El PSC davant l’impacte laboral del COVID19 / PSC Roses: recopilatori de propostes

Toni Rodríguez, regidor del PSC Roses

Toni Rodríguez, regidor del PSC a l'Ajuntament de Roses

La humanitat s’enfronta ara a una crisi global. Potser la crisi més gran de la nostra generació.
Les decisions que prenen els governs en aquestes setmanes determinaran el món durant els propers anys. No només els nostres sistemes de salut, sinó també la nostra economia, democràcia i cultura.

L’extensió del nostre sistema de salut en prestacions, extensió territorial i universalització va ser un dels emblemes de la recuperació democràtica a Espanya i de prestigi de l’autonomia. A Espanya i Catalunya estem orgullosos d’un servei de sanitat pública que se situa entre els capdavanters del món i compta amb una àmplia cobertura social que permet parlar d’una sanitat pública gratuïta i universal.

Democràcies i economies més antigues i més riques que la nostra encara no compten avui amb un nivell de cobertura gratuïta i de qualitat dels seus serveis com el nostre.

Tanmateix les retallades produïdes en el nostre estat del benestar des de 2010 han anat afeblint l’educació, els serveis socials i, especialment, la sanitat pública. Parlem d’una caiguda de la inversió pública en recursos materials i instal·lacions, però sobretot en recursos humans, provocant un dels índexs de precarietat laboral més alts d’entre tots els sectors afectats.

Aquesta manca de recursos ha dificultat la seva capacitat de resposta els darrers anys i ha estat l’esforç i el compromís dels i les professionals de la sanitat el que ha mantingut la seva capacitat de resposta, avui al límit per una crisi de la salut pública sense precedents que ha posat el nostre  sistema sanitari contra les cordes.

Des de Catalunya, mentre la resposta del món local a aquesta crisi ha estat contundent per ajudar primer el sistema sanitari i descongestionar-lo, especialment amb la construcció d’hospitals de campanya i la gestió de residències de persones grans -que s’han vist desbordades per la manca de planificació, recursos i reacció de la del Govern català-,

Desgraciadament des del Govern de la Generalitat i mes enllà, han treballat mes per continuar alimentar la confrontació amb el Govern d’Espanya. 

Catalunya no tindrà la mateixa situació que abans d’aquesta crisi . Cal reaccionar perquè el model econòmic, social i democràtic actual, mai serà el mateix. Cal revisar aspiracions i maneres de fer i, el més important, tenir un pla de reactivació, recuperació i ambició de futur per a Catalunya.    Caldrà estendre el teletreball, la pròpia producció en tecnologia  i la valorització de la producció local, l’ensenyament a distància , la seguretat ciutadana digital entre d’altres

Els i les socialistes creiem que cal aplicar el sentit comú:

  • Protegint primer la ciutadania que depèn en primera instància del treball, tal com ha fet el Govern de Pedro Sánchez, com són, mesures de protecció els assalariats i els autònoms fonamentalment, quan minva l’activitat econòmica i mentre duri la hibernació de les empreses.
  • Procurant una hibernació més fàcil a les empreses i els autònoms per recuperar la seva activitat el més aviat possible, quan les condicions sanitàries ho permetin.
  • Centrant les mesures d’activació de l’ocupació en garantir la igualtat, especialment pel que fa als Centres Especials de Treball i a les polítiques de recol·locació ràpida d’aquelles persones que han perdut la feina. 

CAL DIÀLEG I ACORD EN TEMPS DE CRISI PER TIRAR ENDAVANT

La formació presencial en general,  i  en el tema que es ocupa,  per desocupats i/o ocupats no és possible mentre durin les mesures de distanciació social i restricció de la mobilitat, i caldrà veure com es fa un cop recuperarem la normalitat en la mesura que no disposem d’aules que permetin un espai superior al metre quadrat entre usuaris.

Cal  prioritzar la formació a distància, essent la modalitat emprada per als nivells mitjans i superiors, i s’estudia la possibilitat de l’ensenyament digital en els nivells bàsics.

El Govern català disposa d’un marge autònom en polítiques d’ocupació que podria aprofitar en cooperació amb les administracions locals.

Cal veure la oportunitat de donar de nou la importància de tenir indústria autòctona i no dependre en excés en recursos clau d’altres països, la importància de la tecnologia pròpia

Cal veure la dificultats i repensar les amenaces que representa aquesta crisi  als sectors “d’oci”, Turisme, i restauració.

Considerant el nou període de programació del FSE ( fons social europeu ) 2021-2026 com un instrument per a la transformació del nostre model productiu després del COVID-2019. Als reptes de la digitalització, la globalització tecnològica, la transformació energètica i la recuperació de l’equilibri mediambiental s’hi afegiran els derivats de la necessitat de reforçar els sistemes sanitaris i la preservació de la salut pública.

DIÀLEG I ACORD EN TEMPS DE CRISI

El Govern català té els instruments per preveure escenaris per a la recuperació econòmica i millorar així l’eficàcia i eficiència de les polítiques d’ocupació.

El que hauria d’estar fent és prioritzar l’anàlisi  laboral en els diferents escenaris de la reactivació econòmica, especialment en mesures d’impacte en el present i una estratègia de futur per al desenvolupament econòmic i social sostenible en el marc de la millora de la salut pública.

Aquí els municipis amb les seves accions de proximitat tenim que tenir capacitat de inversió elevació del sostre d’endeutament  que permetin la creació de coixins de liquidés i capacitat d’endeutament per potencials emergències.

Aquí Govern d’Espanya, en el marc de la Llei orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, flexibilitzi la regla de despesa per a totes les Entitats Locals amb superàvit.

Cal poder  destinar- superàvit a qualsevol mena d’actuació, ja sigui gasto corrent o inversió, i prioritàriament a atendre les despeses extraordinàries de serveis socials, seguretat ciutadana, neteja, residus i desinfecció i qualsevol altra actuació dirigida a atendre la població més vulnerable

Cal que s’autoritzi els Ajuntaments a realitzar despeses en àrees de les quals estrictament no són competents (ocupació, educació…)

Millorar els opcions per a la contractació de les Administracions  publiques perquè els municipis puguin realitzar les contractacions a l’empara dels Plans d’Ocupació amb seguretat jurídica, amb la finalitat que les polítiques actives d’ocupació que es posin en marxa, independentment de l’Administració que ho faci, tinguin el major impacte sobre la societat. Dotar pressupostàriament als municipis per guanyar agilitat en contractació i plans d’ocupació.

Un bon nombre d’Inversions Financerament Sostenibles  no podran executar-se a conseqüència de la suspensió dels terminis administratius, caldrà una  pròrroga dels terminis per a poder executar aquestes obres en 2021

Molt estar per fer i per afrontar.  Només 10 coses que ens preguntem  per quan arribem  a la cronicitat de la pandèmia: 1. Reobertura escalonada. 2. control poblacional, geolocalització, confinament per zones 3. Control de fronteres (no turisme?) 4. Millorar la capacitat del test PCR, del test per anticossos. Són dues estratègies diferents. Detecció fina a l’inici, i/o seguiment. 5. tractaments preventius grups de risc versus tractament de la patologia 6. Assumir la corba (grau de contagi poblacional) 7. Incerteses: nivell i temps d’immunitat posta infecció, mutació del virus, temps d’espera per vacunació efectiva. 8. accions d’organització social en funció de l’entorn. Abordatge curs escolar, activitats de risc (restauració, turisme), reestructuració de l’acció sanitària i la provisió de material, creixement i creació processos productius estratègics, 9. Amenaces en la provisió de matèries primeres (reactius…) 10. Reestructuració econòmica.

Els i les socialistes rebutgem la confrontació i exigim eficàcia i competència per cercar el consens necessari per sortir d’aquesta crisi i mirar cap al futur.

És per això que els socialistes no deixarem de presentar propostes per ARRIBAR A UN GRAN ACORD SOCIAL I POLÍTIC PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL, que compti amb la necessària participació dels sindicats, les patronals i el món econòmic, així com els  MÓN MUNICIPAL.

Toni Rodríguez
Regidor del PSC Roses