Els preus baixen el 0,5% al setembre a Catalunya per l’abaratiment de la gasolina i la llum

Els preus baixen el 0,5%

La inflació subjacent augmenta una desena, fins al 0,8%, pels béns industrials no energètics i els serveis

Els preus baixen el 0,5% L’Índex de Preus al Consum (IPC) va disminuir un 0,9% al setembre en taxa interanual, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta taxa és cinc desenes inferior a la de l’agost passat i coincideix amb l’avançada per l’INE a la fi del setembre passat. El descens de la inflació s’explica, principalment, per la intensa caiguda dels preus energètics, tant carburants com a electricitat.
Els preus dels productes energètics van registrar al setembre una taxa interanual del -13,6%, enfront del -9,8% del mes previ. A aquest descens van contribuir tots els components de l’índex energètic. Els combustibles i carburants van reduir la seva taxa anual en 2,3 punts percentuals, fins a situar-se en el -16,4%, hagut d’especialment a la caiguda del preu dels carburants i, en menor mesura, del gas. L’energia elèctrica anota una disminució respecte a agost en la seva taxa interanual de gairebé 9 punts percentuals, fins al -6,3%.

La taxa de variació interanual dels preus dels aliments no elaborats s’ha moderat una desena, fins al 2,6%, hagut de principalment a la caiguda intermensual de les fruites fresques. La taxa anual d’alimentació elaborada, begudes i tabac es va mantenir en l’1,4%, hagut de principalment a l’evolució de l’oli. Respecte d’un any abans aquest producte és un 29,6% més car, encara que aquesta taxa és 0,6 punts inferior a la del mes anterior.

La inflació subjacent (que exclou els elements més volàtils de l’IPC, com l’alimentació fresca i energia), va augmentar al setembre una desena, fins al 0,8%. Aquesta lleugera acceleració s’explica pels *BINE (béns industrials no energètics) i serveis, que van augmentar la seva taxa anual una desena, fins al 0,4% i el 0,9%, respectivament. La lleugera acceleració dels *BINE respon a l’embranzida del preu dels automòbils i en els serveis al transport públic interurbà, especialment la seva partida de transport aeri.
En termes intermensuals, l’IPC va descendir un 0,3% al setembre. Aquesta baixada s’explica per l’abaratiment del 3% dels productes energètics, la qual cosa va respondre tant a una caiguda del 3,8% dels preus de l’electricitat com dels combustibles i carburants que van disminuir un 2,7%. També van contribuir els serveis (-0,8%), a causa de la disminució de la rúbrica de turisme i hostaleria (-2,3%), i en menor mesurada els aliments no elaborats (-0,2%), especialment les fruites fresques (-5,7%).
La taxa anual d’inflació va disminuir al setembre en totes les comunitats autònomes. Les que van presentar una major taxa anual de l’IPC van ser:

  • Balears (-0,4%),
  • Catalunya (-0,5%)
  • País Basc (-0,5%).

I les que van registrar menors taxes van ser:

  • Extremadura i Castella-la Manxa (-1,5% en ambdues).

D’altra banda, la taxa anual de l’IPC a impostos constants es va situar al setembre en el -0,9%, igual que la registrada per l’IPC General.
L’INE ha publicat així mateix l’IPC harmonitzat (IPCA) corresponent al mes de setembre, la taxa anual del qual se situa en el -1,1%, sis desenes per sota de la del mes anterior. Si es compara aquesta taxa amb la benvolguda per Eurostat per al conjunt de la zona euro en el mes de setembre (-0,1%), el diferencial d’inflació favorable a Espanya s’amplia quatre desenes, fins a un punt percentual.

En resum, la taxa de variació anual de l’IPC s’ha reduït al setembre al mig punt, igual que la de l’agost passat, després de sis mesos d’augments consecutius. El descens s’ha degut en tots dos mesos, principalment, als preus de l’energia i permet millores en la capacitat adquisitiva de salaris i pensions. La taxa subjacent ha augmentat una desena, fins al 0,8%, la qual cosa reflecteix el dinamisme del consum. El diferencial d’inflació favorable a Espanya enfront de l’Eurozona s’amplia significativament, la qual cosa permet guanys de competitivitat de l’economia, amb el consegüent efecte favorable sobre les exportacions, la producció i l’ocupació.