Aquest mapa ofereix informació sobre els hàbitats i el tipus de fons marins des de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat al llarg de tot el litoral català
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i la secretària general d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, van presentar ahir el Mapa dels hàbitats marins. Es tracta d’un projecte pioner que vol donar resposta al buit històric d’informació en aquest àmbit a Catalunya. El Mapa inclou informació sobre els hàbitats i el tipus de fons marins que hi ha a Catalunya, i també inclou el model d’elevacions del fons marí i la batimetria. Totes les dades del mapa es poden consultar des d’avui a la web de l’Hipermapa de la Generalitat de Catalunya.
En total el mapa identifica fins a 26 hàbitats marins de la Llista patró dels hàbitats, dels quals 4 són d’interès comunitari. Aquests hàbitats es distribueixen principalment en tres grans ambients que ocupen aproximadament el 93% de la superfície prospectada. Es tracta principalment de fons sedimentaris: fangs i fangs sorrencs, sorres i sorres fangoses i fons detrítics.
La distribució d’aquests hàbitats és diferent segons el tram de costa. Mentre que entre la Costa Brava nord i el Maresme predominen les sorres i sorres fangoses, a la part sud, entre Barcelona nord i el Delta de l’Ebre, hi ha fons fangosos i fangs sorrencs. Aquestes diferències es podrien adscriure en part als processos sedimentaris que depenen de la presència dels grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs.
El tercer ambient per ordre d’importància a la costa catalana són els fons detrítics biogènics. Es tracta d’una barreja de graves, còdols, sorres i restes d’equinoderms, algues calcàries i curculles, entre altres.
Entre els fons detrítics biogènics, s’han detectat fons de grapissar o maërl, especialment extensos a la Costa Brava sud i sobretot al Maresme, on arriben a ocupar més del 20% de la superfície total d’aquesta zona. Formats per algues calcàries, dona lloc a un ampli conjunt de nínxols ecològics que ofereix zones de refugi i alimentació per a una gran diversitat d’espècies de flora i fauna.
Distribució dels hàbitats marins
Entre els hàbitats identificats, s’han trobat 4 hàbitats d’interès comunitari que corresponent coves submarines submergides i semisubmergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals, i praderies de posidònia oceànica.
Entre aquests destaquen els alguers de posidònia (Posidonia oceànica), que són considerats els ecosistemes més importants de la Mediterrània per extensió i funció, tant en l’àmbit ecològic com econòmic. Són un hàbitat crucial que proporciona refugi a moltes espècies marines. El seu creixement lent dona lloc a alguers molt estables i longeus. En trobem en zones de la Costa Brava com l’àrea marina del Parc Natural de Cap de Creus, però també se n’ha constatat presències importants al llarg de la costa de Tarragona. Ocupen un total de 4.582 ha, un 2,4% de la superfície cartografia (190.000 ha).
La presència dels grans rius afecta la distribució de les fanerògames marines. Així mentre que els alguers de Posidonia oceanica es troben allunyats de les zones d’influència dels rius, els alguers de Cymodocea nodosa es localitzen en general en zones més fangoses i sovint on hi ha una certa influència d’algun riu, amb una major aportació sedimentària de fangs o sorres fangoses, com a les badies del Delta de l’Ebre o davant de la costa dels aiguamolls de l’Empordà. Conjuntament amb altres alguers, ocupen 2.976 ha un 1,5%.
A diferència dels fons sedimentaris, els fons rocosos, que s’inclouen entre els Hàbitats d’interès comunitari, s’han detectat més sovint a la part nord de la costa catalana, tot i que representen un percentatge petit respecte al total de la zona prospectada. Son fons de substrat dur i compacte que tant poden trobar-se submergits i semiemergits i poden ser d’origen biològic o geològic.
Un instrument per planificar i gestionar millor l’àmbit marí
L’objectiu del Mapa és proporcionar una base de referència per al desenvolupament de qualsevol activitat que tingui incidència en l’àmbit marí i millorar la gestió de les primeres milles de mar a Catalunya. La consellera Paneque va explicar que “aquest nou instrument permetrà a totes les unitats administratives amb competències en l’àmbit marí i marítim, planificar i fer una gestió sostenible dels usos i activitats que s’hi desenvolupen. Amb aquest projecte hem pogut obtenir millor informació de les zones de més valor natural i que cal conservar”, va dir Paneque. “Parlem d’ecosistemes que tenen una gran importància ecològica i que desenvolupen funcions clau per al manteniment de la vida marina i per a la protecció de la costa, que ajuden a retenir sediments, que fan de refugi i de zona de reproducció per a moltes espècies, i que tenen també un paper rellevant en la captació i l’emmagatzematge de CO₂”, va declarar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Paneque va destacar que es tracta d’informació molt valuosa i que ens permet tindre una fotografia precisa de com és el fons marí de Catalunya. “Aquest projecte marca un abans i un després en el coneixement que tenim del nostre entorn marí. Sabem molt sobre allò que passa en superfície: sabem sobre els sistemes agraris, forestals, urbans o fluvials, però històricament, el fons marí ha estat poc conegut, tot i que és essencial. Teníem informació fragmentada d’algunes zones d’interès, però ara tenim una imatge completa i integrada, de tot el litoral català, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar”, va afirmar la consellera.
Al mateix temps, la consellera va voler fer valdre el treball en equip per culminar aquest projecte, amb la participació de múltiples àrees de la Generalitat. “La suma d’esforços entre departaments, amb una mirada àmplia i transversal, és clau per abordar reptes complexos com la gestió del medi marí. Perquè el mar és, alhora, espai natural, font de biodiversitat, àmbit d’activitat econòmica i part fonamental del nostre paisatge i de la nostra identitat com a país mediterrani”, va afirmar Paneque.
Per la seva banda, la secretària general del Departament d’Agricultura, Cristina Massot, va explicar que “activitats com la pesca professional depenen del bon estat ecològic dels hàbitats d’interès per a la pesca, els quals són essencials per a la reproducció i creixement dels productes pesquers de la nostra mar i per garantir-lo calia disposar d’aquesta eina bàsica per a la seva gestió. És per això que per al finançament del projecte es va arribar a un acord amb el Departament d’Agricultura per tal que es pogués reemborsar el 75% del cost amb fons provinents dels Fons Europeu Marítim i de la Pesca”.
Massot va afegir que “la iniciativa forma part de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que també inclou el desplegament d’una xarxa de set radars d’alta freqüència que gestiona l’Institut Oceanogràfic de Catalunya (ICATMAR), integrat per la Generalitat i el CSIC, que s’acabarà aquest any, per conèixer la situació dels recursos pesquers, els corrents marins, la temperatura i la salinitat de l’aigua, i per fer-ho.”
Com s’ha elaborat el mapa
Elaborar i recollir totes les dades incloses en el mapa han suposat quatre anys de feina. S’han fet prospeccions des de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat al llarg de tot el litoral català, des de Portbou fins al delta de l’Ebre. En total, s’han cobert prop de 190.000 hectàrees.
Per fer-ho un vaixell ha prospectat el fons marí mitjançant diferents sensors d’adquisició de dades (sonar d’escombrada lateral i sonda multifeix) que en temps real transmetien les dades als ordinadors del vaixell on es feia un preprocessament i la validació posterior. Amb la informació recollida s’ha determinat la geomorfologia del fons, així com la fondària o batimetria.
Al mateix temps, s’han pres mostres dels sediments i s’han realitzat filmacions submarines per identificar els hàbitats existents.
De les zones menys profundes, des de la cota 5 m de la superfície emergida fins als 10 metres de profunditat s’ha emprat tecnologia LiDAR (Laser Imaging Detection and Ranging) que des d’un avió ha sobrevolat tota la costa, obtenint dades en 3D de molt alta resolució.
Finalment, en una darrera etapa s’ha efectuat l’anàlisi i integració de tota la informació recollida en les diferents campanyes per obtenir les bases cartogràfiques que conformen el mapa.
En l’elaboració del Mapa s’hi han invertit 3,9 milions d’euros, que s’han finançat en un 75% a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca.
El Mapa dels hàbitats marins s’emmarca en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i l’Estratègia marítima de Catalunya 2030.
