L’últim dia d’aquest mes de juny el pintor garrotxí de Sant Feliu de Pallerols, Josep Maria Solà, presentarà a Ca l’Anita la seva darrera obra ‘Paisatges’
Josep Maria Solà, en ‘Paisatges’ evoca una bellesa bucòlica i romàntica que trasllada a temps passats, transmetent sensualitat i bellesa. La inauguració de la mostra tindrà lloc dissabte 30 de juny, a les 20 hores.
Nascut a Sant Feliu de Pallerols, La Garrotxa, (1970), Solà va iniciar la seva formació artística de la mà de l’artista Josep Colomer, amb qui aprengué la tècnica del traç, la perspectiva i el color. Prosseguí la seva formació matriculant-se l’any 1991 als estudis de Belles Arts de l’escola d’Olot, obtenint el títol de Graduat en Arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de Pintura Mural, l’any 1996.
La seva primera exposició individual arribà als 16 anys, amb gran èxit de crítica, fet que l’encoratjà a iniciar la seva carrera artística, a la qual es dedica actualment en exclusivitat. Realitza exposicions anualment, que ja arriben a comptabilitzar a dia d’avui més de 75 mostres individuals.
Les seves composicions revelen un pintor del segle XXI a contrapèl de modes i moviments postmoderns, que posseeix una gran personalitat, sensibilitat i domini d’una tècnica pictòrica que l’acrediten com un dels grans representants de l’escola catalana, i en particular l’olotina.
El mateix pintor es defineix com un “trencador amb l’ambient que m’he trobat i com que no sóc gens coformista, en la meva pintura vull fer-hi visible un afany vivificador d’aquells motius, que de tan clàssics per a molts, sembla que han perdut essència”.
Com indica el doctor en història de l’art Francisco Agramunt en el catàleg de l’exposició que oferirà a Roses, l’estudi i contemplació de l’obra de Solà permet descobrir un jove mestre del paisatge, posseïdor d’un estil peculiar i d’una sensibilitat poc comuna, que evoca els paisatges dels grans mestres catalans de final del segle XX. Com ells, aquest jove artista s’introdueix en la natura íntima que l’envolta, tan familiar i coneguda per ell, per compondre els seus paisatges.
Per aconseguir un alt grau de fidelitat ambiental, recorre a una tècnica realista, caracteritzada per una pinzellada justa i un dibuix precís, recreant l’aigua sobre un fons de muntanyes nevades, construccions rurals, camins, ponts, masies, pobles, arbres fruiters i pins que deixen filtrar els raigs del sol a través de les seves branques. Una bellesa que trasllada l’espectador a temps passats, on no obstant, l’obra persisteix fresca, actual i jove.
