Mes de paraules

Exposició retrospectiva de Martí Vergoñós, tot un homenatge i agraïment al llegat que va deixar amb la seva obra

Martí Vergoñós
El pintor Martí Vergoñós

L’exposició ‘Martí Vergoñós. Retrospectiva 1972-2010’ es pot visitar des d’avui de manera simultània tant a la Ciutadella com a Ca l’Anita, on el visitant hi troba dues parts diferenciades de la seva extensa obra

Ahir al vespre es va portar a terme la presentació de l’exposició retrospectiva del pintor Martí Vergoñós. Un acte d’inauguració diferent a la que s’hagués desenvolupat sinó hagués estat per la situació actual de pandèmia i, per aquest motiu, es va celebrar al Teatre Municipal de Roses.

Aquesta retrospectiva de Vergoñós, que abasta la seva obra pictòrica de 1972 fins al 2010, es pot visitar des d’avui i per primer cop a la història de Roses, a dos indrets, de manera simultània, tant emblemàtics de Roses com són Ca l’Anita i La Ciutadella.

Una mostra en la que s’ha estat treballant durant molt de temps en la seva realització i producció i que ara veu la llum.
Presentat pel regidor de Cultura, Èric Ibáñez, aquest acte d’inauguració va comptar amb la intervenció de les comissaries de l’exposició, la historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, la neboda Marta Vergonyós i l’artista Mar Serinyà, per donar pas a la projecció d’un vídeo on familiars i amics van explicar com era Martí Vergoñós com a pintor, com a persona, com a pare, com a marit, com amic i en definitiva com a persona: un gran home.

L’acte el van cloure la dona del pintor, Carme Poyato i l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan.

L’artista del poble

Seguranyes va desglossar la vida professional de Vergoñós com a pintor. Una vida que “canvia i es transforma quan arriba aquí a Roses, quan es casa al 1976 i es produeix una transformació de la seva obra enfocada a la naturalesa, al paisatge, a la gent, al poble on destaquen les seves obres del Carnaval o dels mercats esdevenint una explosió de vida, és l’artista del poble, balla i experimenta amb el mateix poble”.

Tot seguit, Marta Vergoñós va explicar es va iniciar aquesta retrospectiva. L’origen està “al poc de morir amb en Martí”, quan la neboda va parlar amb la dona, les filles i amics per fer-li algun tipus d’homenatge, “i vam tenim clar que ho mereixia, que hi havia ganes de fer-li aquest retorn perquè és evident que tots tenim la sensació que en Martí és una persona que ens va donar molt a cadascú, -de fet, molts vilatans de Roses tenen a casa seva un quadre regalat pel pintor- i volíem fer-li aquest acte de retorn amb una exposició”.

I la confluència de la voluntat dels familiars del pintor amb la implicació de l’historiador de l’art, Toni Martínez, llavors assessor de Cultura de l’Ajuntament de Roses, es va crear l’equip curatorial per iniciar, ara fa tres anys, el treball de producció d’aquesta retrospectiva d’en Martí Vergoñós.

4.000 quadres sense catalogar

L’artista Mar Serinyà va desvetllar que “en Martí era un pintor molt fèrtil, va produir uns 4.000 quadres i no hi havia cap catalogat i ha sigut una feina de començar de zero per ordenar tot plegat”. I durant el treball de producció de la retrospectiva “vam descobrir que molta gent en té quadres d’en Martí, gent amant de l’art i gent que mai de la vida hagués tingut un quadre, obres que totes tenien una relació”.
Un dels treballs de l’equip curatorial va ser anar cada a casa on hi havia un quadre d’en Martí Vergoñós per poder catalogar-lo.

Exposició i catàleg dividits en dues parts

Tant l’exposició ‘Martí Vergoñós. Retrospectiva 1972-2010’ com el catàleg estan dividits en dues parts.
Una, titulada “El pintor de la llum quotidiana”, abasta uns 40 olis que s’exposen a la Ciutadella dividits en quatre grans temes que van centrar l’obra de Vergoñós: Paisatges i naturalesa, Carnaval, Pescadors, i la Gent. I l’altre, que es diu “Cala Jóncols, un refugi”, on s’exposen a Ca l’Anita les obres que el pintor va produir en aquest racó del Parc Natural de Cap de Creus pel qual sentia fascinació.

Came Poyato, la dona d’en Martí Vergoñós, va destacar “amb ell vaig descobrir el que és l’aventura de l’art, va ser envoltar a la seva família de llum, de color i, sobretot, d’un respecte mutu. Si com persona em va enamorar, com a artista em va captivar. No hi ha art sense tècnica, però ell era completament autodidacta, feia el que ell volia i sentia. Una persona que connectava amb la gent i molt proper amb tothom. Una persona oberta, sincera, encuriosida, agradable, divertida i, sobretot, un artista”.

L’alcaldessa de Roses va cloure l’acte llegint un escrit redactat per l’ocasió en la que va recordar com va conèixer a en Martí Vergoñós i explicar les virtuts del pintor amb un pinzell a la mà davant un llenç, per acabar convidant a tothom “a visitar l’exposició perquè de ben segur descobrireu a través de la seva obra com d’important és conservar el nostre futur, perquè com ell deia, com és de maca la nostra Roses i el nostre Empordà”.

L’exposició es pot visitar des d’avui, 27 de març,  a Ca l’Anita fins al 30 de maig, i a la Ciutadella fins a l’1 d’agost.

Horaris de Ca l’Anita: Divendres, de 17 a 20 h / Dissabtes, diumenges i festius, de 12 a 14 i de 17 a 20 hores

Horaris de La Ciutadella: De dimarts a diumenge, de 10 a 20 hores.

Martí Vergoñós

Martí Vergoñós Ferrer (1948 Palafrugell /2017 Roses) va esdevenir un pintor singular, amb unes conviccions davant la vida que van marcar no només la seva obra, sinó les decisions que va prendre respecte al món de l’art.

Va néixer en un entorn rural arran de mar i va desenvolupar una relació profunda amb la naturalesa, que més endavant plasmaria a la seva obra, on va plasmar, sobretot, el paisatge de l’Empordà i la seva gent.

El seu caràcter inconformista xoca de ple amb les dinàmiques del mercat de l’art i crea la seva pròpia forma de vida autosuficient i sense intermediaris per esdevenir “un pintor popular”. Es constitueix en una de forma de vida lliure, basada en l’intercanvi i en l’autoabastiment dels productes de primera necessitat en coherència amb els seus ideals. És per això que la seva obra s’ha de llegir des d’aquesta dimensió o aquesta manera d’entendre la pràctica de l’art, volent conservar una llibertat total sense cap condicionament de l’acte lliure que per a ell era la creació.