura al Govern quatre nous informes

Consell Assessor per a la Transició Nacional

El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer (en primer terme), amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs

El conseller Homs afirma que un estat independent “és viable perquè és democràtic, tècnicament possible i necessari”

Consell Assessor per a la Transició Nacional
El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer (en primer terme), amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs

El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) va lliurar ahir al Govern quatre nous informes: L’Administració Tributària de Catalunya; Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol; la Internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació de Catalunya, i Les tecnologies de la informació i de la comunicació a Catalunya, en una reunió al Palau de la Generalitat a la qual van assistir tots els membres del Consell, així com la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, i el conseller de Justícia, Germà Gordó.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional té l’encàrrec del President de la Generalitat i del Govern d’identificar i impulsar les estructures d’Estat i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya. La possibilitat d’esdevenir un estat independent, segons el conseller de la Presidència Francesc Homs, i com posen de manifest els informes del CATN , “és viable perquè és democràtic, perquè és tècnicament possible i és necessari, perquè és garantia del progrés col·lectiu dels nostres ciutadans i de les empreses”. El conseller, que va comparèixer en roda de premsa amb el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, va afegir que “ningú podrà dubtar del principi de la bona fe del catalanisme” i que “és evident que el catalanisme ha tingut i té aquesta actitud constructiva i de bona fe”.

El president del CATN va explicar el contingut dels quatre nous informes, tot recordant que la tasca del Consell és la d’assessorar al Govern en el procés de transició nacional però en cap cas no “fiscalitza si es compleix el què es diu o no”. Per la seva banda, el conseller de la Presidència va agraïr la feina del Consell Assessor per a la Transició Nacional pel seu “doble valor”, ja que d’una banda ofereix informació a la població perquè “pugui votar amb coneixement de causa” i perquè de l’altra, les propostes sobre àmbits competencials ajuden a millorar “les nostres polítiques públiques”.

Informe sobre l’Administració tributària de Catalunya

Aquest informe té com a objectiu apuntar algunes de les estratègies del Govern a l’hora de crear l’administració tributària de Catalunya, “una estructura d’estat que tots els estats han de tenir, siguin federats, confederats o independents” va explicar Pi-Sunyer. L’informe descriu la situació actual de les administracions tributàries de Catalunya i analitza els objectius i criteris que haurien de regir el disseny de la futura administració tributària des del punt de vista funcional i estructural.

A través de 127 pàgines, el document detalla dues fases: “la prèvia a la constitució del nou estat i un cop ja s’ha constituït”. “La conclusió fonamental a la primera part,” ha dit el president del CATN, “és que el marge de millora al sistema actual és molt gran”. Els criteris que haurien de presidir l’administració tributària de Catalunya són “facilitar el compliment voluntari de les obligacions tributàries, facilitar el màxim possible l’assistència als contribuents i fomentar la col·laboració entre administració, els contribuents i els agents intermediaris fiscals”. Pel que fa a la gestió dels tributs, ha de ser transparent i professional, amb “una concepció de l’administració tributària com un servei públic als ciutadans o principi d’eficàcia” on la “peça clau és l’Agència Tributària de Catalunya.”

L’informe també incideix en què l’estructura informàtica tindrà gran importància així com “tenir una base de dades i un sistema de tractament de dades millor que l’actualitat”. Pel que fa a les mesures prèvies a la constitució d’un nou estat, el CATN recomana desenvolupar el màxim l’agència tributària catalana que ja existeix des del 2007, obtenir la màxima informació disponible dels contribuents i anar preparant la legislació necessària per establir el futur sistema tributari..

Pel que fa la segona fase del procés, un cop constituït el nou estat, “el primer que caldrà fer és garantir que el flux tributari no s’aturarà i garantir que els ciutadans continuaran pagant els seus tributs” va explicar Viver i Pi-Sunyer, i per això serà “molt important la consciència fiscal”. D’altra banda, el document para especial atenció en com s’hauria de reforçar l’agència tributària en la gestió de duanes “per tal que no s’aturi el trànsit internacional de mercaderies.”

Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol

Aquest document parteix de la idea que el procés de transició nacional que podria portar a què Catalunya sigui independent “ha de ser una magnífica oportunitat per establir relacions estretes i constructives amb l’Estat espanyol”. Segons el president del CATN, el procés de transició nacional “no té per finalitat la ruptura i l’aïllament de Catalunya respecte a Espanya” perquè parteix de la idea que “són molts els vincles individuals, afectius, culturals, històrics i econòmics entre les dues parts” i cal millorar la qualitat d’aquestes relacions sobre “els principis d’igualtat i respecte mutu”, un propòsit “coherent en allò que havia estat sempre el catalanisme des de fa més d’un segle”, ha argumentat.

L’informe suggereix al Govern que intenti establir amb l’Estat relacions de cooperació i intenti oferir “la creació d’institucions de cooperació de caràcter generalista” i també analitzen algunes àrees de cooperació “especialment sensibles” com l’esportiva o dels mitjans audiovisuals i les telecomunicacions. Finalment, el document dedica especial atenció a les relacions que caldria establir amb altres territoris de parla i cultura catalana situades en altre estats.

La internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació

El document sobre la internalització del procés ofereix al Govern arguments per “justificar i legitimar la consulta davant dels actors internacionals, estats i mitjans internacionals” i pretén ajudar a “dissenyar una política de comunicació que prepari el reconeixement del futur Estat català per part de la comunitat internacional”, va resumir Carles Viver i Pi-Sunyer.

Els arguments s’articulen a partir de tres principis que l’informe recomana utilitzar al mateix temps: “el principi democràtic, el d’autodeterminació de les comunitats i el principi de l’últim remei o recurs”. El text repassa la “greu situació en què es troba l’autogovern de Catalunya” i la descripció dels reiterats intents “sempre frustrats” de la Generalitat per redreçar la situació, per constatar que “l’única sortida possible és la celebració de la consulta i implementació del resultat que podria ser eventualment la creació d’un nou estat independent.”

D’altra banda, l’informe posa èmfasi en “la idea de l’europeisme”, ja que un futur estat català “pot contribuir a la governança democràtica d’Europa”. En aquest sentit, va afegir que “Catalunya pot posar en valor les seves característiques com ara el caràcter plural de la societat catalana, que queda  “més que demostrada” amb la integració de les diferents onades migratòries, la gestió de la diversitat lingüística o la capacitat d’entendre la multiplicitat interessos del món cultural.

Les tecnologies de la informació i de la Comunicació a Catalunya

L’informe parteix de la constatació de la importància vital de les tecnologies en la societats modernes i identifica les estructures estratègiques fonamentals per garantir el normal funcionament de la societat a Catalunya. Identifica el sector audiovisual, telecomunicacions, xarxa rescat, transports aeri, marítim, ferroviari i per carretera, i analitza registres, arxius i dades personals de les què disposen les administracions que operen a Catalunya i que són “essencials” per “prestar serveis fonamentals”. També s’hi analitza el paper de les comunicacions 2.0 a través de les xarxes socials al llarg del procés de transició nacional, i els passos que caldria seguir per transferir la titularitat de l’Estat a la Generalitat per “ingressar en les organitzacions internacionals que existeixen en aquests àmbits”.