Mes de paraules

Fa tot just 100 anys que Catalunya, amb la Mancomunitat, va posar en marxa el primer assaig d’autonomia

La Mancomunitat de Catalunya
El catedràtic i president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Cassassas, durant la seva conferència a Roses

“La Mancomunitat és el primer esforç en que el catalanisme es va preocupar de la seva història, del seu present i del seu futur”, va dir a Roses el president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Cassassas

La Mancomunitat de Catalunya
El catedràtic i president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Cassassas, durant la seva conferència a Roses

El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Cassassas, va parlar a Roses, el passat divendres dins el cicle de conferències‘Roses, un poble amb molta història’ de la Mancomunitat de Catalunya “que enguany fa cent anys de la seva posada en marxa, i és un dels elements que s’ha de recordar, tot i que és evident que s’hagi parlat molt del Tricentenari”, perquè segons va dir el mateix professor va ser “el primer assaig d’autonomia que va posar en marxa el catalanisme polític”.
Cassassas va remarcar que aquest “assaig a més, es va portar en un moment molt difícil tant aquí com en Europa”, perquè al cap del poc de la seva creació “al 1914, esclata la Primera Guerra Mundial”.

Presentat als assistents del vestíbul del teatre de Roses pel primer tinent d’alcalde, Carles Pàramo, el catedràtic va assegurar que “tots i els inconvenients, els pals a la roda i el no finançaments de l’estat espanyol, la creació de la Mancomunitat va representar un salt qualitatiu importantíssim en la vida de Catalunya”, per tant, va dir, l’hem de reivindicar cent anys després “com el primer esforç en que el catalanisme es va preocupar de la seva història, del seu present i del seu futur, per tant de la modernització de Catalunya, i que per això, penso, que és un element cabdal en la història del segle XX català”.

Jordi Cassassas va assegurar que s’ha de ser molt de curós alhora de trobar similituds amb la creació de la Mancomunitat i el procés cap a nou estat que viu actualment Catalunya “perquè en història el tema de les similituds és perillós. A mi em passa com a professor de la Universitat de Barcelona, ja que els alumnes em diuen però què estàs explicant, avui o estàs fent història? I m’he de mossegar la llengua per no fer traspàs de la història per al propi present”. Tot i que va reconèixer que “una altra de les gran lliçons de la Mancomunitat que hem de tenir en compte és aquesta voluntat de ser, de tirar endavant amb les circumstàncies que siguin”.
Tot just com un segle després. Tot just com en l’actualitat.

La Mancomunitat de Catalunya: 1914-1924

La Mancomunitat de Catalunya és un projecte pensat des del 1908, però no és fins l’any 1911 quan la Diputació de Barcelona proposa a les altres tres diputacions tirar endavant la iniciativa, que al mes de setembre d’aquell mateix any accepten i aproven les bases de la seva constitució.
A Madrid, les bases d’aquesta futura Mancomunitat de Catalunya són defensades per Francesc Cambó. De tots els Ajuntaments catalans, un total de 1.087, només rep l’abstenció de 55 consistoris i dos més voten en contra.
Així, el suport català envers aquest nou ens supraprovincial es torna a manifestar el 24 d’octubre de 1913 amb una gran manifestació pel centre de Barcelona. Pràcticament dos mesos després, el 18 de desembre, un decret del govern conservador d’Eduardo Dato permet la constitució de la Mancomunitat.
Tot i que aquest decret també obre la via a la implantació de noves institucions a altres províncies limítrofes, la Mancomunitat de Catalunya és l’única que s’implanta a tot l’Estat per la qual cosa dóna la impressió d’una entitat preautonòmica.
La constitució té lloc el 6 d’abril de 1914 al Palau de la Generalitat. Quatre mesos després esclata la Primera Guerra Mundial. És per això que mentre a Europa es destrueixen vides, pobles i monuments, a Catalunya la Mancomunitat comença a construir una nació.
Prat de la Riba és elegit com a primer president d’aquest nou ens el 6 d’abril de 1914 amb 80 vots a favor, sis abstencions i cap vot en contra dels diputats de les quatre diputacions catalanes que formen l’Assemblea de la Mancomunitat.
En el seu primer discurs com a president, anuncia que l’objectiu prioritari de la Mancomunitat és dotar a tots els municipis de la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. I cal tenir present que l’any 1914 molts pobles de Catalunya no té cap d’aquests elements.
Prat de la Riba mor l’1 d’agost de 1917 a Castellterçol, a l’edat de 47 anys. Com a successor, l’Assemblea elegeix a Josep Puig i Cadafalch el mateix any. Aquest arquitecte prestigiós, historiador de l’art i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans s’imposa al monàrquic lleidatà Joan Rovira i Agelet per 48 a 39 vots.
Al llarg de la seva trajectòria política, Puig i Cadafalch és reelegit tres vegades en els sis anys posteriors, sense cap rival. Sota la seva presidència, el 1920 les quatre diputacions traspassen a la Mancomunitat tots els serveis i recursos que encara són de la seva titularitat. Això contrasta amb el fet que cap dels governs espanyols no ha traspassat cap competència ni cap recurs fiscal al govern català.
L’any 1924, però, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d’aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l’any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.
(Font: Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i LLeida)

Al 2105 es reprendran els cicles de conferències organitzats per l’Ajuntament de Roses
Propostes de país per a un nou temps’, cicle de conferències organitzar i inaugurat per l’Ajuntament de Roses al setembre del 2012, tindrà continuïtat el proper any 2015, “primer perquè hi ha molt bona resposta per la gent del nostre municipi, i segon perquè és actualitat, perquè tot i que el procés d’independència ha canviat, continua. Hi ha més enllà del 9N”, va assegurar el regidor de Cultura, Marc Danés.
Com també va avançar que l’altre cicle de xerrades organitzat també pel consistori rosinc i inaugurat a l’octubre de 2013, ‘Roses, un poble amb molta història’, “també tindrà nova edició, ja que una Vila amb tanta a història, amb tant de patrimoni cultural, dóna per la celebració de més conferències”.
Tant és així, que Danès va assegurar que l’Ajuntament ja té enllestit, com a mínim, el primer trimestre per a les noves edicions de tots dos cicles de conferències.