Programa d'activitats del CAR Jove de Roses

Embornals i emergència climàtica

L’Observatori del Clima
"Embornal del nou paviment del carrer Doctor Pi i Sunyer de Roses

L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor ambiental

Després de setmanes de no parlar del clima i atès la irrupció de l’estiu anticipat que estem tenint, pot ser sigui hora de tornar a dir alguna cosa. Sols alguna, ep! Amb molta calma, per un dia, doncs ja se, com tot seguit explicaré, que es un tema que dona malastruga a molta gent (i no sols a Roses). I per més, també, que hi hagi qui pensi que no estem en emergència climàtica. Un concepte, per cert, que amb el pas del temps, quasi tots els governs i institucions, des de la UE, fins a Roses, han pervertit, vinculant-lo a transició energètica. Estirant una mica, a mobilitat sostenible, però molt estirant…

Pot ser cal tornar a recordar, doncs molta gent ho ignora, i pel que sembla molts polítics també, que les mesures front l’emergència climàtica tenen dos pilars o expressions, les polítiques i programes de mitigació del canvi climàtic i les polítiques i programes d’adaptació al canvi climàtic. Les primeres son les que ens porten a la transició energètica, correcte, però les segones, que semblen obviades i oblidades, son les que ens porten a la prevenció de riscos i a la planificació i gestió de la vulnerabilitat i dels impactes del canvi climàtic. Les primeres ens porten al desplegament de les energies renovables i a la descarbonització de l’economia i les segones, a crear “murs de contenció” enfront desastres, onades de calor, inundacions, epidèmies, incendis, pujada del nivell del mar, etc. Així com també a “murs d’adaptació” o de canvi de conreus davant de sequeres més recurrents, està més amatents als canvis a la pesca o disminució de peix (i no per sobrepesca), a la desurbanització o reurbanització de zones inundables, a fer franges i mosaics agroforestals (l’únic que s’està fent, i gràcies a l’empenta d’Anna Espelt durant anys, que si no…), etc.

Però no, passa el temps i la gran majoria d’ajuntaments, no sols el de Roses, segueixen associant i vinculant emergència climàtica amb transició energètica. Molts per interès, doncs dona mes visibilitat i rendiment electoral posar quatre plaques solars que fer dics de contenció, refugis climàtics (espais municipals habilitats de doble ús) i altres dispositius (amb una Protecció Civil amb molts més recursos). Com a més resulta que la transició energètica està provocant polèmica en com es concreta, el que provoca de retruc, es que no se’n parli de les polítiques d’adaptació, contenció i prevenció. Rodó! I “narinan” cap el desastre, no el col·lapse que tan pregonen els científics “alarmistes”, desviant l’atenció sobre els greus dèficits i anomalia, que apuntem.

Mentre, les empreses consultores amb les que treballen els ajuntaments, tampoc criden l’atenció sobre aquesta anomalia, doncs ja els hi va be callar i cobrar.

Però darrera aquesta aparent calma, on no es mou cap fulla, ni cap oposició a l’actual estat d’acomodació, acceptació, mirada curta,… a parts iguals, s’amaga una profunda fugida endavant, un “pan para hoy hambre para mañana”, un viure al dia i l’últim que apagui la llum, preludi del que tard o d’hora trucarà a la porta i és la crua realitat dels impactes del canvi climàtic, que a nivell local portaran no poques sorpreses a la Badia de Roses, a la costa, a la vida quotidiana i als hàbitats humans (hi ha qui es pensa que això només afecta als ossos polars, les papallones o a la gamba), com terra endins i al rerepaís (atenció amb la Plana, la Muga, l’Albera, etc). De fet, aquest any “el canari de la mina” ja ens està avisant del que pot passar des de India i Pakistan, amb 50 graus.

Es evident que a Roses, així com altres indrets turístics del litoral, que ho han passat malament durant la pandèmia, i toquem fusta amb la guerra d’Ucraïna, el que tenen necessitat es de recuperar-se de les pèrdues d’aquests dos anys. Però clar, ho estan fent amb els mateixos esquemes i models empresarials que a la vella normalitat, en la mesura que poc s’ha fet durant aquest temps, per orientar la seva activitat de forma sostenible. De veritat, clar. No de façana, doncs ara quasi tothom està adquirint “certificats de sostenibilitat”, com qui fa pa amb tomàquet ecològic. Certament algunes excepcions hi ha (no les explicitarem ara, ho deixarem per un proper article).

També es evident, que no s’han fet campanyes massives de sensibilització climàtica, del contrari, hores d’ara hi haurien queixes, concentracions o manifestacions contra la inacció climàtica a la Badia de Roses, i no per altres “raons”.., davant els previstos i predits temporals que hi hauran cada vegada més potents i violents, i que malmetran l’arenal de la Badia, la primera línia de costa (hotels, restaurants, comerços i habitatges també) i que fins i tot poden arribar a 100 o 200 metros endins, afectant a carrers, pàrquings, càmpings, canals, soterranis, etc. Ho veurem i ho viurem. Segons l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) abans de 6 anys, segons qui subscriu abans de 3, en qualsevol cas si agafem els 6 de l’ACA no són 60 com poden pensar alguns Alcaldes, Regidors i polítics de la comarca. 

Un exemple ben proper i ben recent amb data maig 2022, o sigui ara, seria l’acabat de les obres de reurbanització del Carrer Doctor Pi i Sunyer de Roses, que hauran transformat l’estètica i la funcionalitat vial, però…i aquí ve el gran però…que quasi no han deixat amplada d’embornal pel desguàs, totalment minimalista (2 cm), doncs no han tingut en compta, atesa la despesa feta (297.000€) la possibilitat de que grans xàfecs torrencials neguin el carrer o que avingudes sobtades procedents de carrers amunt o de tempestes huracanades procedents de mar (amb un Glòria 2), converteixin aquest carrer de vianants en un canal de Venècia.

Com ja em deien fa anys experts en riscos de diferents companyies d’assegurances, no vindrà de l’actual ecologisme (conservacionista i paisatgista), la pressió per que es prenguin mesures dràstiques, si no d’importants desgràcies a París, Londres o Nova York. Doncs be, aquí haurem d’esperar que passin importants desgràcies a Girona, Roses o L’Escala, per que els polítics es posin a córrer endavant i no caminar enrere.