El Consell Comarcal aprova la declaració de BCIL per a 97 barraques de pedra seca

Bé Cultural d'Interès Local

Barraca de l'Alt Empordà declarada Bé Cultural d'Interès Local

Afecta construccions situades als termes d’Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant

Bé Cultural d'Interès Local
Barraca de l’Alt Empordà declarada Bé Cultural d’Interès Local

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va aprovar, dimarts passat, per 30 vots a favor (CiU, PSC, ERC i PP) i una abstenció (ICV) l’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per a 97 barraques de pedra seca situades als termes municipals d’Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant.

Després de resoldre les diverses al•legacions presentades durant el període d’exposició al pública del document, la resolució s’enviarà al departament de Cultura de la Generalitat perquè en faci la corresponent inscripció en el Catàleg de Patrimoni Cultual. En concret, es protegeixen 14 barraques al terme d’Avinyonet, 11 a Biure, 46 a Llers, 4 a Pont de Molins i 22 a Vilanant. A banda de la seva protecció, el Consell Comarcal s’ha compromès a promoure la salvaguarda, conservació i preservació de les barraques i afavorir restauració de les construccions que sigui possible d’acord amb les associacions i entitats que han impulsat tot aquest procediment.

Les barraques de pedra seca són uns elements d’arquitectura rural molt esteses arreu de la Mediterrània i de Catalunya. Avui ja no se’n construeixen i les que es conserven es deterioren amb el pas del temps si no es conserven. La majoria són d’una tècnica de construcció molt senzilla, enfilades de pedra una contra l’altra sense argamassa que els uneixi. El seu ús era per aixoplugar persones o animals o bé per guardar les eines de treball del camp o del bosc. Totes elles són de planta circular, cobertes amb falsa cúpula i amb la porta d’entrada com a única obertura.

En els municipis d’Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant les barraques són de planta generalment circular i el seu diàmetre és proporcional a la seva alçada per poder equilibrar-se la construcció i no desafiar la llei de la gravetat. La matèria lítica de què estan construïdes és majoritàriament de calcària. Segons la documentació existent, la majoria d’elles van ser construïdes entre els segles XVIII i XX.

L’any passat, un grup d’associacions i entitats vinculades a la salvaguarda del territori i del patrimoni arquitectònic, històric i cultural de l’Alt Empordà, van demanar al Consell Comarcal que, per ser-ne l’administració competent i d’acord amb la legislació vigent, incoés el corresponent expedient per a la declaració de BCIL d’una bona part de les barraques existents en els esmentats termes municipals.