La regidora d’Economia i Hisenda, Joana Pérez, analitza els principals reptes econòmics de Roses a l’inici d’aquest any, amb una mirada crítica cap a l’excés de regulació europea i una defensa clara del sector productiu local com a eix de futur
Roses inicia l’any amb una estructura econòmica que, segons la regidora d’Economia i Hisenda, Joana Pérez, manté “una base sòlida gràcies al pes del turisme, el comerç local, les petites i mitjanes empreses i el sector vinculat al mar”.
Tot i això, la regidora adverteix que aquesta solidesa conviu amb una pressió creixent derivada de factors externs, especialment de l’augment de regulacions que afecten directament la gestió i la viabilitat dels negocis locals.
“L’activitat turística continua essent un motor important, però vivim un moment de creixent pressió normativa i econòmica que afecta directament molts negocis”, explica. Segons Pérez, moltes decisions es prenen lluny del territori i sense tenir en compte la realitat dels municipis mitjans i petits, on l’economia depèn en gran mesura de l’autoocupació i del petit empresariat.
“Les normatives europees són cada vegada més restrictives i sovint no tenen en compte la realitat social i econòmica dels municipis”, ha asseverat Pérez.
Regulacions ambientals i impacte sobre la restauració
Un dels exemples més recents que la regidora posa sobre la taula és el Reglament UE 2025/40, que estableix l’eliminació progressiva dels sobres individuals de condiments en el consum en bars i restaurants a partir de l’agost de 2026, amb un desplegament complet fins al 2030. Sobres individuals de condiments com ara els de ketchup, mostassa, maionesa, sal i/o oli.
Tot i admetre que l’objectiu ambiental és comprensible, Pérez considera que sovint es legisla amb una lògica excessivament uniforme, sense tenir en compte la diversitat de realitats econòmiques dins la Unió Europea.
“Europa hauria de prendre decisions més importants per no anar enrere. Tinc la sensació que només saben prohibir, i no s’adonen que la resta del món se n’aprofita de totes les nostres prohibicions”, afirma la regidora d’Economia i Hisenda.
Segons Pérez, cada nova obligació suposa una inversió addicional per als establiments, que han d’assumir costos d’adaptació, canvis de proveïdors i noves exigències administratives, fet que redueix els marges de benefici.
«Cada vegada que s’implanta una prohibició nova, impacta directament en la rendibilitat dels negocis i en la seva competitivitat.»
El sector pesquer, un pilar econòmic i identitari
Si hi ha un sector especialment afectat per la normativa europea, segons Pérez, aquest és el de la pesca. Roses manté una tradició pesquera molt arrelada que va molt més enllà de l’activitat extractiva. “No només genera ocupació directa, sinó que alimenta tota la cadena econòmica de la llotja, la restauració, el comerç i el turisme gastronòmic”, apunta la regidora.
Les limitacions dels dies de pesca, les exigències tècniques, l’augment del preu del combustible i la càrrega burocràtica estan posant moltes embarcacions en una situació límit. Aquesta realitat genera incertesa entre els professionals del sector, que sovint veuen com les exigències augmenten mentre les alternatives per garantir la viabilitat econòmica de les flotes són escasses.
“Molts pescadors tenen la sensació que se’ls demana cada vegada més, però se’ls ofereix cada vegada menys alternatives reals”, assenyala Joana Pérez.
Competència global i pèrdua de mercat
La regidora alerta que la regulació asimètrica pot tenir conseqüències greus en la competitivitat europea. Mentre els productors comunitaris assumeixen restriccions estrictes, altres països continuen produint i exportant amb estàndards molt inferiors.
Això provoca, segons Pérez, un desplaçament del consum cap a productes importats, sense que disminueixi la demanda global. “És una paradoxa molt clara: Europa esdevé cada vegada més exigent amb els seus propis sectors productius, però el consum no disminueix, simplement es desplaça cap a productes de fora”, explica.
Impacte social i capacitat recaptatòria
Pérez adverteix que la reducció de l’activitat econòmica té conseqüències directes sobre l’ocupació i sobre la capacitat de les administracions locals per mantenir serveis públics.“Tot això ens portarà a una reducció de l’activitat econòmica, de l’ocupació i de la capacitat recaptatòria”, assenyala.
Segons la regidora, Europa corre el risc de quedar estancada mentre altres regions del món continuen creixent i innovant. “Si Europa continua avançant en aquest model de regulació extrema, el risc és que el nostre teixit productiu es debiliti mentre altres països del món es beneficien del nostre retrocés. Anirem veient com països de fora de la Unió Europea prosperen mentre Europa es queda museïtzada”, alerta, per sentenciar que “havíem estat capdavanters, però allà ens vam quedar fa anys”.
Defensa del teixit productiu local
La regidora vol deixar clar que el debat no és entre economia i sostenibilitat, sinó sobre com s’aplica la regulació. “El problema no és la sostenibilitat, el problema és l’acumulació de normes, restriccions i burocràcia”, afirma.
Per a Pérez, el que reclamen els sectors productius no són ajudes puntuals, sinó estabilitat normativa i seguretat jurídica. “La gent no vol subsidis, vol que els deixin treballar”, resumeix, perquè “Roses és un poble de pescadors, restauradors, comerciants i autònoms”.
El paper de l’Ajuntament
En aquest context, l’Ajuntament de Roses es compromet, segons la regidora, a defensar els interessos del teixit productiu local davant altres administracions. “L’Ajuntament defensarà sempre el dret a treballar, el sector productiu local i el sentit comú”, assegura.
Pérez conclou amb un missatge clar sobre el model de política econòmica que defensa: afavorir l’activitat, reduir traves innecessàries i generar condicions perquè els negocis puguin créixer.
I sentencia que “la millor política social és deixar treballar”.
