Si no es fessin captures de daines, la seva població s’hauria triplicat en només 7 anys, cosa que hauria fet augmentar considerablement els accidents de trànsit i els danys als conreus
El control de les poblacions de daina i senglar que duu a terme el Departament d’Agricultura al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha permès reduir dràsticament els conflictes que generen tots dos animals en aquest espai protegit.
El senglar només es trobava esporàdicament a la zona fins a la dècada dels anys 90. Posteriorment, l’ha colonitzada de manera natural ja que ha trobat en els conreus de la plana empordanesa, especialment en el blat de moro, una font d’aliment fàcil. A més, troba aliment i refugi a les Reserves Naturals Integrals del Parc Natural, on no és permesa la caça.
La daina va ser introduïda al Parc Natural durant la dècada dels anys 80. El contingent inicial de la població era d’una cinquantena d’individus procedents de diversos punts de la geografia catalana i espanyola, que es van mantenir en un tancat fins a l’any 1992, quan es va decidir d’alliberar-los.
Posteriorment, l’espècie s’ha expandit notablement gràcies a l’elevada disponibilitat d’aliment i, per tant, una elevada capacitat reproductiva, i a la manca de depredadors naturals.
La forta expansió d’ambdues espècies ha comportat l’aparició de conflictes relacionats amb els danys que causen als conreus i els accidents a les carreteres. A més, el senglar provoca impactes sobre la fauna i flora protegida que afecten especialment els ocells que nidifiquen a terra; s’ha constatat que depreda espècies com el bitó (Botaurus stellaris), la polla blava (Porphyrio porphyrio) o el xarxet (Anas crecca). Tot plegat planteja importants reptes per a la gestió d’aquest espai natural.
Actuacions per reduir els conflictes
El Departament d’Agricultura, en col·laboració amb altres ens públics, ha posat en marxa diverses mesures per disminuir aquesta conflictivitat. S’han executat mesures correctores als trams de carretera amb major sinistralitat, en col·laboració amb la Direcció General de Carreteres i la Diputació de Girona. Per reduir els danys a conreus, els Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural han agilitat en els darrers anys el procediment de concessió d’autoritzacions excepcionals de captura i s’ha ampliat el període hàbil de caça, que en el cas del senglar inclou ara el període de major ocurrència de danys: juliol i agost. Les actuacions de gestió dels hàbitats aplicades en els darrers anys a les Reserves Naturals Integrals (obertura del canyissar, pastura, etc.) han disminuït el refugi per als senglars i alhora han augmentat la disponibilitat de pastura per a les daines a fi de mantenir-les dins d’aquest espai de màxima protecció.
A manca de predadors naturals, el creixement de les poblacions es controla amb la captura d’un determinat nombre anual de senglars i daines que duu a terme el cos d’Agents Rurals a l’interior de les Reserves Naturals Integrals. A partir de l’any 2004, es captura una mitjana d’uns 70 senglars i unes 60 daines aplicant diferents tècniques de captura. Una gran part dels animals es capturen amb l’ús de paranys (per al senglar, de fins a 12 m de diàmetre) i en aguaits nocturns en sectors molt concrets de la perifèria de les Reserves. Aquestes actuacions s’han escollit perquè generen una baixa pertorbació sobre la resta d’espècies presents al Parc. Excepcionalment, quan un nombre important d’individus es concentra en una determinada zona, s’organitzen també batudes administratives. Aquest sistema aconsegueix una efectivitat molt elevada, ja que es captura una mitjana de 12 individus per actuació, que contrasta amb els 2 individus capturats per cada actuació amb paranys, i menys d’un individu per aguait nocturn.
El cas de la daina: una reducció d’un 50%
L’estratègia de gestió aplicada està donant bons resultats. Entre els anys 2000 i 2008, el nombre de daines censades anualment a la Reserva Natural Integral de les Llaunes es va duplicar, i va passar de 120 a 240. Aquest augment va comportar una elevada conflictivitat social, i durant els anys 2007 i 2008 es van registrar el màxim de reclamacions per danys als conreus i el màxim nombre accidents a les carreteres.
Aquesta tendència s’ha aconseguit invertir aplicant un fort control poblacional a l’interior de les Reserves que ha mantingut l’estructura d’edats i sexes de la població buscant un efecte similar al que tindrien els predadors naturals de l’espècie. L’any 2013, els efectius censats a la Reserva Natural Integral de les Llaunes es van situar en un valor similar al de l’any 2000, i això ha permès obtenir resultats molt positius. En els darrers anys, s’ha produït un important descens dels danys als conreus de l’entorn de la Reserva i s’ha aconseguit una reducció del 87% en els accidents a les carreteres (de 2008 a 2013). A més, en aquest darrer any no s’ha registrat cap sinistre en els dos principals trams de concentració, on, a més, s‘han aplicat diverses mesures correctores directament a les infraestructures viàries (passos de fauna, neteja de vorals dels camins, senyalització horitzontal i vertical…).
