Com a portaveu de Lliures a Roses, considero necessari aportar una opinió serena i equilibrada sobre el que està passant aquests dies al Congrés. Ho faig des de les meves conviccions liberals i amb respecte per les diferents posicions, perquè el debat sobre l’habitatge també afecta directament els veïns de Roses: els joves que volen emancipar-se, les famílies que necessiten un lloguer assequible i els propietaris que demanen garanties.
El rebuig dels dos decrets d’habitatge, el passat 2 d’octubre, ha tornat a situar aquesta qüestió al centre de la confrontació política. Però darrere dels discursos hi ha persones que necessiten solucions. Una votació pot acabar; la dificultat per trobar un pis continua l’endemà.
A Roses, poder viure al lloc on es treballa hauria de ser una possibilitat real. Per això, el debat ens interessa: una família necessita estabilitat, un jove necessita poder emancipar-se i un propietari necessita garanties per posar el seu habitatge de lloguer.
La meva visió liberal parteix d’una convicció clara: defensar la propietat privada i protegir les persones vulnerables són responsabilitats compatibles. El dret a cobrar una renda pactada i recuperar un habitatge conforme a la llei mereix respecte. També el mereix qui travessa una situació difícil i necessita ajuda.
Quan una Administració decideix prolongar la permanència d’una família vulnerable en un habitatge privat, ha d’assumir la responsabilitat econòmica d’aquesta decisió. Calen compensacions efectives, pressupost i terminis clars. La solidaritat s’ha de sostenir amb recursos col·lectius, sense deixar un particular assumint tot el cost.
Tampoc ajuda parlar dels propietaris com si tots fossin grans fons d’inversió. Hi ha persones que complementen una pensió amb un lloguer, famílies que encara paguen una hipoteca i habitatges rebuts en herència. Les pràctiques abusives s’han de perseguir, però amb normes precises i sense convertir qualsevol propietari en sospitós.
El Govern de Pedro Sánchez, després de més de vuit anys, ha de respondre pels resultats de les seves polítiques. Haver aprovat lleis obliga a explicar què ha funcionat i què cal corregir. Governar en minoria també exigeix negociar abans de donar els acords per fets.
Alhora, els partits que han rebutjat els decrets han d’explicar quina alternativa proposen i contribuir a fer-la possible. El fracàs d’una iniciativa no resol cap problema d’habitatge. La Generalitat i els ajuntaments també han de respondre per les seves competències.
Des de Roses hem d’exigir més habitatge assequible, rehabilitació, ajuts ben dirigits i tràmits que avancin en terminis raonables. També seguretat jurídica perquè hi hagi confiança per llogar i invertir en l’ampliació de l’oferta.
Ara mateix, el futur polític continua obert. Un Govern que acumula dificultats per aprovar els pressupostos i veu com li fallen suports parlamentaris essencials, podrà donar continuïtat a la legislatura? Els pròxims dies ajudaran a aclarir-ho.
Però passi el que passi, el problema de l’habitatge continuarà aquí, també a Roses. Les famílies no poden esperar que s’acabi la incertesa política. Govern, oposició, administracions i sector privat han de contribuir a una resposta compartida. Podem discrepar sobre les mesures, però tenim l’obligació de buscar acords i solucions.
Pere Gotanegra
Portaveu de Lliures a Roses
