La XX Cantada d’havaneres Vila de Roses reuneix un públic fidel que va gaudir de les actuacions dels grups Badia de Roses i Ultramar
El Teatre Municipal de Roses va acollir ahir divendres, 1 de maig, la XX edició de la Cantada d’havaneres Vila de Roses, una cita ja consolidada en el calendari que va tornar a evidenciar l’arrelament d’aquest gènere entre el públic rosinc. L’acte va comptar amb l’actuació del grup local Badia de Roses i, tot seguit, del conjunt Ultramar, en una vetllada que va combinar tradició, emoció i complicitat amb l’audiència.
La formació Badia de Roses, integrada actualment per Sebastià Rubí a la guitarra, al baix o l’harmònica, i Josep Cardona (els vell roquers no moren mai) com tenor i guitarra, va ser l’encarregada d’obrir la cantada. El duet, que manté viu el projecte malgrat les dificultats per ampliar la formació, va reivindicar la continuïtat del grup com a element clau del patrimoni musical local. “L’important és que no desaparegui”, van expressar, destacant la voluntat de preservar l’essència de les havaneres a Roses.
El seu repertori va arrencar amb el valset Vell pescador, una peça de Josep Anton Pujol, conegut popularment com ‘Llibori’, recentment traspassat, a qui van voler retre homenatge. La interpretació va marcar el to emotiu de l’inici, que va continuar tot seguit amb temes com Ulls verds, El llop de mar, Quan jo tenia pocs anys, Mariner de terra endins, Roses canta, Pescador soc d’una cala i Girona m’enamora, per tancar amb La Cantina.
A continuació, el grup Ultramar va pujar a l’escenari en una nova visita a Roses, on ja han actuat en diverses ocasions. Una de les seves fundadores, Núria Berengueres, va destacar la bona acollida del públic local, “sempre atent i molt agraït”, així com el plaer de cantar en un auditori que afavoreix la proximitat amb els assistents.
Amb una trajectòria consolidada des de l’any 2000, Ultramar -format per la pròpia Núria Berengueres com a cantant i a la guitarra; Agustí Alonso, com acordionista i cantant; Fèlix Serra, com a baixista i corista (perquè fa coros), i Carles Esteve, com a cantant i percussionista-, va oferir un repertori variat que va incloure peces com La Xalana, Veinte años, La barca xica, Oh Sole Mio, Mirando al mar, Plora guitarra, Vestida de nit, El capità i Luz de luna. La seva actuació va culminar amb la interpretació de Cantinero de Cuba, posant el punt final a la vetllada.
Una Cantada d’havaneres Vila de Roses que va arribar a la seva vintena edició, reafirmant així el mantenir una tradició musical profundament arrelada al litoral gironí, i que els assistents van poder degustar una copa de cava acompanyada de brunyols com a punt final de la vetllada.
