Pere López Gil va aconseguir penjar-se la medalla de bronze en la seva primera participació en un mundial
Pere López Gil, professor d’Educació Física al Centre Escolar Empordà és, actualment, el tercer millor atleta del món en la modalitat de Duatló Sprint, a la categoria d’entre 60 i 64 anys, en aconseguir pujar al tercer esglaó del podi en campionat del món que es va disputar a Pontevedra a finals del mes juny. El Duatló Sprint és una prova on primer es fa 5 quilòmetres d’atletisme, 20 en bicicleta per acabar corrents 2,5 km més. I el professor rosinc d’Educació física va entrar a meta amb un temps d’1 hora, 5 minuts i 13 segons, tan sols 9 segons després del medalla de plata, l’italià Carlo Simongini, i 22 del campió, el portuguès Antonio Fernando Horta.
López Gil, que és soci del Club Atletisme Roses, del Club Ciclista Roses, del GEN Roses i del Triatló Tramuntana de Figueres per poder preparar les tres disciplines, és també l’actual campió de Catalunya de Duatló (60-64anys), un títol que ha aconseguit aquest mateix any a Castellfollit de la Roca, després de prendre la decisió de deixar disputar triatlons, esport composat per les disciplines d’atletisme, natació i ciclisme, “perquè jo nedant no soc molt bo, però corrents i en bicicleta sí que ho soc, i això ho he vist, he estat conscient, aquest any”, ha afirmat Pere López, que després va anar a disputar el Duatló de Viladecans “per certificar que la victòria a Castellfollit de la Roca no va ser casualitat. i vaig tornar a guanyar”, explica López Gil, que amb la seva victòria Viladecans va superar al número 1 de Duatló a Catalunya, Ricardo Valenzuela.
I amb el títol de campió de Catalunya es presenta a Càceres per intentar proclamar-se campió d’Espanya, “però em vaig presentar el dia abans de la prova després la pallissa d’un munt d’hores en el cotxe, i vaig quedar quart”, lamenta l’atleta rosinc, que en lloc d’ensorrar-se va decidir anar al mundial de Pontevedra, perquè en el seu interior sabia que podia fer un bon paper, el mateix pensament que tenia quan va anar a Càceres al campionat d’Espanya. Però amb la lliçó apresa se’n va anar amb temps, per estar tres dies abans per aclimatar-se i reconèixer el recorregut. I en Pontevedra “en Santi Ribot i Riqui Monasterio, dos atletes catalans que porten més de 10 mundials a les esquenes, em diuen que si soc capaç de seguir a les dues besties -el portuguès Antonio Fernando Horta i l’italià Carlo Simongini, que va ser subcampió- que porten dos anys imbatibles fent sempre primer i segon, potser rasques podi”, ha explicat Pere López, el qual va voler provar de seguir al portuguès i a l’italià, “sí, o explotava físicament o pujava al podi”.
Així, només iniciar-se la prova, en sortir del mig del pilot, va haver de córrer de valent per agafar a Horta i Simongini, “i vaig mirar el rellotge i anàvem a 3 minuts i 25 segons el quilòmetre, una barbaritat, ja que a 3:25 el quilòmetre és anar a l’esprint”, diu en López. La prova d’atletisme era fer dues voltes a un recorregut de 2’5 km, “i al final de la primera volta vaig tenir una mica de dubte per si podia aguantar a aquest ritme, però em vaig dir: “no pensis, apreta les dents, i no pensis”, i vaig arribar a la prova de ciclisme juntament amb el portuguès i l’italià”.
I a la prova de ciclisme en Pere López es va posar líder amb els rivals xuclant-li roda, “fins que en una pujada em van atacar, però com anava fort, però també guardant forces, vaig poder aguantar el tres atacs que em van fer per despenjar-me”, l’atleta de Roses. Tots tres, Antonio Fernando Horta, Carlo Simongini i Pere López van arribar junts a la darrera transició, acompanyats també, però, dels anglesos Tony Harvey i Paul Spowage. I a la transició de la bici a córrer els últims dos i quilòmetres i mig, “l’italià que era molt viu, va esprintar per entrar primer, i el portuguès, en no portar cales pels pedals de la bici, sinó punteres, no li va caldre canviar-se de sabates, i això li va suposar una avantatge de 12 segons”, desvetlla Pere López, argumentant que “en aquesta transició és on vaig perdre la possibilitat de ser campió”.
Va perdre tant de temps en la transició que a l’atleta rosinc li van avançar també els dos anglesos, que tampoc portaven punteres, sortint a córrer en cinquena posició, “i vaig totes les forces que em quedaven a intentar agafar i superar als dos atletes d’Anglaterra, i en aconseguir-ho vaig poder pujar al podi”, explica López Gil, que assegura sentir-se, i no és per menys, “content i orgullós d’aquest podi en el mundial i, a més, quan ho he fet darrera de dues besties com l’Horta i en Simongini, que deixa palès que estic al màxim nivell mundial en la meva franja d’edat”.
Per serel tercer millor atleta del món en Duatló a la categoria de 60-64 anys, Pere López Gil ha comptat amb el recolzaments d’entitats que l’han ajudat a fer-ho possible, “com Almanegra Audiovisual, FisioPlus Figueres i Triatló Tramuntana, que m’han ajudat econòmicament, Òptimbike, que m’ha posat la bici a punt de manera impecable i altruista, i al Centre Escolar Empordà, per permetre’m poder-me anar dies abans”.
Euopeu de Duatló 2025 a Banyoles
L’objectiu que s’ha marcat a l’horitzó Pere López Gil està la participació del campionat d’Europa de Duatló 2025 que es disputarà Banyoles, amb data encara per determinar. Tampoc descarta l’altleta rosinc participar, “em faria molta il·lusió”, en el mundial de Duatló previst per a finals d’octubre a Abu Dhabi.
