Els residus per persona disminueixen a nivells de finals dels anys 90

Residus per persona

Recollida de residus / Foto: Arxiu

Els residus municipals disminueixen un 7,75% entre 2011 i 2012,  i la generació per càpita se situa en 1,35 kg/hab/dia

Residus per persona
Recollida de residus / Foto: Arxiu

L’any 2012 es van generar a Catalunya 3.731.436 tones de residus municipals, xifra que suposa un 7,75% menys que l’any 2011, tot i que la població va augmentar en aquest període un 0,42%. La generació de residus per càpita ha continuat millorant. En un any s’ha reduït d’1,48 kg/habitant/dia el 2011 a 1,35 Kg/hab/dia el 2012, valor molt semblant a l’assolit els anys 1997-98 -1,3 kg/hab/dia-.

Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 39%, és a dir, 1.457.764 tones. De la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva-, la meitat es va derivar a plantes de tractament mecànic i biològic (TMB), i es va poder recuperar bona part dels materials.

Aquestes són dades extretes del balanç estadístic de residus municipals de l’any 2012, que ha presentat aquest matí el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, justament el dia que es compleixen 20 anys de la promulgació de la llei 6/1993 reguladora dels residus. Per aquest motiu, Tost ha volgut fer referència a la situació que tenia Catalunya fa 20 anys en matèria de residus i n’ha analitzat amb certa perspectiva l’evolució. Segons Tost, “l’escenari futur, en línia amb Europa, ha de ser continuar fomentant la prevenció, el mercat del reciclatge, i avançar cap a estratègies d’abocament zero a dipòsit controlat”.

La recollida selectiva: un 39% dels residus municipals

La recollida selectiva ha disminuït en general respecte l’any 2011 en 1,6 punts. Les fraccions que presenten un major descens són el tèxtil, la ferralla, i el paper i cartró. L’esforç de la ciutadania ha estat important en la separació dels residus, però s’ha de tenir en compte que s’han produït altres factors, associats al context econòmic actual, com la retracció del consum i els furts de materials valuosos que es produeixen, sobretot, a contenidors de les grans ciutats, i també en deixalleries.

Fa 20 anys, en el moment de promulgació de la llei reguladora dels residus, la recollida selectiva total era 39.749 tones, dada que representava tan sols l’1,4% del total dels residus municipals. Des de llavors, la recollida selectiva ha multiplicat per 37 vegades la xifra de l’any 1993.

La fracció resta: el 61% dels residus municipals

Pel que fa a la fracció resta, el 2012 es van gestionar 2.273.672 tones, un 5,37% menys que a l’any anterior. La gestió d’aquesta fracció continua la tendència cap al tractament -traslladant-la a plantes que en separen els materials aprofitables- en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Només la meitat de la fracció resta té com a destí la incineració o el dipòsit controlat.

Fa 20 anys, la gestió final dels residus municipals només estava controlada en el 50% dels municipis catalans. Ara ho està al 100%.

Els residus municipals per comarques

D’acord amb les dades de recollida selectiva neta total -un cop descomptats els impropis, que són aquells residus que no corresponen al contenidor on es dipositen-  a escala territorial, les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta són, de major a menor, la Terra Alta, Osona, la Segarra, el Priorat, la Ribera d’Ebre i l’Alt Urgell, amb percentatges superiors a la mitjana catalana.

Enguany s’ha inclòs també un càlcul de les fraccions ordinàries -orgànica, paper i cartró, vidre i envasos lleugers- en kg/hab/any. D’acord amb això, les comarques capdavanteres continuen sent Osona, la Terra Alta, el Priorat, la Segarra, la Ribera d’Ebre i l’Alt Urgell.

Els residus industrials

El 2012, al Registre de productors de residus industrials de Catalunya hi havia inscrites 20.082 empreses, que han presentat la declaració anual. Aquesta declaració aporta informació sobre els residus generats per cada centre de producció industrial. L’activitat industrial va generar l’any passat 3,6 milions de tones de residus, xifra molt semblant a la del 2010 i 2009. Això constata que la caiguda industrial s’ha moderat.

La via principal de gestió dels residus de l’activitat industrial continua sent la valorització: representa el 77,8% de la gestió, és a dir, 2.801 milers de tones, gràcies a l’important teixit de les empreses gestores que hi ha a Catalunya.

Fa 20 anys, el nombre de gestors autoritzats era de 24, mentre que el 2012 n’hi havia 870. El 1993 només el 36,5% dels residus industrials declarats es gestionaven a través  dels gestors autoritzats.

Els residus de la construcció

L’any 2012 s’han gestionat 2,5 milions de tones de residus de la construcció, xifra que ha disminuït respecte l’any anterior. A través les plantes de valorització s’han gestionat 1,1 milions de tones d’aquests residus, prop de 500.000 tones menys que el 2011. També s’han reduït les entrades a dipòsit controlat, en aquest cas en 200.000 tones, ja que s’hi han destinat 1,4 milions de tones.

Fa 20 anys, la gestió dels residus de la construcció era inexistent i incontrolada. D’una gestió poc curosa, amb el 0% de recuperació, Catalunya ha passat a una gestió controlada i amb un 43% de recuperació.