Programa d'activitats del CAR Jove de Roses

El juny més càlid des del 2003

El juny més càlid des del 2003
Mapa de temperatura mitjana del mes de juny del 2022

El mes s’ha de qualificar de molt càlid a bona part de Catalunya, amb anomalies per sobre dels +4 °C a bona part de l’interior i del Pirineu, i a zones del litoral i prelitoral aquestes anomalies han estat per sota dels +3 °C

El mes de juny ha estat marcat per una falca anticiclònica persistent i per una massa d’aire tropical molt càlida als nivells més baixos de la troposfera que ha provocat valors tèrmics de plena canícula a Catalunya.  Les anomalies positives de temperatura han estat per sobre dels +3 °C relacionades amb la persistència de la calor i no tant amb els registres màxims assolits. En general, el mes de juny d’enguany ha estat el més càlid des del juny del 2003 a Catalunya, quan un episodi de calor extens i persistent  va afectar el país. En alguns indrets de l’interior, del prelitoral i del Pirineu la temperatura mitjana del juny d’enguany ha estat fins i tot superior a la del 2003.

L’episodi més destacat del juny d’enguany va ser l’onada de calor que es va produir entre els dies 15 i 18 juny, una de les calorades més intenses en un mes de juny, amb màximes de 40 a 43 ºC als sectors tradicionalment més càlids de l’interior i en trams del prelitoral. Valors de 43 ºC de màxima han estat històricament molt rars a Catalunya, tot i que recentment s’han assolit més sovint: l’agost de 2021, el juny de 2019 i el juliol de 2015. Anteriorment, cal retrocedir fins al juliol de 1994 per trobar una temperatura tan alta en algun punt del país.

  • Al llarg de l’episodi es van registrar pocs rècords de temperatura màxima, ja que durant l’onada de calor de finals de juny 2019, la més intensa de les últimes dècades a l’interior de Catalunya, les màximes van ser més altes en general.
  • 6 de les 152 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva màxima absoluta de juny, i en 4 casos (Pantà de Riba-roja, Albesa, Batea i Sort) també la de tota la sèrie.
  • Entre el 12 i el 18 de juny, una gran majoria d’estacions de la XEMA (160 de 183) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. L’excepció són alguns trams del litoral, sobretot de l’Empordà i de la Costa Daurada i sectors del Pirineu, especialment d’alta muntanya.
  • Poc menys de la meitat (70 de 183) van superar almenys 3 dies consecutius el llindar de calor, situades bàsicament a Ponent, però també a molts sectors de la Catalunya Central o al Vallès. El nombre més gran de superacions (5 dies) es va observar a punts de Ponent,
  • En relació amb aquest episodi de calor destacar que es van formar tempestes de tarda amb una considerable activitat elèctrica, en alguns casos gairebé sense pluja, fet que pot haver provocat alguns dels incendis prepirinencs. Malgrat tot, molt localment va ploure de manera intensa i el dia 15 es van recollir 32,6 mm a Guixers – Valls (Solsonès). Aquesta situació estava relacionada amb una temperatura no massa alta en els nivells mitjans de la troposfera, que juntament amb la temperatura molt alta en superfície van afavorir una inestabilització de l’atmosfera en sectors de muntanya on els processos convectius són més destacats.
  • En alguns casos aquestes tempestes van provocar pujades molt sobtades de la temperatura, probablement causades per esclafits càlids. Per exemple, el dia 15 Portbou (Alt Empordà) va mesurar 35,1 ºC a la 01.57 h i 35,5 ºC a les 02.39 h (just a la mitjanit la temperatura era de 21 ºC), amb un 17% d’humitat relativa i fins a 91 km/h de ratxa màxima de vent. Roses també va superar els 35 ºC en plena matinada. Pel que fa a la ratxa màxima de vent, l’estació del Santuari de Queralt (Berguedà) va mesurar 121 km/h.
  • Els dies amb més llamps núvol-terra registrats per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) van ser el dimarts 14 de juny, amb 1.290 llamps (324 a la Cerdanya i 265 al Berguedà) i el dimecres 15, amb 1.486 llamps (520 a l’Alt Urgell i 315 al Solsonès).

Pel que fa a la precipitació, tan sols caldria destacar dos episodis al llarg del mes: els dies 21 i 22 de juny,  amb quantitats al voltant dels 40 mm a punts del Pallars Sobirà, i les tempestes dels dies 27 i 28 de juny, amb quantitats de prop als 30 mm a punts del Pirineu occidental i del massís dels Ports.

Juny molt càlid a gran part de Catalunya

El mes s’ha de qualificar de molt càlid a bona part de Catalunya, amb anomalies per sobre dels +4 °C a bona part de l’interior i del Pirineu. A zones del litoral i del prelitoral aquestes anomalies han estat per sota del +3 °C (figura 1).

Ha estat el juny més càlid que s’ha mesurat des del 2003. De les 96 estacions de la Xarxa d’estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb més de 20 anys de dades, un 72% de les estacions van tenir el juny del 2003 més càlid repartides per tot el territori, delatant la intensitat i extensió de l’onada de calor. El 28% de les estacions restants que han tingut la mitjana del mes de juny d’enguany més alta de la seva sèrie es troben repartides per tot el país si bé es pot observar una major concentració a la meitat nord de Catalunya, especialment a punts del quadrant nord-est, Ponent, i Pirineu i Prepirineu central.

Per exemple, a l’Observatori Fabra, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb una sèrie de temperatura centenària ha estat el 2n juny més càlid de la sèrie, amb una mitjana de 24,7 ºC. Serien 5 ºC per damunt de la mitjana 1961-1990 (o 3,3 ºC per sobre de la mitjana 1991-2020). El juny del 2003 encara es manté com el més càlid de la sèrie.