Es posen al descobert una gran superfície amb noves estructures de cases al jaciment de Santa Creu de Rodes

Jaciment medieval de Santa Creu de Rodes

Detall de les troballes al jaciment medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva

Els treballs arqueològics, al jaciment medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva, realitzats en un sector al nord de l’església, han excavat una superfície de 800 m2 on s’han localitzat 4 cases

Els treballs de recerca arqueològica realitzats al jaciment medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva, a la comarca de l’Alt Empordà, han permès posar al descobert una gran superfície d’antigues construccions, amb evidències d’estructures de cases fins ara desconegudes.

Les excavacions al jaciment medieval, de caràcter preventiu, es van dur a terme entre el 15 de juny i el 8 de juliol, i han posat al descobert una superfície de 800 m2, espai en què s’han arribat a reconèixer un total de 4 cases: una de grans dimensions (400 m2) ubicada al centre de l’illa excavada i que inclou un espai d’hort annexat a l’est, i altres tres més que superen els 120 m2, aproximadament.

Aquesta descoberta s’ha realitzat en un sector al nord de l’església, limitat a l’oest pel carrer que comunica el portal nord amb la plaça de l’església, al nord per un altre carrer o zona de pas, i a l’est per un espai que sembla estaria ocupat per horts i camps. Com en tots els sectors excavats fins al moment, abans de començar l’excavació el lloc estava totalment cobert de runa i vegetació, i només es podien intuir traces d’alguns murs que pressuposaven l’existència de construccions.

L’estat de conservació de les restes descobertes és bo, amb murs que superen els 2 metres d’alçada. Els edificis són sòlids, fets de paret seca, que utilitza la pedra de la zona, lligada amb terres argiloses. S’hi poden reconèixer diverses qualitats constructives, algunes més acurades que altres, que possiblement corresponien a diverses mans i a possibles reformes. La fonamentació dels murs està feta damunt la mateixa roca del subsòl, que s’anivella i retalla segons les necessitats. Diversos detalls permeten saber que hi havia almenys una planta pis i un sostre de teules, excepte en els patis, que eren oberts.

L’accés a les cases es feia a través de portes que es caracteritzen per tenir tancaments reforçats amb barralleves, mentre que les interiors són més simples. Algunes de les portes foranes ens han arribat amb el tapiat original que degueren posar els habitants de les mateixes en el moment d’abandonar el lloc. És possible que es volgués evitar un mal ús per part de persones o, més probablement, per impedir que hi entressin animals. Aquest detall indica que malgrat el poble s’abandonés, hi havia un cert interès per seguir tenint cura de les propietats.

De la zona excavada, destaca la casa de grans dimensions. Dins de l’edifici s’han vist certs detalls que ens fan pensar que es tracta d’un habitatge excepcional, clarament diferenciat de la resta de cases descobertes fins al moment. La planta baixa consta d’almenys 5 estances, una d’elles amb una llar de foc que correspondria a la cuina. S’entrava a la casa des de la plaça a través d’un passadís o carreró obert. Un cop a dins, enfront de la porta, hi havia un replà i l’escala per pujar a la planta pis, escala que té la particularitat de ser feta amb carreus de marbre local. La casa tenia una altra entrada al nord, des del carreró que circueix i tanca el poble per aquest costat. Els materials recuperats entre la runa demostren que els ocupants de l’edifici gaudien d’un cert nivell econòmic.

La resta de cases disposen d’unes 3 estances a la planta baixa, amb indicis de l’existència de planta pis. A dues d’elles s’accedia des de la plaça i a l’altra des del carrer d’entrada que ve del portal nord. Amb aquesta descoberta s’ha pogut reconèixer el tipus d’ocupació que hi havia al sector de tramuntana de l’església. Del jaciment, resta encara per desenrunar una part a migdia del poble, que correspon al raval extramurs, i l’enllaç entre aquesta part i la nord per darrera de l’església, espai on pressuposem hi hauria una mena de carreró o zona de pas.

El jaciment de Santa Creu de Rodes es porta excavant ininterrompudament des del 2006, en el marc del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Uns treballs que han estat encapçalats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, l’Agència Catalana de Patrimoni i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament del Port de la Selva. A partir del 2017, any en què va finalitzar el projecte de recerca, es va dur a terme la restauració de les restes i la seva adequació a la visita, en el marc del programa Patrimoni en Acció de foment de l’ús i del coneixement del patrimoni, del Departament de Cultura i l’Obra social “la Caixa”. Des d’aleshores, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha seguit promocionant noves campanyes arqueològiques de tipus preventiu, que tenen per objectiu desenrunar i descobrir noves zones del jaciment on encara no s’havia actuat, amb la voluntat d’endegar un projecte de condicionament del conjunt. 

L’estudi documental, complement de les excavacions

Els resultats de les campanyes d’excavació arqueològica del jaciment de Santa Creu de Rodes es complementen amb l’estudi de la documentació existent de la vila. En aquest sentit, a l’espera d’un exhaustiu estudi de documentació notarial que està duent a terme l’historiador Josep Maria Gironella, fins al moment s’han pogut localitzar altres notícies a partir de documents episcopals i també de documentació procedent del mateix monestir de Sant Pere de Rodes. Un document excepcional és el Capbreu de la cellereria, publicat l’any 2013 per Arnald Plujà i Sònia Masmartí. En aquest capbreu els habitants de Santa Creu van declarar durant els anys 1420 i 1426 les seves propietats al monjo cellerer del monestir, com al seu senyor feudal. En ell s’hi descriuen i situen tota mena d’immobles: camps, vinyes, closes, horts, masos i també cases del poble, tot especificant-ne les afrontacions amb els veïns i els censos que en pagaven. La data del capbreu, molt propera a la de les estructures de les cases que les excavacions han posat al descobert els darrers anys, fa possible que en alguns casos, puguem conèixer el nom dels diferents sectors de la població, com el barri de sa Petja, el carrer d’allà, la plaça Comuna, el cementiri o les vies públiques que duien a Palau-saverdera o a la Vall de Santa Creu.

En el cas de les noves estructures descobertes enguany, en el capbreu s’esmenta un hort que es troba “al costat de l’església”. Aquest fet d’entrada permet descobrir que les cases excavades durant aquest mes de juliol marcarien el límit urbà de la població per les bandes nord i est, ja que després de l’hort esmentat tan sols s’hi descriuen terrenys d’usos agraris, separats del poble per un camí.

Pel que fa a les grans cases descobertes, el capbreu no és massa clar perquè no tots els propietaris haurien declarat els seus béns al monestir. Així i  tot, hi ha elements que permeten relacionar l’espai excavat amb la capbrevació l’any 1426 de la casa de Ponç Bonfill, un gran terratinent que també capbreva un mas fora del poble i més de 130 vessanes de terra. La casa de Bonfill es pot correspondre amb la casa que es troba vora el portal nord del poble i sabem que limitava al sud amb la casa del clergue Pere Bonany, de Peralada, i a orient amb la del capellà de Santa Creu, Pere Badós. Com a curiositat, sabem que en una visita del delegat episcopal l’any 1420 per supervisar el bon comportament dels clergues de la parròquia, s’esmenta de Pere Badós que, malgrat exercir correctament les seves funcions litúrgiques i parroquials, tenia certa debilitat pels jocs d’atzar i sovint jugava a daus a uns jocs anomenats la Bufa i la Rifa de Carns.

Aquesta doble investigació arqueològica i documental converteix Santa Creu en un enclavament excepcional per estudiar l’estructura urbanística de la vila i alhora tenir coneixement de qui eren i com vivien els habitants de les cases que s’hi han descobert. 

Conjunt monumental de Sant Pere de Rodes

Les restes del poble medieval de Santa Creu, amb la seva església, es troben emplaçades en plena serra de Rodes i formen part del Conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de Sant Salvador de Verdera. L’església, que encara avui es troba dempeus i conserva en força bon estat les seves estructures originals, va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), amb la categoria de Monument Històric, l’any 1997 així com el seu entorn.