Aquesta tarda s’ha portat a terme al port de Roses la lectura del manifest en demanda d’un canvi en la política pesquera que ha presentat la Comissió Europea de manera unilateral i que “d’aplicar-se implicaria el tancament de les Confraries de Roses, l’Escala, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà”, segons ha manifestat el director general de Política Marítima, Sergi Tudela
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural dóna suport als pescadors en la seva reivindicació en contra del Pla d’acció de la Unió Europea que posa en perill el manteniment de l’activitat pesquera a Catalunya. La protesta, secundada per la major part del sector pesquer europeu, denuncia que la nova restricció de l’activitat d’arrossegament proposada per Europa posarà en risc la supervivència d’aquesta flota a Catalunya i el sistema de pesca català en afectar la viabilitat de les estructures pesqueres (confraries de pescadors i llotges), la resta de modalitats pesqueres, el subministrament alimentari dels recursos pesquers de proximitat, i l’Economia Blava dels municipis pesquers.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, s’ha sumat a la protesta d’aquesta tarda després d’una reunió amb el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i Patró Major de la Confraria de Pescadors de Roses, Antoni Abad, i diversos patrons a la llotja de Roses, com a mostra de compromís per a la continuïtat de la pesca mediterrània.
Sergi Tudela ha destacat la importància de la trobada d’avui, ja que “s’ha presentat d’una manera unilateral des de la Comissió Europea que d’aplicar-se implicaria el tancament per a la pesca d’arrossegament de totes les aigües des d’aquí, Roses, fins a la frontera francesa. Dit d’una manera molt clara, implicaria el tancament d’aquest confraria de Roses, la de l’Escala, la de Cadaqués, de Port de la Selva i Llançà, i evidentment això no és possible i, evidentment ens en tindran al davant”.
Tudela ha remarcat que “la UE no ha valorat l’esforç que el sector pesquer català està realitzant per a avançar cap a la sostenibilitat: vedes biològiques de més de dos mesos, reducció d’horaris i jornades de pesca de més d’un 40%, implementació de millores de selectivitat en els arts, tancament de 20 zones a la pesca amb una superfície de 500 km2, implementació de millores tècniques per a reduir l’impacte sobre el fons i el consum de gasoil, etcètera”.
Per la seva part, Antoni Abad, ha assenyalat que d’aplicar-se el Pla d’Acció de la Comissió Europea “deixaríem de tenir de la nostra flota i que vindrien d’altres mars del món espècies com la gamba, l’escamarlà, el rap, el lluç, el maire o la pelaia, és a dir, tot el que són peixos de més fondària”.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i Patró Major de la Confraria de Pescadors de Roses ha lloat la resposta de la Generalitat en aquesta situació tant delicada a la que s’enfronten els pescadors, en afirmar que “només tinc que emplenar-me la boca per parlar bé en aquest aspecte perquè està al nostre costat, són entenedors, tenim un departament que es va fa sentir a Brussel·les i els hi ha fet arribar el que estem fent els pescadors catalans i els ha convidat a venir i veure en primera persona el nostra pla de gestió, que els pot servir, fins i tot, per extrapolar a d’altres ports del món”.
Una activitat de pesca costanera adaptada a les possibilitats del litoral català
Si hom se centra exclusivament en la modalitat d’arrossegament, en els darrers vint anys, parlem d’una reducció de la flota del 40,73%, que evidentment ha repercutit en una reducció de les tones desembarcades d’un 40,24%, un 42,32% dels dies de pesca, i un 20,52% dels ingressos d’armadors i mariners.
D’aquesta manera, la flota d’arrossegament catalana s’ha mantingut dins de les dimensions que una activitat de pesca local i litoral recomana. Ha evitat també la construcció de grans embarcacions de pesca d’altura o de vaixells factoria o de transformació en alta mar com sí que ha succeït en caladors atlàntics internacionals o en el mateix cantàbric nord-oest.
“No obstant, en aquests moments, l’equilibri entre l’activitat pesquera, l’ocupació i la contractació de joves pescadors, el funcionament dels ports i les estructures organitzatives i comercials del sector és extremadament precari. Cada pescador que perdem difícilment tornarà, i és en risc la continuïtat del sistema”, ha assegurat Tudela.
La Generalitat i els pescadors, compromesos contra la sobrepesca
Tant l’Administració com els pescadors comparteixen l’objectiu comunitari, que és fer créixer i estabilitzar la població de peix. No obstant això, discrepen sobre el posicionament de la UE, que, lluny de trobar solucions a la pesca, planteja un nou escenari basat en l’eliminació de la principal modalitat pesquera.
El Govern defensa que la sostenibilitat de l’activitat (ambiental, econòmica, i social) passa per fomentar el procés de canvi cap a la sostenibilitat que ja s’ha iniciat a Catalunya, i que garanteix el manteniment de les poblacions pesqueres i el respecte envers els ecosistemes marins sense la pèrdua d’empreses, llocs de treball, i identitat de l’Economia Blava dels municipis costers.
El model català de governança pesquera basat en la cogestió, que consisteix en la implicació de pescadors, científics, societat civil, i Administració, ha introduït mesures innovadores, basades en el coneixement, que permeten mantenir l’activitat pesquera, i incidir de manera clara en la recuperació dels caladors.
Són mesures com ara les paralitzacions temporals de l’activitat pesquera coincidint amb les èpoques de reproducció de les espècies, reduccions d’horari de pesca, implantació de noves tecnologies destinades a capturar amb el màxim respecte envers els ecosistemes submarins, arts de pesca sense contacte amb el fons marí, i àrees de tancament i regeneració pesquera. Totes estan sent incorporades amb normalitat a les noves maneres de pescar.
Per això, Administració i sector reclamen a la CE que aposti pel sector pesquer establint mesures que garanteixin la recuperació de les poblacions de peixos sense eliminar el sector pesquer.
La pesca d’arrossegament és el motor de l’activitat pesquera a Catalunya
L’any 2022, els desembarcaments en tones (7.000 t) de la flota d’arrossegament van representar el 34% del total i un import de primera venda en llotja de 55 milions d’euros, que correspondria al 58,7% de la facturació total de les llotges. Aquestes xifres situen la pesca d’arrossegament com el motor de l’activitat pesquera i la garantia de subministrament alimentari dels productes pesquers locals.
Pràcticament la totalitat de la gamba rosada, la gamba blanca, l’escamarlà, la galera o el lluç pescats diàriament a Catalunya els aporta la flota d’arrossegament.
A més, el sector dels recursos marins vius (pesca, aqüicultura, i transformació i comercialització dels productes pesquers) és la principal activitat de l’Economia Blava, que es manté al llarg de l’any. i té un arrelament total al territori.
D’acord amb l’informe sobre l’Economia Blava a Catalunya 2022, aquest sector representa el 32,41% del VAB, el 44,47% de l’ocupació, i genera el 52,01% del volum de negocis de l’Economia Blava catalana (sense incloure el turisme marítim).
