El Govern ha acordat concedir la Medalla al treball President Macià 2024 a 16 persones, entre d’elles a l’empresari rosinc, Miquel Gotanegra, i la Placa al treball President Macià a 12 entitats
La Medalla i la Placa al treball President Macià reconeixen les persones que dins del món del treball hagin destacat per les seves qualitats, mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals.
I per aquests motius, el Govern català ha volgut distingir, amb la Medalla al treball president Macià 2024,a l’empresari turístic de Roses, Miquel Gotanegra Portell, el qual va començar de manera pràctica dins del negoci familiar, però va complementar la seva experiència amb estudis en escoles de negocis especialitzades en màrqueting turístic, gestió empresarial i idiomes. Amb 26 anys, va assumir la direcció del càmping Salatà. Cinc anys més tard, el 1995, va passar a dirigir també l’Hotel Terraza, fet que va marcar l’inici d’una etapa de modernització i creixement per a aquests establiments. Actualment, és el director general del Terraza Grup, un conjunt d’empreses turístiques ubicades a Roses i Figueres.
El compromís de Miquel Gotanegra per assolir un turisme de qualitat li va portar a assolir les regnes de l’Associació Empresaris Roses-Cap de Creus, de l’Associació de Càmpings de Girona i de la Federació Catalana de Càmpings, entitats de les quals, actualment, també és president.
Així mateix, també premien les empreses o organitzacions que hagin destacat en alguna d’aquestes categories: foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat; responsabilitat social i corporativa; igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar i corresponsabilitat entre dones i homes dels treballs de mercat i domèstic i de cura de persones.
Les medalles i plaques al treball president Macià es van crear l’any 1938 i són obertes a qualsevol persona o entitat.
Medalles al treball president Macià
L’Executiu ha acordat atorgar la Medalla al treball president Macià 2024, a més d’en Miquel Gotanegra, a les persones següents:
Antoni Bou Galiana (a títol pòstum). Sense una formació reglada, a banda de l’educació bàsica, va arribar a obtenir el títol de “Maestro mayor en el oficio de electromecánico”. La seva dedicació a la instal·lació de subministraments, li va permetre dedicar-se a la invenció i innovació de nous elements tecnològics que van ser objecte de patents i models d’utilitat per al sector, com són la invenció del model d’utilitat de l’aixeta de gas ciutat o natural (registrat al Registre de la Propietat Industrial l’any 1974) i la invenció i patent de l’interruptor de circuit de falla a terra (registrat a l’organisme internacional United States Patent l’any 1976).
Jordi Camallonga Mateu. Llicenciat en Geografia i Història i màster en Gestió Pública. L’any 1979 va començar a treballar al Centre Geriàtric Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1984 va entrar a l’Ajuntament de Barcelona com a administratiu i després com a responsable del servei010. Després de l’èxit a l’Ajuntament de Barcelona, el model es va exportar a l’administració central de l’Estat. Aquest servei va ser el precursor de la “finestretaúnica”, perquè mai ningú havia aplicat un servei d’aquesta mena, ni a escala local ni estatalment. Va ser un catalitzador destacat dels canvis en els models de gestió irelació amb la ciutadania. Es va afiliar a la UGT de Catalunya el 1978, sindicat en el qual ha ocupat diferents càrrecs com el de vicesecretari general de la federació de Serveis Públics; secretari d’organització i secretari adjunt a la Secretaria General.
Antoni Espinal Freixas. Llicenciat en Psicologia i altres estudis de Direcció i Management. És el director de la Fundació AMPANS des de 1997.Institució que dona suport a 3.500 persones, té 1.200 treballadors, 285 dels quals són persones amb discapacitat, entre altres activitats. Ha estat president de la patronal de residències de Catalunya- ACPC i de la Federació de centres residencials de Catalunya. Actualment, és membre del comitè de direcció de DINCAT.
Lluís Filella Carballo. Llicenciat en Pedagogia. Amb 20 anys va aprovar les oposicions per a l’ensenyament públic. Va treballar a diferents centres educatius de la província de Barcelona com a professor i també com a membre de l’equip directiu. L’any 1994 va incorporar-se com a permanent sindical a la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, on fins a la seva jubilació als 60 anys al 2013, ha fet diferents tasques, entre les quals destaquen la de secretari d’organització i secretari d’acció sindical pública.
Enrique García Echegoyen. Llicenciat en Dret. Advocat en exercici des de l’any 1987. S’ha dedicat des de llavors de forma ininterrompuda a l’exercici professional des del despatx IURISGRUP Societat Professional d’Advocats (actualment INTLAW). Ha combinat sempre l’especialització en dret del treball amb l’ensenyament d’aquesta disciplina tant al seu col·legi professional, Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), com a diferents universitats catalanes.
Elena Juanola Pagès (a títol pòstum). Llicenciada en Medicina i Cirurgia, especialista en Medicina del Treball. La seva trajectòria vital i professional ha estat dedicada de manera exemplar a la seguretat i salut en el treball. Va destacar per una vocació profunda i compromesa en la defensa de la salut laboral dels treballadors i treballadores. Va saber liderar amb sensibilitat, responsabilitat i una constant voluntat de diàleg. Des de l’any 1987 va prestar serveis a l’administració pública en matèria de seguretat i salut laboral. Entre 1987 i 1991 a l’Institut Municipal de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, i des de l’any 1991 a l’Institut de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya, on va exercir com a directora entre el 2017 i el 2025 i va liderar iniciatives innovadores que van situar Catalunya com un referent europeu en aquest àmbit.
Rosa Maria Puig-Serra Santacana. Amb estudis de Magisteri, Filosofia i Lletres i Periodisme, va començar a treballar l’any 1970 al sector de l’ensenyament. A la vegada, va compaginar la feina amb la col·laboració amb ràdios i revistes comarcals. Des de l’any 1985 ha treballat a diferents mitjans de comunicació de RTVE, de Ràdio Exterior d’Espanya en català, al centre de premsa dels Jocs Olímpic de Barcelona 92 i al programa radiofònic Món Obert, entre d’altres. El 1998 va ser escollida secretària de comunicació i portaveu de la UGT de Catalunya. El 2016, va entrar a formar part de #OnSónLesDones, col·lectiu que analitza la presència de dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació de Catalunya i en denuncia l’absència, tot demanant que es doni veu a les dones expertes.
Laura Roigé Pons. Diplomada en Treball Social i estudis de Peritatge Mercantil i Psicologia. Empresària vinculada al sector del transport i serveis a l’hostaleria. Té una àmplia trajectòria dins del teixit associatiu i empresarial de les Comarques de Tarragona. El 1995 va fundar l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona (ADEE). És presidenta de la Cambra de Tarragona, membre del Consell d’Administració del Port de Tarragona i membre del Comitè Executiu del Consell de Cambres de Catalunya.
Elisenda Sala Ponsa. Llicenciada en Belles Arts i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. La seva trajectòria professional està vinculada a l’Escola Massana, on ha exercit com a bibliotecària i com a professora. Va formar part del primer Consell d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Des del 1960 fins a l’actualitat ha exposat, individualment, a diverses ciutats del món. Ha col·laborat en nombroses publicacions sobre ceràmica. Ha estat membre fundadora de la Junta directiva d’Activitats Artesanes del Foment de les Arts Decoratives (AA/FAD) de Barcelona.
Ana Rosa Sevillano Palma. Va cursar estudis de tècnica sanitària i d’higienista bucodental. Al llarg de la seva trajectòria es va formar en l’àmbit sindical i en el sector de la salut. L’any 1972, amb 16 anys, s’incorpora al món laboral com a tècnica sanitària al primer ambulatori de Cornellà de Llobregat. Ferma defensora dels drets laborals, es va afiliar a CCOO en la mateixa data, quan encara era un sindicat il·legal. Va participar en mobilitzacions històriques, com la de 1973 contra l’acomiadament massiu de treballadors de l’Hospital Vall d’Hebron. El 2017 va ser elegida secretària general de sanitat de CCOO de Catalunya.
Rosa Maria Solà Alberich. Doctora en Medicina, en Nutrició i Catedràtica de Medicina. És metgessa amb activitat clínica assistencial, investigadora i docent universitària, especialitzada en medicina interna. Va començar com a metgessa resident al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan el 1979, on actualment és cap clínic. La seva activitat assistencial prioritza la interacció entre l’atenció hospitalària i l’atenció primària, especialment per a pacients amb afectacions cròniques.
Josep Maria Teixidó Botigué. Graduat Social. L’any 1973, va iniciar per compte propi la professió de Graduat Social obrint una assessoria laboral a Balaguer. Un any després, comença a exercir la professió de Gestor Administratiu juntament amb la de Graduat Social, ja que en alguns aspectes ambdues activitats resulten complementàries per poder oferir una gamma sòlida i responsable de serveis, no només a empreses i treballadors com assessoria laboral sinó a particulars dins l’assessoria fiscal i administrativa.
Gabriel Torras Balcell. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i màster en Direcció Financera. Té una àmplia experiència en la gestió empresarial, especialment en el sector industrial. Va ser director del Centre Metal·lúrgic des de 1986 fins al 2023. Ha treballat per la millora de la competitivitat de les empreses del sector i promogut el diàleg i la concertació social per modernitzar les relacions laborals, en la negociació, durant 19 anys, del Conveni col·lectiu per a la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona.
Miquel A. Torres Riera. Va estudiar enologia i viticultura a la Universitat de Dijon (Borgonya), uns estudis que més tard va ampliar a la Universitat de Montpellier. President de l’empresa Família Torres. El 1962 es va incorporar al negoci familiar. El celler va ser fundat per Jaime i Miguel Torres el 1870 al Penedès, tot i que els orígens de la família com a viticultors es remunten al segle XVI. Ha estat president de la Unió Vinícola del Penedès (1977-2010). Ha rebut diversos premis internacionals per la seva contribució al sector vinícola.
Manel Valls Martorell. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, i màster en Direcció de Serveis Integrats de Salut i Alta Direcció d’Empreses. És director de la Fundació Sant Andreu Salut des de l’abril de l’any 1988. La Fundació té una capacitat assistencial de prop de 800 places, en 8 edificis diferents, dona feina a més de 700 professionals i atén anualment, amb els seus serveis, a més de 7.000 persones. La fundació té relacions amb les diferents institucions sanitàries i assistencials de la Catalunya Central i ajuda a la incorporació al món laboral a col·lectius amb dificultats especials.
Plaques al treball President Macià
El Govern ha acordat atorgar la Placa al treball President Macià a les entitats següents:
Marina Barcelona 92, SA, en la categoria de Responsabilitat social empresarial
Fundada l’any 1992 per donar servei a les embarcacions dels jocs olímpics. En l’actualitat és una empresa líder en el sector de la reparació, manteniment i recondicionament de super-iots. També genera un impacte tant en les empreses locals com internacionals del sector que actuen com a proveïdors, formant així un hub industrial molt rellevant a la indústria nàutica. Col·labora amb TEB Grup Cooperatiu amb el foment de la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual fent convenis de pràctiques.
Fundació Jubert Figueras, en la categoria d’Igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar
Des de la seva fundació, la institució ha estat un referent en el suport a famílies, que es desplacen per motius mèdics, proporcionant-los un allotjament digne, acollidor i pròxim als hospitals on els seus éssers estimats reben tractament contra el càncer. La seva tasca no només alleuja la càrrega emocional i econòmica d’aquestes famílies, sinó que també contribueix a la humanització del sistema sanitari, un aspecte clau per garantir l’equitat en l’accés a la salut. L’impacte de la Fundació transcendeix l’àmbit assistencial, ja que aposta per la creació i consolidació d’ocupació de qualitat en el sector social, impulsant projectes de formació i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió.
La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat
Des de fa 50 anys, La Unió és una associació d’entitats sanitàries i socials que actua com a agent social referent del sistema de salut i social català. Actualment, compta amb més de 115 entitats associades amb més de 750 dispositius assistencials sanitaris i socials arreu de Catalunya, i més de 70.000 professionals que representen el 95% de la sanitat concertada, que a Catalunya és el 65% del sistema públic de salut, i que formen part també de la xarxa de concertació social. La Unió contribueix a la millora de l’ocupació de qualitat, promovent la formació, el desenvolupament, el lideratge i el reconeixement dels professionals.
Serradora Boix, SL, en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat
Grup Boix ha desenvolupat la seva trajectòria en el sector de la fusta, on ha destacat per la seva capacitat d’innovació, adaptació i compromís amb la sostenibilitat i el territori. Fundada el 1970 per Joan Boix Rius, s’ha convertit en un referent en la primera transformació de la fusta a Catalunya, amb tecnologia avançada i promovent la bioeconomia forestal. Ha estat pionera en la incorporació d’enginyers forestals per garantir una gestió sostenible dels boscos i en la implantació d’un model de producció circular, eliminant residus i autoabastint-se energèticament. A més del seu lideratge empresarial, té un fort compromís amb el desenvolupament econòmic del Berguedà, amb la creació de llocs de treball, la participació en entitats sectorials i el suport a iniciatives socials i culturals.
Fundació Sant Tomàs, en la categoria d’Igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar
Sant Tomàs és un grup d’entitats d’iniciativa social, sense ànim de lucre, de la comarca d’Osona i del Lluçanès que treballa perquè les persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats en el desenvolupament puguin millorar la seva qualitat de vida i tenir les mateixes oportunitats que la resta de la societat, i alhora ofereix suport a les seves famílies. L’entitat atén a més de 2.400 persones cada any a través d’alguns dels seus serveis i ofereix suport i acompanyament a les seves famílies. Té més de 1.000 treballadors i treballadores, 365 de les quals són persones amb discapacitat. També ofereix oportunitats d’inserció laboral a 48 persones en situació de vulnerabilitat a través de l’empresa d’inserció de l’entitat i l’acompanyament del treball en suport a més de 120 persones.
Metall Girona, en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat
Des dels seus inicis com a Fegmetall el 1947, i posteriorment com a Metall Girona des del 2017, l’entitat ha esdevingut un referent per a les empreses del sector. Ha impulsat iniciatives estratègiques que han contribuït a la reindustrialització de les comarques gironines, una necessitat clau per diversificar l’economia del territori. Dona assessorament a les empreses associades en aspectes fonamentals com la formació, la selecció de personal i la negociació del conveni col·lectiu. Actualment, representa 276 empreses associades, que ocupen més de 9.650 treballadors. Un dels seus projectes més rellevants és la creació de l’ESCOLA METALL GIRONA, amb l’objectiu que aquest centre esdevingui un referent per a les empreses del sector, facilitant la formació pràctica i afavorint la incorporació de nous professionals qualificats.
Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, en la categoria de Responsabilitat social empresarial
L’Associació Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona té per objecte l’estudi, difusió, participació i col·laboració en totes les activitats de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, així com el foment de la transferència tecnològica en els àmbits de coneixement de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Amb 50 anys d’història, compta amb més de 170 entitats membres; entre les quals hi són les empreses més grans i innovadores de les comarques gironines, les principals institucions i, en definitiva, una molt bona representació del teixit empresarial de l’entorn territorial.
Cooperativa del Camp Sant Gaietà, SCCL “Fruitona”, en la categoria deResponsabilitat social empresarial
Entitat cooperativa fundada l’any 1985 a Aitona, Cooperativa del Camp Sant Gaietà defensa als socis i els valors fonamentals del cooperativisme agrari català. Els seus productes se situen com a referents als principals mercats de l’estat, Regne Unit i Europa. El seu compromís amb la sostenibilitat ambiental els ha fet crear un projecte d’instal·lació de panells fotovoltaics que redueixen l’empremta de carboni i adopten les energies renovables. L’entitat també té un impacte a escala social i econòmic, ja que desenvolupa la seva activitat en la mateixa zona del Baix Segrià, en un entorn poc industrialitzat, que genera riquesa i llocs de treball i ofereix oportunitats als futurs joves pagesos de quedar-se al territori.
Indústries Jové i Balasch, SL, en la categoria de Responsabilitat social empresarial
Durant els seus 50 anys de trajectòria, ha lluitat pel creixement industrial i especialització dins del sector de la manufactura de l’acer, desenvolupant projectes cada cop més internacionals i complexos, però mantenint la producció i la seu social de l’empresa a Agramunt. Ajuda a fixar la població al territori, gràcies al fet que contribueix a crear llocs de treball de qualitat als entorns rurals, marcats per l’envelliment i l’èxode dels joves cap a les ciutats. Compten amb unes instal·lacions de 12.500 m2 equipades amb tecnologia de primera línia i es considera una indústria pionera en el camp de la producció d’acer i acer inoxidable.
Institut Jaume Huguet, Antiga Escola del Treball, en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat
L’Institut Jaume Huguet, Antiga Escola del Treball, és el centre hereu de l’Escola Professional de Valls, que va néixer de la mà de tres joves vallencs l’any 1924. Des d’aleshores, han estat més de 15.000 els alumnes que s’hi han format, millorat la seva ocupabilitat i actuat com a emprenedors creant després les seves pròpies empreses. El polígon industrial de Valls ha tingut l’empenta necessària en la creació d’empreses, és motor de canvi i transformació, fomentant les activitats d’emprenedoria i creació d’empreses, així com l’ocupació de qualitat. Actualment, compta amb dues aules tecnològiques i aules de robòtica i fabricació intel·ligent fomentant directament que el seu alumnat pugui obtenir aquesta ocupació.
Associació d’Empreses Químiques de Tarragona, en la categoria de Seguretat i Salut en el treball
L’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) està formada per 34 companyies de referència del sector químic a escala internacional, instal·lades als polígons Nord i Sud de Tarragona. La indústria química de Tarragona és un dels principals motors econòmics de Catalunya perquè crea ocupació estable i de qualitat, de manera directa i indirecta, a 11.000 persones i genera al voltant de 44.000 llocs de treball induïts. La producció del complex químic de Tarragona suposa un 25% de la producció química espanyola i un 50% de la catalana. A més, el sector de la química representa un 20% de les exportacions totals de Catalunya, per la qual cosa és l’exportador més gran del país.
Fundació Privada GINAC, en la categoria de Responsabilitat social empresarial
Fundada l’any 2006, la Fundació Ginac és una entitat d’iniciativa social amb l’objectiu de promoure la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat, trastorn mental i persones en risc d’exclusió social. Actualment, té més de 250 treballadors i treballadores, dels quals un 70% són persones amb discapacitat o trastorn mental. La Fundació col·labora estretament amb moltes empreses del territori, establint aliances estratègiques que permeten la creació de llocs de treball inclusius i sostenibles. Cada any la Fundació aconsegueix la inserció laboral de més de 50 noves persones en risc d’exclusió, mitjançant la formació professionalitzadora i els serveis d’intermediació laboral. És molt rellevant el treball que desenvolupa amb joves migrants, a través d’un innovador projecte que fomenta la seva integració laboral i social, i el contacte amb les seves famílies d’origen.
