Els Jocs Florals de Roses traspassa les fronteres de Catalunya

Jocs Florals de Roses

Els i les guardonades dels VIII Jocs Florals de Roses amb els organitzadors i autoritats

Un dels guanyador dels vuitens Jocs Florals de Roses és Juan Lorenzo Collado, originari d’Albacete, amb el poema ‘Destino’

Foto de família del lliurament dels premis dels VIII Jocs Florals de Roses

“Aquesta vuitena convocatòria ha transcendit a d’altres comunitat fora de Catalunya, ja que el guanyador del Premi Rosa Roja, que atorga el Rotary al millor poema que canti ‘Roses’, l’ha guanyat un poeta d’Albacete”, va desvetllar la principal impulsora dels Jocs Florals i membre del Rotary Club Roses-Empuriabrava, Maria Terrades, abans del lliurament dels premis d’aquest certamen de poesia, que es va emmarcar dins el programa de la Fira de la Rosa de Roses.

En aquest concurs literari al voltant de la poesia, en les primeres edicions només es presentaven poetes de Roses, per posteriorment participar escriptors de la comarca de l’Alt Empordà i la demarcació de Girona, i en edicions posteriors fer-ho artistes de la literatura d’arreu Catalunya, però enguany és el primer cop que traspassa les fronteres del Països Catalans fins arribar a la Comunitat Autònoma de Castilla-La Mancha.

El jurat, composat per la pròpia Maria Terrades, la directora de la Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives, Pilar Cortés, la poeta Carme Pagès, la professora de l’institut Illa de Rodes, Montserrat Batllosera i la professora i coordinadora de projectes lingüístics, Núria Puigdevall, van considerar que Juan Lorenzo Collado Gómez, d’Albacete, guanyador del Premi Rosa Natural Roja pel seu poema ‘Destino’. Poema que va llegir Carme Pagès en nom de l’autor.

El Premi Rosa Natural Groga, atorgat per l’Ajuntament de Roses, al millor poema que canti “La vida al mar”, va ser per a Mario Bueno Alarcón, pel poema ‘Verger de Roses’, que a l’igual que Juan Lorenzo no va poder ser al lliurament de premis i va llegir el seu poema i va recollir el premi en el seu nom, Bea Silva.

I el tercer dels guardons, el Premi Rosa Natural Blanca, atorgat també per l’Ajuntament de Roses, a millor poema que canti ‘Els montiments de Roses”, per va ser la filòloga i professora de Llengua, Laia Royo Casals, amb el seu poema ‘Roses, mare dels fills de la guerra’.

Tots tres guardonats van rebre una placa commemorativa i 375 € lliurats per l’alcaldessa en funcions, Montse Mindan, el regidor de Cultura en funcions, Francesc Giner i Ramon Danés del Rotary Club.

Quart premi per la IX edició dels Jocs Florals de Roses

Actualment, i des de la instauració dels Jocs Florals de Roses el Premi Rosa Natural Groga i el Premi Rosa Natural Blanca són atorgats per l’Ajuntament de Roses, mentre que el Premi Rosa Natural Roja el premi el Rotary Club Roses Empuriabrava, “però a partir de l’any vinent estarem a la par”, va anunciar Maria Terrades, “perquè crearem un quart premi per a poemes escrits exclusivament en castellà”.

Record i petit homenatge a Joan Juanola

Montse Mindan va tancar aquest acte de lliurament va voler recordar a Joan Juanola fent un petit homenatge “amb un bon amic que ens va deixar sobtadament. Era un artista, escrivia poesia, l’agradava la fotografia, el mar, la cultura, era un home savi, era un home cult, un home complert i un amant del seu poble”.
I l’homenatge va ser llegir un poema que Joan Juanola va composar per participar en una de les edicions dels Jocs Florals de Roses.

Record i homenatge el quals viladeroses.cat s’afegeix amb la seva reproducció:

Em remullaré per tu

Mira, saps què
t’ho diré amb un poema gens mariner
sense carculles ni sorres blanques
ni barques ni veles ni vents
ah, i de tempestes ni parlar-ne
i allò del rumb la brúixola o el timoner capità
millor que ho deixem córrer
pel que fa a ones ensucrades
que moren besant pedretes bledes
d’una cala amagada
no en trobaràs ni un mot,
i no perdis temps buscant
gambines, nanses, esquers, hams o xarxes.
Jo, de fet, tan sols desitjo
captivar i seduir el teu esguard
que la teva mirada es capbussi
pels meus ulls
i aleshores vegis i t’adonis
que tinc esperit i ànima enamorada.
Sé que me la jugo i que el risc és immens
i malgrat t’estimo tant
que fins i tot acceptaria el teu rebuig
i fins i tot et desitjaria
bon vent, barca nova
i bona vogada.

Joan Juanola

DEP