Els búnquers de la Jonquera, Darnius i Agullana i Can Descals seran declarats BCIL

Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Un dels refugis de La Jonquera / Foto: CCAE

Aquests elements patrimonials seran declarats com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) en el proper ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que se celebrarà el proper 4 de febrer, portarà l’aprovació de la catalogació dels elements patrimonials com són els búnquers d’Agullana, Darnius i la Jonquera i la Masia de Can Descals de Darnius com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).

L’ens comarcal és l’encarregat de fer una valoració tècnica d’aquestes peticions, doncs exerceix les competències per declarar BCIL en municipis de menys de 5.000 habitants. La resolució s’enviarà al departament de Cultura de la Generalitat perquè en faci la corresponent inscripció en el Catàleg de Patrimoni Cultual. Aquesta catalogació és molt important perquè obre noves vies de finançament i ajuts, que s’atorguen per conservar el patrimoni.

El conseller comarcal de Cultura i Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, considera que “amb aquest acord posem en valor alguns dels búnquers més significatius de la zona fronterera. Es tracta de donar-los un segell de garantia que, a més, afavoreix la seva protecció. Però això no és el final de res sinó, pel contrari, l’inici d’un projecte més ambiciós que ha de passar per gestionar la seva senyalització i recuperació -o fins i tot rehabilitació, en el cas que fos possible- per tal de fer-los visitables. Es tracta d’un procés que hem de realitzar conjuntament amb els tres municipis implicats i, sobretot, amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, sempre i quan hi hagi també la complicitat dels propietaris dels terrenys on es troben ubicats. Personalment m’agradaria recuperar un vell projecte de museïtzació d’una part d’aquestes construccions, a l’estil del Parc dels Búnquers de Martinet, a la Cerdanya, però per arribar-hi ens calen recursos”.

La  proposta protegirà  un total de 12 búnquers i 2 trinxeres circulars (o observatoris) que formaven part d’un sistema complex de defensa, dotat de molts altres elements i obres complementàries; algunes desaparegudes i altres amagades o previstes i no realitzades. Aquestes edificacions són singulars perquè es van fer l’any 1943 abans de tot el desplegament d’estructures defensives i perquè, a diferència dels búnquers que es feren a partir del 1945, s’adapten al terreny i guarden peculiaritats com emblemes. Estan situats a banda i banda del riu Llobregat i de la carretera N-II, doncs era la principal via d’accés a l’estat.

El conservador del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera explica que «la funció bàsica dels búnquers era el control de la carretera en el cas d’una hipotètica invasió enemiga o atac procedent des de França» i que «aquest reconeixement com a patrimoni cultural, històric i militar ens ajudarà a acostar a la societat i als estudiants aquest episodi històric de la segona guerra mundial i la participació de l’estat espanyol».

Pel que fa a Can Descals es tracta d’un edifici emblemàtic per la seva peculiaritat, tipologia, ubicació i paisatge on es troba. Aquest mas va ser dipòsit del patrimoni artístic català durant la retirada. El president Lluís Companys i altres representants polítics com l’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carles Pi i Sunyer, van fer estada a Can Descals.

El plenari del mes de setembre de 2019 també va aprovar els expedients que declaren BCIL l’edifici del casino Societat l’Amistat de Cadaqués, l’edifici Torre Estela d’Agullana i l’edifici de l’antic Ajuntament de Portbou.

Búnquers

Aquestes fortificacions construïdes bàsicament entre 1940 (observatoris de Darnius i Agullana) i 1943 (metralladores i antitancs de la Jonquera) signifiquen la fase inicial del gran projecte de fortificació dels Pirineus conegut com a Línia P (Organización Defensiva de los Pirineos) que va omplir la zona pirinenca, i sobretot l’Empordà, de búnquers amb diferents funcions (observatori, morters, metralladores, fusells metralladors, canons antitanc, magatzems i refugis de personal, etc.)

Aquests búnquers, restes arqueològiques i arquitectòniques del primer sistema defensiu aixecat a Catalunya després de la Guerra Civil, són construïts amb estructures de formigó i recoberts parcialment de pedres lligades amb morter, ben integrats en l’espai per a facilitar el seu camuflatge. El mètode constructiu -pensat per ser indestructible- ha permès que avui dia es conservin tots els búnquers. Avui dia, estan ubicats en terrenys particulars però el nou estatuts que adquireixen se n’assegura la conservació i obre la possibilitat de dinamitzar-los amb el benentès dels propietaris de cadascun dels terrenys on es troben.

Alguns d’ells estan signats i datats, motiu pels quals s’han considerat com a “búnquers d’autor”, ja que tenen els escuts dels batallons i companyies corresponents del Regiment de fortificacions que els van construir perquè també, entre ells, són molt diferents i en les diverses variacions estructurals i constructives s’hi pot resseguir una certa creativitat. L’estudi sobre el qual es motiva l’informe de petició és fruit dels historiadors Joan Manel Alfaro i Pablo de la Fuente que van editar una publicació, l’any 2008, sota el títol “Dues hores… als búnquers de la Jonquera”.

Els búnquers de La Jonquera són obres que depenen de la Instrucción C-6 i van ser construïts per diferents batallons del Regiment de Fortificacions núm. 3, com es pot veure en els escuts-signatura que hi ha als interiors o als exteriors de les construccions. A nivell constructiu, estructural i organitzatiu, formen un sol conjunt amb les obres dels observatoris de Montroig (Darnius) i de Can Palau (Agullana) ja que també van ser construïts pel Regiment de Fortificacions núm. 3 (també van construir 4 dels búnquers de la Jonquera). Per aquest motiu s’han inclòs aquestes dues obres en aquest mateix procés de declaració de BCIL, a fi d’oferir una idea més clara de la funció defensiva unificada amb què es van crear aquest conjunt de búnquers, malgrat no formin part d’un sol municipi.

Can Descals

En època medieval, el territori on s’ubica Can Descals era del comtat de Besalú primer i després del comtat de Peralada. Al morir sense descendència Guillem Ramon de Rocabertí, l’any 1599, Francesc Descals, un pagès de Darnius que havia fet fortuna en la Guerra del Francès, va comprar el mas. El nou propietari va gravar nom i data a la llinda de la porta del Mas.

Aquest Mas de Darnius ja està documentat el 1577. Es troben diferents llindes de porta amb la data inscrita, fet que ajuda a suposar les diferents reformes que ha sofert l’edifici i ens fa saber qui n’era el propietari. És una construcció ben conservada amb teulada de dos vessants i una amplia escalinata d’entrada amb sis escalons. L’edifici també presenta una garita de guàrdia, construcció que fa pensar en els masos fortificats de la zona, que en èpoques convulses de zona de frontera es fortificaven.

La gran reforma de l’edifici va tenir lloc a cavall entre el segle XIX i el XX, moment que està de moda imitar els edificis medievals i així es constata en el mas, on sovintegen moltes decoracions neomedievals.

En la guerra civil 1936-1939 el mas fou confiscat i habilitat per la Generalitat de Catalunya com a dipòsit del patrimoni artístic català integrat per obres de diferents museus de pintura, escultura… per protegir les obres dels constants bombardejos que estava sotmesa Barcelona i per la ubicació del mas de la seva proximitat amb França, en cas d’haver d’evacuar les obres d’art cap Ginebra sota la custodia temporal de la Secretaria General de la Societat de Nacions. Acabada la Guerra el patrimoni que va quedar al mas va ser recuperat per l’Estat Franquista i el mas va tornar als seus propietaris en aquells moments.

A banda de salvaguardar les millors peces del Patrimoni Artístic Català moltes de les quals s’exposen avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a can Descals també hi varen sojornar els primers dies de febrer de 1939 autoritats polítiques com, el President Lluís Companys, o el Conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer, i també rellevants personatges de la societat civil de Catalunya.