Ahir al matí, diada de Sant Joan, van arribar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà 15 ibis ermitans juvenils i 4 polls de només dues setmanes
Els Aiguamolls de l’Empordà celebren una fita destacada en la conservació de la biodiversitat: han arribat els primers ibis ermitans que viuran de manera estable al parc natural. Aquesta espècie amenaçada fa així un pas més en el seu procés de reintroducció i protecció al territori català i a la península ibèrica.
El passat 23 de juny, un grup format per 15 ibis ermitans juvenils i 4 polls de només dues setmanes va sortir des del Centre de Conservació de Biodiversitat Zoobotánico Jerez “Alberto Durán”, on havien estat criats a mà des del seu naixement, cap a l’Empordà. El transport es va fer durant la nit per respectar els seus ritmes naturals d’alimentació i reduir l’estrès del viatge.
L’endemà, el matí de Sant Joan, tots els individus van arribar sans i estalvis al nou aviari enmig de les closes dels Aiguamolls. Abans, però, se’ls ha col·locat les anelles identificatives a més d’un GPS que permetrà la seva geolocalització en qualsevol moment.
La instal·lació que ara acull els ibis ermitans ha estat construïda per la Fundació Alive amb les indicacions tècniques dels experts gaditans i del Zoo de Barcelona.
Acompanyant els ocells, també van arribar tres professionals de Jerez per donar suport a l’equip d’Alive i als voluntaris del projecte durant els primers dies de l’aclimatació dels ocells a la seva nova llar. Ara, els ibis ja descansen al seu nou espai, mentre els voluntaris, degudament formats, inicien les tasques de cura i seguiment.
Aquest projecte de reintroducció rep el suport del Zoo de Barcelona, el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls, el mateix Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, la Generalitat de Catalunya, la Sociedad Gaditana de Historia Natural, l’Ajuntament de Jerez i el Zoobotánico de Jerez, i la Junta d’Andalusia. A més, Endesa va col·locar dispositius protectors d’avifauna a quaranta torres elèctriques de mitjana tensió amb l’objectiu d’afavorirla reintroducció i contribuint, així, a la seva conservació global. El projecte també compta amb la col·laboració d’un ampli equip de voluntaris i empreses del territori compromeses amb la conservació de la fauna.
Amb aquesta iniciativa, els Aiguamolls de l’Empordà es consoliden com un espai clau per a la recuperació d’espècies amenaçades i la defensa del patrimoni natural del país.
El projecte Ibis Ermità
Alive té entre els seus objectius impulsar projectes per a la conservació d’espècies i custòdia de territori amb l’objectiu de preservar els valors naturals, culturals, paisatgístics i històrics del nostre entorn natural, així com el seu ús responsable.
En aquest sentit, Alive s’ha bolcat en la conservació de l’Ibis eremita i ha vist necessari fomentar una població de cria perquè els ibis es reprodueixin, hi hagi un intercanvi genètic, alhora que es refermi la població global.
El nou centre de reproducció de l’ibis ermità impulsat per la Fundació Alive a l’Alt Empordà es troba a mig camí entre els dos grans projectes de conservació i reforç d’aquesta espècie: a Àustria, on s’hi troba el Waldrapp Team, que promou la recuperació de la seva migració natural, i el proyecto Eremita, a Andalusia, que en fomenta la reproducció i alliberament al sud de la península ibèrica.
El mètode per a establir aquesta nova població empordanesa es basa en l’experiència del Proyecto Eremita. Aquesta metodologia treballa en la unió de dos grups de pollets d’ibis: els criats a mà per humans adoptius i els criats pels seus progenitors naturals procedents de zoos. Els dos grups d’ocells s’uneixen en una gàbia d’aclimatació durant uns mesos per tal de fixar els individus a la zona abans de ser alliberats.
Pel bon desenvolupament del projecte, és molt important que la gàbia d’aclimatació es trobi en una zona amb pastures i bestiar, que és l’hàbitat preferit dels ibis ermitans. Per això, el projecte s’estableix en paratge de l’interior del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, en una zona amb diversos ramats de vaques i cavalls en règim ecològic i que pasturen en extensiu tot l’any.
