ERC Roses presenta una moció per rebutjar el tractat de la UE amb Turquía sobre els refugiats

ERC Roses

Moment en que el regidor d'ERC Roses, Èric Ibáñez entra la moció a l'Ajuntament

Una moció que no obtindrà la unanimitat que va tenir la proposta de Roses com a terra d’acollida de refugiats

ERC Roses
Moment en que el regidor d’ERC Roses, Èric Ibáñez entra la moció a l’Ajuntament

Al mes de setembre de 2015 el ple de l’Ajuntament de Roses va aprovar per unanimitat una moció en la que la Vila s’oferia com a territori d’acollida de refugiats, en  un moment, l’actual de greu crisi humanitària degut als milions de persones que es troben en una situació molt precària en campaments després d’haver fugit del seu país immers en un conflicte bèl·lic, com és el cas de Síria.

Persones que necessiten de la implicació de les administracions locals, nacionals i europees per protegir els seus drets bàsics com a humans, i per aquest motiu tots els regidors de la corporació municipal de Roses van donar-hi suport a la proposta que Roses fos terra d’acollida als refugiats.

Una proposta humanitària que a més va ser consensuada no només per tots els grups polítics de Roses, sinó per totes les associacions municipalistes de l’estat espanyol.

Però, ara ens trobem en un nou escenari arran de l’acord entre la Unió Europea i Turquia. Un conveni amb al que s’ha subscrit el govern espanyol “i que dificulta tant als ajuntaments com a la pròpia Generalitat de Catalunya, l’acollida de refugiats”, ha manifestat el portaveu d’ERC Roses, Joan Plana, remarcant que “a més, l’estat espanyol realitza una política activa i agressiva en contra de les administracions que si volen estar a l’alçada de les circumstàncies com és el cas de l’Ajuntament de Roses”.

I per aquest motiu ERC Roses ha presentat una moció per debatre-la al ple ordinari d’aquest mes d’abril per a que els ajuntaments que ja van aprovar la moció de l’any passat per acollir refugiats reafirmin el seu compromís explícit en ser territori d’acollida. Una moció que, segons Plana, “està consensuada per la Federació i l’Associació Catalana de Municipis i en la que insta al govern espanyol ha abandonar d’una vegada aquesta política regressiva i immoral que vulnera els drets humans”.

El portaveu republicà de Roses ha reconegut que aquesta moció s’ha posat en coneixement dels altres grups polítics de la corporació municipal i “si que és veritat que hi ha algun grup que ens ha manifestat que no donarien suport a propostes o declaracions que puguin posar en entredit, o qüestionar, l’actuació de l’estat espanyol”.

MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-AM I LA RESTA DE GRUPS QUE S’HI VULGUIN AFEGIR DE REBUIG AL TRACTAT UE-TURQUIA SOBRE LA CRISI DELS REFUGIATS

El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutgen aquest acord que no respecta el Dret Internacional.

Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments i les institucions supramunicipals estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats.

A la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d’aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d’Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc.

Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

Davant d’una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i :

Per tot això, des del Grup Municipal d’ERC-AM, es proposa al ple de Roses l’adopció dels acords següents:

  • Demanem al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l’acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d’estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.
  • Reclamar que es garanteixin vies d’accés a la protecció internacional legals i segures en països d’origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen.
  • Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia.
  • Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.
  • Manifestem el nostre compromís d’oferir els municipis com a territori d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.
  • Donarem suport i col·laborarem amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l’acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.
  • Definirem els serveis i infraestructures que poden oferir els nostres municipis per acollir les persones sol·licitants d’asil.
  • Treballarem en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.
  • Endegarem i garantirem polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.
  • Finalment farem arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea.