Mes de paraules

El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional l’antic Hospital de Santa Caterina a Girona

Hospital Santa Caterina
Anitc hospital Santa Caterina
Hospital Santa Caterina
Antic hospital Santa Caterina

El Govern va aprovar ahir tres noves declaracions de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN): l’antic Hospital de Santa Caterina a Girona (Gironès), el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i l’obra Bodegó amb senalla de cireres, roses, assutzenes, lliris, espàrrecs i mongetes atribuïda al pintor Juan Sánchez Cotán.

L’antic Hospital de Santa Caterina

Aquest antic hospital és el successor d’un hospital encara més antic del mateix nom que hi havia al segle XII. Es va edificar el 1666 per iniciativa del bisbe Josep Ninot, el 1678 es va construir l’escalinata amb accés des del pati interior i el 1781 s’hi va afegir la casa de convalescència. Va ser destinat a les funcions hospitalàries i caritatives des dels seus inicis, de la segona meitat del XVII fins al 2004, any del seu tancament definitiu.

L’antic Hospital de Santa Caterina, ara seu administrativa de la Generalitat de Catalunya, és un edifici del segle XVII d’estil barroc. Consta d’una edificació principal amb un gran pati central, una església a ponent d’estil neoclàssic relligada compositivament amb l’Hospital i un cos construït a finals del segle XIX, en la part de llevant, anomenat Casa de la Convalescència.

Aquest edifici ha estat restaurat recentment segons projecte dels arquitectes Fuses i Viader amb la finalitat d’allotjar-hi la seu de l’Administració de la Generalitat a Girona.

El Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí

És un edifici industrial singular, d’estil modernista, que va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner, i la construcció del qual dugué a terme l’any 1913 el seu fill Pere Domènech i Roura. El celler de la Cooperativa Agrícola de l’Espluga de Francolí forma part del conjunt de cellers cooperatius més importants de Catalunya i al llarg dels anys ha transformat el seu interior sense perdre cap dels elements arquitectònics. Actualment l’edifici manté l’activitat per a la qual va ser projectat i una part de les seves instal·lacions han estat habilitades com a Museu del Vi.

L’edifici original projectat preveia dues naus rectangulars paral·leles per allotjar tines, i una tercera nau, més petita, per al moll d’entrada de verema i la sala de màquines. L’any 1957 s’afegí una tercera nau principal idèntica a les dues originals. Al punt mig de l’andana de descarregar verema, es va construir una torreta de planta circular de maó per a dipòsit de l’aigua.

La novetat introduïda per l’arquitecte es posa en evidència en l’estructura, on aplica un sistema de pilars en creu que generen arcs ogivals a la manera de torals i formers obrats en maó vist i aparellats en “plec de llibre”. Aquesta estructura constitueix un formidable i airós esquelet per aguantar les cobertes inclinades a dues vessants, amb tot l’entramat de cabirons, llates, rajola i teula àrab.

Bodegó amb senalla de cireres, roses, assutzenes, lliris, espàrrecs i mongetes

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela, amb unes mides de 89,8 x 109 cm, que està datada cap al segle XVI-XVII. La pintura és una mostra única i representativa de l’art del bodegó a la península.

Pel que fa a l’autoria de l’obra, durant molts anys va ser considerada una obra de Francisco de Zurbarán, però en l’actualitat té més pes la seva atribució al pintor Juan Sánchez Cotán. En cas de ser Sánchez Cotán l’autor, aquest seria un dels nou bodegons que va pintar al llarg de la seva vida, el setè que s’ha pogut identificar i l’únic que inclou elements florals. És una pintura d’indiscutible qualitat artística i presenta un molt bon estat de conservació. Es considera important garantir que l’obra estigui a l’abast d’historiadors de l’art i investigadors especialitzats pel seu valor en l’estudi de la pintura de bodegons de la primera meitat del segle XVII a Castella i a Andalusia.