El rosinc Esteve Sala guanya el XV Certamen de Poesia d’Olot

Esteve Sala

Esteve Sala (camisa vermella) amb els altres finalistes del XV Certament de Poesia Abril de l'Esplai d'Olot

Un poema titulat ‘En la mort d’un amic’ va ser escollit el millor d’entre els 127 presentats al certamen

Esteve Sala
Esteve Sala (camisa vermella) amb els altres finalistes del XV Certament de Poesia Abril de l’Esplai d’Olot / Foto: Conny Kollmann

El seu poema, titulat ‘En la mort d’un amic’ en homenatge al recentment desaparegut Xavier Larrodé, al qual tothom el coneixia com Xavi Voll, va ser l’obra que va presentar el rosinc Esteve Sala al XV Certamen de Poesia Abril de l’Esplai d’Olot, de l’Obra Social de La Caixa, i que el jurat tècnic del certamen va donar com a guanyadora per davant les 126 restants que es va presentar. Obres provinents d’arreu Catalunya.
Cal destacar que el guanyador va ser guardonat amb un premi en metàl·lic de 350 euros, a més del corresponent diploma.

La peculiaritat d’aquest XV Certamen de Poesia Abril de l’Esplai d’Olot “és que les poesies presentades només podien com a màxim tenir 20 versos”, va afirmar el guanyador. I de les quals el jurat tècnic va triar els 14 poemes finalistes que es van llegir tot just abans de fer públic l’obra guanyadora.

Esteve Sala

Esteve Sala és un professor, de Roses, de Secundària que actualment exerceix de Delegat Sindical a 30 centres educatius de l’ESO arreu de la demarcació de Girona. L’hi agrada escriure i l’agrada presentar-se a concursos literaris, sobretot de poesia. Per exemple, ha estat guanyador de quatre Roses en les tres edicions que s’han celebrat dels Jocs Florals de Roses.
Cal destacar també que el mes passat va quedar finalista al Premi Victor Mora de Narrativa Breu de l’Escala.

Poema guanyador del XV Certamen de Poesia Abril de l’Esplai d’Olot:

EN LA MORT D’UN AMIC

Ha empal·lidit, clement, la llum del sol

quan l’ha esquitxat la nova de la mort.

I ha estat la pluja del nostre conhort

-l’encès caliu de vida, llavor i ment-,

allò que ens ha fet créixer al teu redol.

(Vora el teu hort, cap fruit no ha estat absent)

 

S’endolen núvols grisos en la posta.

Com aritjols de tímida abraçada,

picacancells, circells de pena i fosca

s’abracen entre planys de matinada.

 

Tu has estat com el blat clos a la sitja

que ens ha nodrit amb sègols tota l’era;

el generós blader sense molitja:

fe, bondat, i noblesa riallera.

 

Del teu record -el gra del nostre boll-,

ha rebrotat la sembra que ens estotges.

Als camps i a les quintanes, el rostoll

ha encès de nou els vols de les virotges.

No t’hem d’oblidar mai, amic que sotges,

lleial, desprès, i empàtic Xavi Voll.