Es presenta l’informe sobre la gestió dels incendis de l’Empordà 2012

Incendi Empordà 2012

Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

L’informe aborda els aspectes relacionals de l’incendi de l’Alt Empordà (Juliol 2012) que van ser claus en la gestió de l’emergència

Incendi Empordà 2012
Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va comparèixer ahir a la tarda davant la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya per presentar un infome, elaborat per l’Institut Cerdà, que aborda els aspectes relacionals de l’incendi de l’Alt Empordà (Juliol 2012) que van ser claus en la gestió de l’emergència.

El conseller Espadaler va posar en valor que l’informe presentat ahir al Parlament ha estat elaborat per una institució externa al propi Departament, amb un alt grau de reconeixement.

El diumenge 22 de juliol es van declarar dos incendis a l’Alt Empordà, un al terme municipal de la Jonquera i el segon al terme municipal de Portbou. El balanç va ser de 13.000 hectàrees afectades, 4 morts i 17 termes municipals afectats. Ha estat considerat un Gran Incendi Forestal (GIF), tan per les dimensions, com per la virulència del foc i per la velocitat de propagació.

Aquest informe, encarregat la passada legislatura pel conseller Puig, ha tingut com a objectius veure les accions que van contribuir favorablement a la bona gestió global de l’incendi i identificar oportunitats de millora en l’àmbit relacional amb la resta de les administracions implicades, la societat, les empreses de serveis i els mitjans de comunicació. La finalitat ha estat disposar de conclusions i recomanacions que ajudin al Departament d’Interior a endegar accions i posar en marxa algunes mesures en els propers mesos.

L’informe doncs, no aborda la gestió directa de l’incendi per part del cossos i equips d’emergències de la Generalitat de Catalunya.

Incendi Empordà 2012
Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

Metodològicament, el treball parteix d’un relat cronològic i detallat del desenvolupament dels incendis, basat en documentació elaborada pels cossos d’emergència i entitats participants (documents facilitats pel Conseller), la informació publicada als principals mitjans de comunicació i xarxes socials, i en paral·lel s’han realitzat entrevistes a més de 20 persones de més de 15 entitats públiques i privades involucrades en la gestió de l’emergència; demanant i escoltant totes les visions i opinions.

La directora del servei de gestió de crisi de l’Institut Cerdà, Elisabeth Viladomiu, ha explicat l’informe i ha alabat la importància de la xarxa RESCAT en la gestió de l’emergència: “És un recurs que té el país, que tenen els ciutadans, clau per la gestió de les emergències per la capacitat que té d’integrar totes les parts implicades”.  

Les 14 mesures rellevants

La gestió global de l’incendi va ser excepcional i percebuda com a molt bona per la gent entrevistada, tant pel que fa en l’actuació contra el foc – malgrat que aquest tema no s’ha analitzat en aquest informe- com dels aspectes relacionals que era necessari anar activant i coordinant en el decurs de l’emergència.

Des d’aquest punt de vista, l’incendi es caracteritza per 14 mesures rellevants, gran part de les quals es van haver de prendre en les primeres hores i sota un clima de molta tensió . D’altres, es van anar implementant al llarg dels gairebé nou dies que va durar l’incendi, i per tant, hi havia més capacitat de coordinació.

Conclusions en relació a la resta d’administracions

Amb el ajuntaments

Incendi Empordà 2012
Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

1. S’ha vist que l’existència dels PAM no és suficient doncs alguns alcaldes no els havien implementat degudament, bàsicament pel que fa a mesures de prevenció i autoprotecció. Seria convenient reforçar la implantació dels PAM, a fi i efecte que sigui realment un instrument al servei de les emergències mitjançant: més informació, més conscienciació, més formació.

2. Tanmateix en les primeres hores no tots els alcaldes van fer ús dels terminals de la xarxa RESCAT, afectant a la capacitat de comunicació. En aquests punt és convenient reforçar la formació i mantenir actives les capacitats de comunicació directa amb el responsables de la protecció civil a nivell local.

3. D’altra banda s’ha vist l’efectivitat del treball que han dut a terme en els darrers anys els responsables del Departament d’Interior a l’Alt Empordà per conèixer les persones del territori i per travar bé les relacions amb els diferents interlocutors: model de relacions que podria ser incentivat en la resta del territori.

En relació a la xarxa viària

1.      Les mesures de tallar carreteres van ser molt efectives tant per facilitar l’extinció de l’incendi, com per garantir la seguretat de les persones, com per facilitar la mobilitat dels cossos operants.

2. En aquest punt però, encara hi ha un important recorregut especialment pel que fa a la col·laboració ciutadana a fi i efecte de que els conductors facilitin la mobilitat dels equips d’emergència.

3. No s’han detectat problemes significatius en la mobilitat dels vehicles pesants. Tot i així es creu convenient avançar en la millor coordinació amb el sector de les mercaderies de cara les futures emergències, doncs les accions preventives poden contribuir reduint el nombre de vehicles en ruta alhora que permetria agilitzar el confinament de vehicles pesants.

Amb els cossos estatals i internacionals

La coordinació i col·laboració dels equips d’intervenció de l’emergència va ser clau en la resolució favorable i eficient dels esdeveniments. Es deu principalment al treball que en els darrers anys s’ha dut a terme per conèixer entre si, esforç que cal mantenir i potenciar a tots els nivells institucionals.

Conclusions sobre els aspectes relacionals amb la població

Incendi Empordà 2012
Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

1. El confinament de les persones en les seves poblacions ha estat una mesura pionera en la gestió d’un incendi a Catalunya, i va ser una de les grans decisions, encertada i ben implementada. Tot i així, i de cara a futures emergències, és clau fomentar la cultura d’autoprotecció principalment pel que fa a les mesures de prevenció, es a dir, a la realització de les tasques prèvies de mantenir en condicions els perímetres dels nuclis de població.

2 . En relació a les evacuacions realitzades, van funcionar correctament. En aquest sentit però caldria una major difusió dels PAM, que ajudin a millorar la conscienciació de la població per exemple comunicant emplaçaments, i mantenint actualitzada la informació descriptiva i de contacte, l’objectiu és haver-ne de destinar menys recursos a la protecció directa dels afectats.

3. Les accions d’acolliment i d’assistència als desplaçats van ser molt adients i ben implementades. De tota manera els ajuntaments haurien de proporcionar informació sobre les capacitats aforaments) per ajudar a establir una relació desplaçats / capacitat d’acollida més aproximada.

4. En quant a la gestió dels voluntaris ocasionals, és un tema de llarg recorregut que novament va aflorar en l’incendi de l’Alt Empordà. Les accions adreçades a “censar voluntaris” i comunicar instruccions mínimes podrien ajudar a facilitar la seva gestió en els moments de les emergències.

5. L’assistència psicològica és una mesura recent en aquest tipus de situació i es valora molt positivament la seva contribució al clima de tranquil·litat social i d’acceptació de la desgràcia, malgrat que en alguns moments es van assignar tasques no adients a aquest professionals, tot i l’excel·lent predisposició de les persones. En aquest sentit, caldria millorar en els aspectes de coordinació i d’assignació de tasques sobre el terreny per a aprofitar al màxim la seva aportació.

Conclusions sobre els aspectes relacionals amb les empreses de serveis i infraestructures

De les empreses de serveis cal destacar-ne dues: Endesa i Abertis Telecom

Incendi Empordà 2012
Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

1. Des dels talls en la xarxa ferroviària fins a l’atenció dels passatgers atrapats en les estacions i el seu trasllat en autocar, el seguiment del Pla FERROCAT va ser tant eficient com determinant per tal de mantenir la seguretat d’infraestructures i passatgers. La valoració de la gestió de la xarxa ferroviària durant l’incendi és, per tant, molt positiva.

2. La coordinació amb l’empresa elèctrica Endesa per al restabliment del servei ha estat un cas exemplar de coordinació i predisposició a la col·laboració per restablir el més aviat possible el servei i en condicions de seguretat pels operaris de la companyia. Tanmateix, ha estat molt positiva la coordinació amb Abertis Telecom a fi de garantir el funcionament de la Xarxa Rescat. En aquest sentit caldria mantenir les relacions institucionals i personals amb les companyies de serveis a tots els nivells, doncs faciliten la gestió de les emergències.

Conclusions sobre els aspectes relacionals amb els mitjans de comunicació

1. La relació amb els mitjans de comunicació va ser directa, fluida, entenedora i transparent, fet que va contribuir positivament a generar confiança en la gestió. Es valora molt positivament el lideratge del conseller d’Interior, Felip Puig, qui va mantenir un ritme i un nivell d’informació constant i va escenificar el lideratge del Govern en tota la dimensió de l’emergència.

En aquest sentit, es recomana mantenir aquesta estratègia amb el mitjans de comunicació i d’informació a la ciutadania, doncs contribueix a crear un clima favorable a la gestió i en part ajuda a l’acceptació per parts dels afectats.

2. Tanmateix, cal subratllar el fet que s’habilités un espai pels mitjans de comunicació en el mateix CCA, la qual cosa va facilitar-ne el contacte directe amb els gestors de l’emergència i segur que va ajudar a crear una opinió pública favorable a la gestió, malgrat que en alguns moments van prendre excessiu protagonisme. Així doncs es recomana seguir en aquesta direcció però vetllant perquè la pressió dels mitjans no entorpeixi la gestió de l’emergència.

Incendi Empordà 2012
Incendi Empordà 2012 / Foto: arxiu

Finalment, un altre gran valor de la gestió d’aquest incendi ha estat el massiu i excel·lent ús que s’ha fet de les xarxes socials per part dels cossos del Departament d’interior: per informar en primer lloc, per donar instruccions, per avisar i alertar i per redireccionar en cas de que es necessites més informació.

3. Es recomana aprofitar el usuaris captats amb aquest episodi i el prestigi adquirit en les xarxes socials, per canalitzar campanyes de prevenció, sensibilització… es a dir, aprofitar el canal no només en la gestió de l’incendi sinó també en la prevenció, a favor de la cultura de l’autoprotecció i de la col·laboració ciutadana.