La taula rodona celebrada en el marc de les XXII Jornades Tècniques de Ports de Catalunya posa Roses com a exemple de gestió integrada del fondeig i defensa la col·laboració entre administracions, ports i parcs naturals
La gestió del litoral, la regulació del fondeig i la necessitat de trobar un equilibri entre la preservació ambiental i l’activitat nàutica van centrar ahir dijous una de les taules rodones de les XXII Jornades Tècniques de Ports de Catalunya. El debat, moderat pel vicepresident ZN de Ports de Catalunya, Eugeni Figa, va reunir a la cap de servei del litoral de la Generalitat, Miriam Moyés; la directora del Parc Natural del Cap de Creus, Montse Pasqual; el president del Port de Roses i regidor de Turisme de la Vila, Fèlix Llorens; i el president dels ports d’Occitània del Parc Natural Marí del Golf de Lleó, Serge Pallarès.
Durant la sessió, els ponents van coincidir a defensar que la protecció del medi marí i el gaudi de la nàutica no s’han de plantejar com a conceptes oposats, sinó com a realitats compatibles que requereixen regulació, informació clara i alternatives viables per als usuaris.
En l’obertura de la taula, Figa va remarcar que “el repte és com fem que el gaudi sigui possible perquè la protecció funcioni i com fem que la protecció sigui acceptada perquè és clara, justa i practicable pels usuaris”. En aquest sentit, va defensar que els ports esportius poden assumir un paper actiu més enllà de l’amarratge, actuant com a punts d’informació, gestió ambiental i pedagogia nàutica.
La cap de servei del litoral de la Generalitat, Miriam Moyés, va situar com a principal repte el desplegament dels instruments previstos en la nova llei d’ordenació del litoral. Moyés va explicar que “la Generalitat treballa en el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i en els futurs plans d’ús del litoral i de les platges, amb l’objectiu d’establir un model de governança que integri la protecció ambiental, les activitats econòmiques i l’adaptació al canvi climàtic”.
La responsable de la Generalitat va destacar també la importància del procés participatiu actual “perquè ports, ajuntaments i agents del territori puguin aportar propostes abans de definir el model definitiu de gestió del litoral català”.
Des de la visió ambiental, la directora del Parc Natural del Cap de Creus, Montse Pasqual, va recordar que l’espai natural suporta una elevada pressió sobre hàbitats i espècies protegides i que el gran repte és fer compatible la conservació amb l’ús públic.
Pasqual va insistir especialment en la necessitat de millorar la informació als navegants i va defensar la col·laboració amb ports i clubs nàutics, ja que “molts usuaris marins surten directament dels ports i no passen pels punts d’informació del parc”. En aquest sentit, va considerar “clau la creació de xarxes de treball conjuntes per facilitar informació homogènia, formar personal i coordinar la gestió dels espais sensibles”.
La directora del parc va posar com a exemple la futura instal·lació d’un camp de boies a Cala Rostella, que podria integrar-se en el sistema de reserves del Port de Roses per oferir una gestió unificada als usuaris.
Precisament, el president del Port de Roses i regidor de Turisme, Fèlix Llorens, va exposar l’experiència acumulada pel port rosinc en la gestió dels camps de boies situats entre la zona sud del Cap de Creus i Cap Norfeu.
Llorens va assegurar que “aquesta regulació ha permès posar ordre en espais de gran afluència i oferir una experiència més segura i planificada als navegants”. Segons va explicar, “el sistema permet que els usuaris reservin una boia amb antelació i gaudeixin de la jornada sense la incertesa de buscar un espai lliure per fondejar”.
El president del Port de Roses va defensar també “la necessitat d’una bona entesa entre ajuntaments i ports per desplegar aquests models de gestió”, especialment en aquells municipis on els ports tenen una gestió privada.
Per la seva banda, el president dels ports d’Occitània del Parc Natural Marí del Golf de Lleó, Serge Pallarès, va aportar l’experiència francesa en la regulació del fondeig i en la necessitat de fer comprensibles les normes perquè siguin respectades pels navegants.
En el tancament del debat, Eugeni Figa va reivindicar que la nova gestió del litoral no pot basar-se únicament en prohibicions, sinó en “ordenació, informació i alternatives reals”. També va defensar que la nàutica d’esbarjo ha de deixar de ser vista com una amenaça per convertir-se en una aliada de la protecció ambiental.
“El navegant necessita saber què pot fer, on ho pot fer i per què”, va afirmar Figa, que va apostar per reforçar la col·laboració entre administracions, ports i parcs naturals per avançar cap a un model de cogovernança del litoral català.
