S’ha detectat per segona vegada a Catalunya la presència del nudibranqui Polycera hedgpethi, originari del Pacífic, i centenars d’exemplars del cefalaspideu Philinopsis depicta, molt difícils d’observar habitualment
El segon cens de biodiversitat realitzat als canals d’Empuriabrava ha confirmat l’elevada riquesa ecològica d’aquest entorn aquàtic singular, amb més de 200 espècies diferents ja identificades a les seves aigües. Els resultats consoliden els canals com un espai amb un notable valor ambiental i científic dins del litoral empordanès.
Aquest nou mostreig ha donat continuïtat al primer cens amb l’objectiu de fer seguiment de l’evolució de la biodiversitat i ampliar el coneixement sobre les comunitats marines presents als canals. En aquesta segona edició, s’ha repetit el punt de mostreig situat a la bocana —per tal de comparar dades i detectar possibles canvis— i s’ha incorporat un segon punt al canal de Port Salins, ampliant així l’abast de l’estudi.
El cens ha estat impulsat per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través del projecte d’àrees verdes marines, conjuntament amb el centre de busseig Lass Dive i la Marina d’Empuriabrava. Aquesta col·laboració público-privada reforça el compromís del territori amb la conservació marina i la gestió sostenible dels seus espais aquàtics.
Els treballs de camp han estat executats per un grup de biòlegs i fotògrafs submarins (fotosubs), coordinats pel biòleg Boris Weitzmann i Xavi Munill, acompanyats de Marc Giménez, Jordi Batllori i Xavier Salvador en representació de la plataforma de ciència ciutadana Minka que han documentat les espècies mitjançant tècniques d’observació directa i fotografia subaquàtica, permetent una identificació precisa i la creació d’un registre visual científic.
Els resultats obtinguts evidencien que els canals d’Empuriabrava funcionen com un hàbitat complex on conviuen espècies pròpies del litoral mediterrani amb altres adaptades a entorns portuaris i salobres. Aquest fet posa en relleu la importància de continuar desenvolupant accions de monitoratge periòdic i sensibilització ambiental.
Els impulsors del projecte destaquen que aquest cens no només aporta coneixement científic, sinó que també contribueix a fomentar la consciència ambiental entre residents, visitants i usuaris de la marina, reforçant la idea que la conservació de la biodiversitat és compatible amb l’activitat humana quan es gestiona de manera responsable.
El projecte d’àrees verdes marines continuarà desenvolupant noves accions de seguiment i divulgació amb l’objectiu de consolidar els canals com un espai de referència en la conservació de la biodiversitat marina urbana.
Espècies destacades durant el segons cens
Entre les observacions més destacades del cens cal remarcar la presència de Polycera hedgpethi, un nudibranqui originari del Pacífic que fins ara només havia estat citat a Roses l’any 2020. Aquesta troballa representa el segon punt documentat a Catalunya, on s’han localitzat més d’una vintena d’exemplars adults juntament amb diverses postes, fet que confirma l’establiment de l’espècie als canals. Aquest nudibranqui s’alimenta de briozous al·lòctons del gènere Bugula neritina, considerats invasors, i per tant no genera cap impacte negatiu sobre la biodiversitat local, sinó que pot contribuir al control d’aquest organisme.
A les zones sorrenques també es va detectar una elevada activitat biològica associada a la situació d’anticicló, amb la presència de centenars d’exemplars de Philinopsis depicta, un cefalaspideu que viu habitualment enterrat a la sorra i que només és observable en períodes de calma marina o durant l’època reproductiva.
Les abundants pluges prèvies han provocat una notable sedimentació, amb un fons molt cobert, creixement important de biofouling i un excés de nutrients, així com variacions de salinitat que evidencien la complexitat ambiental dels canals i la seva dinàmica canviant.
