Les Stolpersteine són peces artístiques urbanes en record de persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme que es col·loquen a la vorera davant la darrera residència que va tenir la persona en llibertat
El Memorial Democràtic va instal·lar ahir 11 noves peces Stolpersteine a Figueres en l’homenatge als deportats figuerencs que es va potar a terme a la plaça de l’Ajuntament davant la consellera de Justícia, Ester Capella, i l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, on es va col·locar la primera peça, dedicada al deportat Vicens Gené. La resta de llambordes, que van ser col·locades posteriorment, es van exposar durant l’acte.
Deportats en record dels quals es van col·locar les llambordes stolpersteine a Figueres |
|||||
| Nom | Data de naixement | Data de deportació | Camp(s) | Data de defunció o alliberament | Lloc instal·lació llamborda |
| José Allueva | 1917 | 1941 | Mauthausen/Gusen | 16/11/1941 | C. Santa Llúcia, 8 |
| Martí Bosch | 1917 | 1941 | Mauthausen | Alliberat | C. Nou, 142 |
| Rossend Capellades | 1910 | 1944 | Dachau / Flossenbürg | 21/1/1945 | C. Joan Maragall, 3 |
| Joan Coronas | 1899 | 1944 | Dachau | 14/2/1945 | C. Lasauca, 12 |
| Valentín Garcia | 1889 | 1944 | Dachau | 12/2/1945 | Avda. de Perpinyà, s/n |
| Vicens Gené | 1888 | 1940 |
Mauthausen |
7/12/1940 |
Pl. del Ajuntament |
| Tomàs Marmaneu | 1913 | 1941 |
Mauthausen / Gusen |
2/11/1942 | C. Vilafant, 44 |
| José Martín | 1921 | 1944 | Buchenwald / Mauthausen | Alliberat | C. Vilafant, 47 |
| Joaquin Masó | 1911 | 1944 |
Neuengamme |
Assassinat | C. Rutlla, 27 |
| Enric Moner | 1900 | 1944 | Buchenwald | Desaparegut | Mas Ferrer |
| José Santaló | 1914 | 1941 | Mauthausen | Alliberat | C. La Rosa, 3 |
Les Stolpersteine són peces artístiques urbanes en record de persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme que es col·loquen a la vorera davant la darrera residència que va tenir la persona en llibertat. Amb les peces que s’instal·laran el proper dissabte hi haurà 230 llambordes Stolpersteine arreu del territori català.
Actualment, n’hi ha a Albatàrrec (1), Cardona (3), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Esparreguera (7), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Mataró (15), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (4), Rubí (11), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Santa Perpètua de la Mogoda (1), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Riucorb (1), Vilafranca del Penedès (9), Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3) i Sabadell (61).
El Memorial Democràtic ha coordinat la instal·lació de totes les llambordes, a excepció de les set peces de Gironella, i cinc de les sis col·locades a Navàs. En aquests dos casos, la instal·lació ha estat a iniciativa dels propis ajuntaments.
75.000 Stolpersteine arreu del món
Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Són blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima.
Cens de deportats
Les dades sobre els deportats figuerencs es poden trobar al Banc de la Memòria Democràtica. Es tracta de la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals n’hi ha a l’entorn de 2.000 de catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.
El Memorial Democràtic
El Memorial Democràtic és una institució pública adscrita al Departament de Justícia que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
