El rosinc Pere Sastre, tot i estar lesionat, intentarà prendre aquest diumenge la sortida a la marató de Sevilla

Pere Sastre

Pere Sastre a la marató de Barcelona de 2011

El president del Club Atletisme Roses, Pere Sastre, té previst participar a la marató de Sevilla tot i tenir problemes en els isquiotibials

Pere Sastre
Pere Sastre a la marató de Barcelona de 2011

En Pere Sastre, president del Club Atletisme Roses, no té sort. L’atletisme és la seva gran afició. L’agrada córrer. Maratons, sobretot. Però l’última en la que va participar, queda molt lluny, ja que va ser la de Barcelona, a l’any 2011. Des de llavors, les lesions l’han impedit presentar-se a la línia de sortida de cap més. Al 2012, quan ja estava inscrit per participar a la 32ª edició de la marató de Rotterdam, Holanda, un hèrnia inguinal li va impedir viatjar per anar a córrer.

Quatre anys, doncs, fa que en Pere només s’ha dedicat a organitzar curses, no pas a corre-les, com per exemple la ja consolidada Cursa de la Dona a benefici de la Fundació Roses contra el Càncer. Problemes a les seves cames en forma de diferents lesions l’han impedit practicar i, sobretot, competir, en el seu esport favorit, l’atletisme. Durant tot aquest temps s’ha posat en mans d’especialistes de tot tipus per mirar de trobar solució a les molèsties que l’impedien córrer amb normalitat, i no havia manera. Però al final del túnel hi ha llum, i aquesta la va veure en Pere al novembre passat, “quan ja no notava molèsties al córrer”, i es va presentar a la mitja marató de Ripoll, fent “el primer de la meva categoria, i el que és millor, vaig tenir molt bones sensacions durant la cursa, la qual la vaig fer en una 1 hora i 22 minuts”, ha manifestat el president del Club Atletisme Roses.

Unes sensacions tan bones que al desembre va disputar-ne una altra mitja marató, la de Mataró, on va aconseguir rebaixar la marca de feta a Ripoll, acabant-la en una 1 hora i 18 minuts. Ara ja sí es podia plantejar córrer una marató, es trobava bé físicament i quan competia tenia bones sensacions, per tant, va decidir inscriure’s a la marató de Sevilla, “sí, era la més propera en el calendari de les maratons en una gran ciutat, i em feia il·lusió córrer aquesta i, a més, com estem en any de Jocs Olímpics molts corredors nacionals participaran per fer marca, i com l’atletisme és un dels pocs esports, per no dir l’únic, en el que poden competir professionals amb aficionats, doncs em vaig inscriure”, ha assenyalat Sastre.

I com dèiem, Pere Sastre, no té sort. Fa un mes que no surt a entrenar-se per disputar la marató de Sevilla en els millors condicions, “no, no vaig a córrer per preparar-me perquè em fan mal els isquiotibials, i ja fa tres setmanes que no entreno gaire”, ha dit. Fins i tot, ahir dijous va tornar a provar, i “que va, continuo igual”, però tot això, afirma que “aniré a Sevilla i probaré, i l’únic que m’impedirà prendre la sortida és si veig que el córrer m’ha de repercutir greument en la meva salut, si és així una retirada a temps és una victòria”, ha manifestat el president del Club Atletisme Roses.

Anímicament està fotut, perquè després de gairebé quatre anys sense disputar una marató i quan estava a punt de fer-ho, igual no pot sortir a corre-la.

En Pere i la seva dona, de fet, estan en aquest moments viatjant cap a Sevilla, ja que des de fa temps té les reserves de l’hotel i el viatge tancats, “perquè quan fas la inscripció de la cursa l’has de fer amb molt de temps d’antelació si vols tenir plaça per corre-la, i ja de pas també fas la reserva dels bitllets i les habitacions de l’hotel, i com no hem pogut anul·lar-ho tot marxem, i ja que hi anem intentaré, per poc que pugui, disputar la marató”, ha afirmat Pere Sastre abans de marxar.