El turisme de masses i la Junta Gestora del 78 van indicar el camí de la que és avui la Vila de Roses

Cicle 'Fem Memòria'

L’arxiver municipal de Roses, Josep Mª Barris, eb un moment de la seva conferència

L’arxiver municipal, Josep Mª Barris, va explicar dins el cicle ‘Fem Memòria’ els fets que van esdevenir per a la composició de la Roses d’avui dia

El passat dimecres, l’arxiver municipal de Roses, Josep Mª Barris, va impartir, al Centre Cultural de Ca l’Anita, la segona conferencia del cicle ‘Fem Memòria’ sota el títol ‘La fi d’una dictadura. La dissolució de les estructures de poder franquistes a Roses (1969-1979)’.

Si la primera conferència, que va oferir el professor d’Història de la UAB, Martí Marín, va parlar del període de la fi del règim franquista a nivell de Catalunya, Barris, conegut a la població com a Jep, es va cenyir en el context local de Roses, explicant als assistents, que també van omplir l’aula de Ca l’Anita’, la transformacions socials que va viure Roses en els últims anys de la dictadura franquista, des dels voltants de l’any 1969 fins al 1979, quan el dictador ja feia 4 anys que havia mort.
L’arxiver va destacar “que l’impacte, sobretot, del turisme de masses, va portar les noves idees de les diferents societats europees, així com el maig francès del 68 i tot plegat va cristal·litzar en moviments ecologistes en defensa del territori i que, en definitiva, va transformar per sempre més la societat rosinca, que ha derivat en la que existeix actualment”.

Jep també va posar l’accent en la creació de la Junta Gestora, creada finals de l’any 78 “i que va venir a ocupar l’espai polític que no existia”, la qual tot i tenir una existència de gairebé 6 mesos (fins a principis del 79) “va haver d’intervenir en multitud de temes al voltant de la Ciutadella, el cementiri, el control de l’obra privada, l’impuls de l’obra pública, la compra de la Casa Mallol -o Casa Cambó on és l’Ajuntament de Roses actualment- que potser en tant 6 mesos no hi havia temps d’acabar, però que va marcar una mica el camí del primer Ajuntament democràtic que sorgir a les eleccions de 1979”.

A banda de la important tasca que va significar a posteriori la creació d’aquesta Junta Gestora de Roses, la seva principal particularitat, actualment, és que de la seva existència només era conscient la seva generació contemporània, com va dir Barris, “sí, la majoria de la gent que vivia a l’època la coneixia, potser no va ser una cosa exclusiva de Roses però va sí que va ser diferent, especial, a com van anar la resta d’Ajuntaments, va ser una experiència nova que la societat rosinca del moment la va conèixer perfectament”.
En canvi, però, les generacions posteriors fins arribar als nostres dies no sabien que a Roses hi va haver una Comissió, una Junta de veïns que va gestionar l’Ajuntament durant quasi 6 mesos “perquè aquest episodi no surt als llibres d’Història”.

I és que com va dir el primer tinent d’alcalde de Roses, Joan Plana, en la presentació de la xerrada impartida per Josep Mª Barris, la creació d’aquest cicle ‘Fem Memòria’ va tenir dos objectius, el primer,  “el divulgatiu, per explicar fets del nostre passat, etapes de la nostra història que no eren conegudes o bé poc conegudes, és dir que no tenien el nivell de coneixement popular que haurien de tenir”.
I el segon objectiu d’impulsar aquest cicle de la història de Roses, va dir Plana, “és de caire més social, en el sentit que Roses, com a societat, com a comunitat, és important que conegui tots els elements que conformen el seu passat justament com a comunitat  i que, en certa manera, l’assimilen o diferencien dels pobles i societats de la resta el nostre país”.

Aquest cicle ‘Fem Memòria clourà el proper dimecres, 10 d’octubre, a les 19:30h i també al Centre Cultural de Ca l’Anita, amb una taula rodona que sota el títol ‘La Junta Gestora de Roses i l’arribada de la democràcia’, hi participaran alguns dels protagonistes que van conformar la comissió de veïns que van gestionar l’Ajuntament entre finals de 1978 i principis del 79.