Valentí Portet Orriols va ser un pres del camp de Sachenhausen
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera acull des d’avui una nova documentació sobre un supervivent català del camp de concentració alemany de Sachenhausen (Berlín). Es tracta de Valentí Portet Orriols, nascut a Roda de Ter (Osona), que va estar pres durant gairebé un any al camp alemany i va poder sobreviure. Hi va ingressar el maig de 1944 i en va sortir l’abril de 1945. Va estar exiliat fins l’any 1960, quan va poder tornar a Catalunya. Va morir el 1993, als 83 anys.
La seva documentació personal s’exposa a la secció ‘Biografies d’exiliats’ del MUME. Són una dotzena de reproduccions de cartes i altres documents que la família ha guardat tot aquest temps. Hi ha diverses fotos de la Guerra Civil i d’ell mateix recuperant-se després de l’alliberament del camp. També hi ha dietaris, cartes i esbossos que va fer estant pres.
La seva biografia ha estat reconstruïda gràcies a la tasca d’investigació de la seva besneboda, Ester Turu.
Una vida de compromís
Valentí Portet Orriols va néixer a Roda de Ter l’any 1910. Fou membre de l’exèrcit republicà i lluità al front de Madrid.
El febrer de 1939, un cop perduda la guerra, s’exilia. Però, un cop a França, és internat als camps de Barcarès, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i obligat a treballar en règim de semiesclavitud.
Quan França cau en mans dels alemanys, el traslladen en tren fins al camp de Neuengame, primer, i després a Sachsenhausen. Aquí, el seu dia a dia és dramàtic, tal com descriu en un dels diaris:
“Construimos tejas y ladrillos, pan y bombas. Hay 10 hornos de 50 metros de largo. Yo trabajo en la construcción de casas prefabricadas. El trabajo es muy pesado y la comida, horrible: agua y nabos (…) Aquí, pasados 3 meses ya solo pesaba 40 kilos (…) Solo se ven esqueletos.”
La llibertat
El mes d’abril de 1945, davant la proximitat de les tropes soviètiques, els nazis decideixen buidar el camp de Sachsenhausen. Els presoners són obligats a caminar dia i nit pel bosc cap a un destí desconegut. En Valentí aconsegueix escapar junt amb el grup de republicans espanyols. S’endinsen al bosc fins que troben les tropes soviètiques.
Junts es recuperen a la caserna de Schwerin (Alemanya), on són traslladats per les tropes alliberadores. Els espanyols apàtrides no poden tornar al seu país i França, en un primer moment, els tanca les portes. Finalment, són acollits gràcies a les gestions dels seus companys francesos del camp de concentració. De tornada a França, són allotjats a l’hotel Lutetia de París, on, de mica en mica, intenten refer la seva vida.
Unes noces esperades
En Valentí continua exiliat deu anys més. Viu a Bordeus, París i Manheim (Alemanya). Torna a Catalunya, al seu poble, Roda de Ter, l’any 1960. Allà l’ha esperat durant vint anys la seva promesa, l’Antònia, amb qui es casa l’estiu següent. Mor l’any 1993 a Roda de Ter, amb 83 anys.
